divendres, 24 abril de 2009

Sant Jordi

Ahir va ser el dia de Sant Jordi.

A l'escola, els de 6è vam tenir dues parades, una de roses i l'altra de llibres. A cada parada hi havia 3 persones venent, que es canviaven cada 30 minuts. A mi em va tocar vendre roses des de les 9.30 a les 10 h (no va venir gaire gent) i llibres de les 13.30 a les 14 (no va venir a comprar absolutament ningú), només alguna mestra que en tenia de reservats.

A 2/4 de 12 van fer l'entrega dels Premis Literaris de Sant Jordi de l'escola. Jo estava bastant nerviós, ja que havia presentat 6 treballs. Vaig tenir sort i vaig guanyar-ne tres:

  • 1r Premi de contes pel conte "Sense amics però... llestot!", fet per jo sol. Em van donar un diploma, un clavell vermell i el llibre "L'home del bosc".
  • 1r Premi de treballs d'investigació pel treball "Abebe Bikila", fet per en Mateu, l'Aleix i jo. Ens van donar un diploma, un clavell vermell i el llibre "L'aiguamoll dels cocodrils".
  • Accèssit de diaris personals pel diari "Al Delta de l'Ebre", fet per jo sol. Em va donar un diploma i un clavell blanc.
Com que havia de fer parada a l'hora de dinar (dinem de 2/4 de 2 a les 2), vaig haver de dinar més d'hora, amb els nens més petits.

A la tarda els de 4t van fer una obra de teatre.

diumenge, 19 abril de 2009

Vacances de Setmana Santa a Euskadi

Per Setmana Santa, del dia 9 (dijous Sant) al 12 (diumenge) vam anar de vacances a Euskadi, al poblet de Sopuerta, a Biscaia.

Dijous dia 9:

Ens vam llevar a les 5 del matí volent marxar a les 6, però al final vam marxar a 3/4 de 7. Un cop que vaig engegar la tele, vaig veure que feien la Volta ciclista a Euskadi, i justament aquells dies passava per la zona que estaríem nosaltres. Sopuerta està a la província de Biscaia, i per això vam agafar l'eix transversal i l'autopista fins a la sortida de Llodio, passant per Logroño. Ens vam parar a diverses àrees de servei. Per l'autopista vam creuar el meridià 0º.

A Llodio teníem previst dinar-hi, ja que ja s'acostava l'hora, però no hi vam trobar cap restaurant obert (el dijous Sant) els restaurants estaven tancats.

Per una carretereta, llavors, vam arribar a Sodupe o si que en vam trobar un i ens hi va quedar. Era el restaurant Gorbitxu, en el que ens hi van fer esperar molt. Les forquilles d'aquest restaurant, tenen el mànec de fusta, com si fóssin un ganivet.

Després de passar per Güeñes, Gordexola, Zalla (ens hi vam perdre una mica), i molts poblets més, vam arribar a la casa rural que havíem reservat, la Casa Rural Batzarki, al nucli d'Avellaneda, davant de la Casa de Juntas, que és un es reunien els "junteros" de tots els pobles de la comarca de Las Encartaciones, a la que estava. I la casa rural era l'edifici on s'allotjaven els junteros.

Ens va tocar l'habitació Gorosti. La casa tenia un saló molt gran on tots els hostes podien anar a mirar-hi la tele, jugar a jocs de taula...

Més tard vam anar a visitar el poble de Sopuerta, començant pel nucli de San Martín de Carral o Carral sol, que hi havia d'haver una oficina de turisme del poble però no la vam trobar. A les cases els des forns de pa els hi van a deixar el pa a la porta, i així no l'han d'anar a comprar. per Carral hi passava un riuet amb un pont molt maco. Vam parar-nos al bar La Bodeguilla per berenar; nosaltres volíem sopar a dintre l'habitació una llonganissa i fuet que teníem amb pa, però pa no que en teníem. Els hi vam dir, tot explicant-los-hi d'on érem... als del bar i ens van donar mitja barra.

L'altre nucli que vam anar a visitar, va ser Mercadillo, el més important i on hi havia l'ajuntament, no hi havia res d'especial. Per acabar de passar la tarda, vam anar a mirar amb cotxe el municpi de Galdames, un de vei, on tot eren cases bastant disperses amb un nucli semblant al de Mercadillo.

Vam tornar a Avellaneda i vam seguir un tros d'un cami que duu a Bezi, un altre nucli, on hi havia ovelles al costat, amb dues demolt petites que no paraven d'anar cap a nosaltres (hi havia una reixa).

Vam sopar a dintre de l'habitació, tal com vam fer també els altres sopars.


Divendres dia 10:


Divendres vam anar a visitar Bilbao, anant-hi, vam passar per petits pobles de Zalla, tot enganxats l'un a l'altre.
  1. Otxaran Goikoa
  2. La Retola
  3. Otxaran
  4. L'Ahedo
  5. La Flor
  6. La Barga
  7. Laisequilla
I encara potser me n'he descuidat algun; tots eren de 4 o 5 casotes.

Després per Zalla i Güeñes, on no hi paren d'haver passos a nivell del Feve que va per allà i, només per Güeñes, una gran fàbrica de sabons que fei una pudor horrible, que arribava fins i tot a la casa rural (a uns 10 km.). A continuació s'agafa una "carretera local" de 4 carrils (BI-636) fins a Bilbao.

Tant a Llodio com a Sopuerta, Zalla, Sodupe però sobretot a Bilbao, moltes cases tenien la bandera de l'Athletic de Bilbao a la finestra o al balcó. No sé si és perquè farien la final de la Copa del Rei o perquè ja les tenien sempre. Vam esmorzar a Bilbao, ja que ens vam llevar molt d'hora, i, per tant, també vam arribar molt d'hora a Bilbao. Vam fer-ho a la gelateria Alaska.

L'únic problema que hi havia era que anava plovent. Primer de tot vam anar a casc antic, a la catedral, la Plaza Nueva, que estava també plena de banderes de l'Athletic... També hi havia una pastisseria amb pastissos de l'Athletic, i una botiga de records d'Euskadi amb només coses de l'Athletic.

Vam anar seguint pel costat de la Ría passant pel pont de Calatrava i per davant d'un edifici fet de diferents estils, un tros de fa segles, un altre d'obra vista, un altre com de gratacel, un tros gris, i un altre de vidre; fins al Guggenheim.

Ens vam fer unes quantes fotos amb l'aranya de ferro que hi havia i després vam voler entrar a visitar-lo. Vam marxar sense visitar res, ja que hi havia tanta cua que arribava a fora del recinte i vam pensar que no valia la pena fer tanta cua.

Vam marxar a buscar restaurant, ja per dinar a una altra zona, aprofitant que hi havia l'EuskoTran, el tramvia de Bilbao des del Guggenheim fins a San Mamés.

A San Mamés vam buscar restaurant però no n'hi havia. Vam veure l'estadi de l'Athletic de Bilbao per fora (només era ferro pintat de color blanc).

Com que volíem anar amb metro, per veure com era, fins a on arribava..., vam anar un altre cop al centre, per dinar a un restaurant que havíem vist, però ja aprofitant que havíem pagat el metro, vam anar fins a final de zona (com que només són dues línies i són rectes, hi ha diverses zones de pagament), a Bolueta, una estació a l'aire lliure, i , després, sense sortir de l'andana, vam recular fins a l'Estació de Casco Viejo, al casc antic.

Vam dinar al restaurant que havíem vist, un de normalet, ni molt car ni molt barat. Com que plovia, tothom estava al petit menjador interior i tota la gent estàvem molt junts, i, a més, ens van fer dinar en una taula de la terrassa, de dos, mentre que nosaltres érem quatre. L'espai no era gaire gran però van anar rapidíssims a portar-nos el menjar, a diferència del dia anterior.

A la tarda, com que ja havíem vist molt de Bilbao, vam anar als pobles costaners de Plentzia i Gorliz, però com que plovia no eren gaire bonics, i la platja de Gorliz estava en obres.

Per tornar vam fer servir el GPS, que ens va fer passar per algunes carreteres una mica estranyes, i per una que s'enfilava, no la vam veure i ens la vam saltar...

Ens vam parar uns 10 minuts a Leioa, a comprar coses que necessitàvem per sopar (a l'habitació). Ens va fer molta gràcia el nom del supermercat que vam anar, és una mica estrany, però com que els del supermercat eren xinesos, vaig pensar que volia dir alguna altra cosa; es deia: Supermercado TITA.

Vam seguir anant cap a la casa rural per les indicacions del GPS fins que vam veure que ens volia fer passar per un pont molt estrany, el pont de Biscaia (l'únic patrimoni de la humanitat d'Euskadi), i, quan vam veure que era per mitjà d'un transbordador, vam decidir no passar-hi, pensant-nos que seria molt car.

I vam seguir anant en contra del GPS, que ens volia fer passar pel pont sense que ell sapigués que s'ha de pagar, fins que vam travessar la Ría per una altre pont.

Després ja vam seguir les indicacions del GPS fins a la casa, fent-nos passar quasi per Cantabria (vam entrar a Sopuerta per la mateixa direcció que la que havíem seguit per marxar al matí.


Dissabte dia 11:

Avui tocava anar a la costa biscaïna (al parc natural d'Urdaibai i més cap a Bilbao).

Vam marxar una mica més tard que divendres, però no molt. Vam agafar les mateixes carreteres fins a Bilbao, i, després vam agafar la N-634 fins a Amorebieta on vam trencar cap a la carretera que passa per Gernika-Lumo fins a Mundaka, el primer poble.

A la carretera d'Amorebieta a Gernika hi havia una gasolinera de fusta.

A Mundaka hi havia un port normalet, no molt gran i uns miradors molt amplis, des del voltant de l'església i la pista de frontó, es podia veure la Ría de Mundaka, que fa el parc d'Urdaibai, amb marismes..., es podia veure el mar, amb una plataforma pel gas molt lluny, l'illa d'Ízaro, l'altra banda de la ría...

Després semblava que plovisquejava fins que es va posar a ploure més fort, quan arribàvem a Bermeo, el poble més gran i turístic de la zona, amb el cel tapat i plovent, semblava molt lleig, per això ens en vam anar cap a seguir la carretera que havíem planejat. De cop i volta, quan vam sortir de Bermeo, va parar de ploure, però ja que havíem marxat, vam voler anar al Cap de Matxitxako, el punt més al nord del País Basc.

Hi havia dos fars, un de vell, es que tenía accés amb cotxe per tothom, i que estava més a la vora del mar, i l'altre, el que funciona ara, més elevat, i sense accés per tothom en cotxe. Només vam anar a la zona del vell. Hi havia un cartell que deia que si hi havia boira, és a dir, que els vaixells no podien veure la llum del far, sonava una forta sirena.

Com que ja no plovia, vam tornar a Bermeo, tot era diferent, sense pluja, semblava un altre poble. Ens hi vam quedar a dinar, al restaurant Sollube. Com que era dissabte, en aquest poble hi havia molts homes en grup que anaven a dinar tots junts a algun restaurant, a menjar tapes... Per pujar als carrers que no donàven a la platja, s'havia de pujar unes escales molt llargues.

Vam acabar de dinar i vam maxar del poble. La carretera que volíem anar pel costat de la costa estava tallada per esllavissades i vam haver de fer força volta. Vam arribar a Bakio, l'últim poble dels que volíem visitar, on tot eren apartaments i pisos. En un bar de Bakio que vam anar, tenien música de Catalunya, perque resulta que un dels del bar havia viscut a Torelló.

A l'oficina de turisme ens van dir que era, la d'allà, la platja més llarga de Biscaia. I que, la carretera de San Juan de Gaztelugatxe, on volíem anar després, també estava destrossada per esllavissades.

Vam anar a San Juan de Gaztelugatxe* tal com ens va dir la de l'oficina, des del restaurant Eneperi, anar seguint el camí que duu fins al peu dels 232 graons que pugen a l'ermita.

*San Juan de Gaztelugatxe és una ermita molt enfilada situadaal cim d'una illa de pedra al mar, al costat de la costa, el qual per pujar-hi s'ha de passar per 232 graons.

Vam seguir el camí, molt enfangat per les pluges del matí, i amb molt pendent, per això podies anar patinant tota l'hora.

Vam arribar a baix de tot, al peu de les escales i vam començar a pujar els 232 graons, i, parant-nos un cop, vam tardar només 11 minuts. Un cop a dalt hi havia la bandera d'Euskadi, una caseta per menjar-hi alguna cosa que t'hagis portat... i una ermita, que es podia tocar la campana estirant una corda, que al meu germà, en Marçal li va agradar molt i no la va parar de tocar; tothom va riure. Després ens vam fer una foto amb la bandera i, el meu pare després la va fer als que ens l'havien feta i en Marçal, va anar corrents a la campana per tocar-la moltes vegades més, penjat com un mico a la corda.

Després vam baixar i vam tornar a pujar al restaurant, on, al cotxe, vam berenar, molt cansats.

Vam tornar a la casa, però passant un altre cop per davant del Supemercado TITA, i també pel pont, que vam demanar quan valia i ens van dir que 4 persones només 2,40 €!, que ens va deixar a Portugalete i des d'aquí vam anar cap a la casa.


Diumenge dia 12:

Diumenge ja tocava tornar cap a casa (Calldetenes), i vam marxar, encara una mica més tard que dissabte, cap a Catalunya, però passant per diferent camí que per on hi vam anar. En comptes de per Logroño, per Sant Sebastià.

Encara que tornéssim, ens vam parar a alguns pobles i anàvem per carreteretes i per la nacional.

Ens vam parar en un bar d'Ibarrangelu. Ens volíem parar a Lekeitio però no vam trobar aparcament. I el mateix va passar amb Ondarroa.

Llavors, ja a Guipúscoa, sí que ens vam parar a Itziar, amb una església molt gran que estaven batejant a nens.

Vam seguir per l'N-634 fins a Sant Sebastià. En alguns llocs de la carretera, passava que, com que passava pel costat del mar, al sentit que anàvem nosaltres (estàvem a la banda de la carretera que no dóna al mar) passava per un petit túnel i a l'altre sentit seguia descobert.

Vam arribar a Sant Sebastià i vam dirigir-nos a l'Oficina de Turisme, seguint les ordres d'uns cartells que hi havia a cada cantonada per un passeig que anava seguint pel costat del riu Urumea. Llavors vam agafar-hi informació i ja vam decidir què visitaríem.

Vam anar cap a la Parte Vieja, el casc antic, on vam dinar al restaurant Intza, on vam menjar tapes però ens les servien, no estàvem a la barra. Veig demanar-ne una que es deia Ropa Vieja, que era una truita amb carn, ceba i pebrot verd.

Vam acabar de visitar la Perte Vieja i després vam anar al Passeig Marítim, on vam baixar fins al mar i se'm va mulla tota una sabata.

Vam tornar al cotxe fent drecera, el teníem al carrer Prim, i pel carrer San Bartolomé, vam anar fins a la Catedral i allà al costat hi havia el cotxe.

Ara sí que ja vam tornar cap a casa, per l'A-15, que passa pel mig d'unes muntanyes i valls molt boniques, i després per l'autopista, parant-nos també en alguna àrea de descans o servei fins a casa.

I, a prop d'Imárcoain, hi havia un aqüeducte molt gran.

En una àrea de servei de Navarra, hi venien una mena de brioixos d'arròs amb forma de pa de pessic.

divendres, 17 abril de 2009

On comprar roses i llibres per Sant Jordi?

EL DIA DE ST. JORDI (23-4) PODREU ANAR A ROSES I
LLIBRES
AL CEIP ANDERSEN DE VIC.

OBERT DES DE LES 8.15 A LES 17.15 h

*Els diners guanyats es destinaran a pagar part de l'acampada
de final de curs a Blanes.

dimarts, 14 abril de 2009

Vacances de Setmana Santa a Euskadi

Abans del 20 d'abril, la crònica de les vacances de Setmana Santa a Euskadi, a Sopuerta.

dimecres, 1 abril de 2009

2a Jornada dels Campionats Comarcals d'Osona

Diumenge passat, vaig anar a la 2a Jornada dels campionats Comarcals d'Osona.

Com l'altra setmana, vaig fer 4 proves, però totalment diferents.

La primera va ser llançament de pes, que el dia que el vaig fer a Badalona em va anar més bé, ja que crec que no pesava tant. Que jo vaig sentir, la marca més bona meva va ser 4,37 m.

Després vaig fer Triple salt (que m'havia apuntat a atletisme precisament perquè m'agradava aquesta prova). Com que no ho havia fet mai, no sé si vaig saltar molt o poc. La millor marca va ser de 7,28 m. Al primer salt, em vaig fer mal al turmell.

La següent prova va ser de relleu de 4x200 m., jo que m'havia fet mal, no volia ni podia córrer, però com que érem 8, per no deixar penjats a 3, vaig córrer tot i que vàrem quedar últims (com a la setmana anterior, a mi ja me l'havien donat que anàvem últims).

La quarta i última prova va ser de 3 km marxa, 7 voltes i mitja anant ràpid sense córrer. Quatre vam fer un grupet i vam anar junts al llarg de tota la cursa. De sis que érem, jo vaig quedar 4t, i del grupet, que vam arribar tots junts, 2n. El primer del grupet va ser en Mateu.