divendres, 31 de juliol del 2009

31 de Juliol | 14è dia | El dia de tornar

Avui ja hem tornat cap a casa.

Durant tot el matí, hem estat preparant ls maletes.

Cap a quarts de 12, hem estat una bona estona al propietari de l'apartament, fins que ha arribat i li hem donat les claus...

Com que ens han fet marxar de l'apartament d'hora, a quarts d'1, hem acabat de passar la resta del matí i la tarda (el nostre avió, perquè tornem en avió, marxa a les 19.25h) en un dels centre comercials més grans de Madrid, al de La Vaguada, situat al costat del Parque del Norte.

Hem estat voltant pel mercat típus com un mercat de barri, hem dinat en un restaurant de la cadena Salad and Co, que el dependent era català i llavors, hem estat al centre durant una horeta i hem anat cap a l'aeroport de Barajas.

Hem arribat bastant d'hora a l'aeroport, de manera que no hem trobat cua a l'hora de facturar, però després, quan havíem ja d'entrar a l'avió, a més de que anàvem d'hora, l'avió ha sortit amb retard, perquè els tripulants, que venien d'un altre avió, aquest ha arribat amb retard. Per això ens hem hagut d'esperar una horeta ben bona a davant de la porta d'embarcar, la 72 de la zona E.

40 minuts després ja hem marxat amb l'avió, d'Air Europa i, ha anat tant de pressa que encara no feia mitja hora que volàvem que per megafonia ja han dit que l'avió es preparava per aterrar.

Ha arribat tard a l'aeroport de Barcelona però el temps de vol ha sigut molt més curt del previst.

Després hem agafat el tren de rodalies fins a Vic, quan ens han vingut a recollir i ens han portat fins a casa.

dijous, 30 de juliol del 2009

30 de Juliol | 13è dia | Toledo

Avui hem estat tot el dia a Toledo.

Hem arribat ben d'hora, ja que allà hi sol fer moltíssima calor, hem pujat per les escales mecàniques al centre i hem començat a visitar.

Només d'arribar, ja hem trobat una oficina de turisme al la que ens han donat un mapa (que jo ja tenia del Saló de Turisme).

Hem vist quasi tots els edificis destacats del mapa, el Monasterio de San Juan de los Reyes, per fora, al que hi havia penjades les cadenes que tenien lligats als cristians abans. També la Sinagoga del Tránsito, a la que hi havia el Museo Sefardí, dels jueus d'Espanya. Hi hem entrat i hem vist la sinagoga, el pati en el que hi havia tombes, sense morts, unes excavacions que feien i objectes que feien servir.

Hem baixat fins quasi a baix de tot per veure el Tajo. Llavors hem vist l'església de San Salvador, el Taller del Moro, en obres, el Palacio de fuensalida, l'església de Santo Tomé i hem acabat de baixar un altre cop, passant pels carrerots de prop del museu d'Art Contemporani per anar a dinar a un restaurant que havíem vist al costat del Palacio de Cava.

Al restaurant he demanat salmorejo i caldereta de cordero. Tarta de queso per postres.

A la tarda hem acabat de veure la ciutat amb l'Ajuntament, la Catedral, que valia 7€ però hi havia moltes capelletes, era molt gran i hi havia un museu, a part de la Sala Capitular.

Després hem anat per uns carrerets i cobertizos, que són carers (normalment petits), coberts per comunicar convents per sobre, i per això n'hem vist molts, el Convent de Capuchinas, el de Comendadoras de Santiago, el dels Carmelitas, el Monasterio de Sta. Clara i l'església de Sto. Domingo el Real. Anant-hi, pel carrer dels Algibes, hi havia una casa emb un pati interior molt maco. També hem vist que el massapà és tradicional d'allà; fan grans escultures amb el massapà.

Llavors hem baixat fins a la Mezquita del Cristo de la Luz, que estava en obres, més carrers i finalment l'Alcázar, pel carrer del Horno de los Bizcochos. Un cop vist per fora, hem seguit per la Cuesta Carlos V i hem arribat a l'aparcament. Hem agafat el cotxe i hem tornat un altre cop a Madrid.

dimecres, 29 de juliol del 2009

29 de Juliol | 12è dia | Segovia, El Escorial i la Playa de Madrid

Avui hem anat, en cotxe, en un altre de les ciutats interessants per veure fora de la Comunitat de Madrid. Hem anat a Segovia.

Hi hem anat per nacional i autopista, veient el fum de l'incendi d'Ávila. Hem sortit bastant d'hora de casa perquè al dia d'Aranjuez, vam arribar a quarts de 12 i feia moltíssima calor. I així també tenim més temps per visitar.

Hem aparcat en un aparcament bastant cèntric i hem començat a caminar primer pels llocs on deia la guia que tenim i un cop a l'oficina de turisme, hem demanat un mapa i ja hem anat seguint pel que voliem visitar nosaltres.

Anant a la típica plaça on es veu millor l'aqueducte, que és Patrimoni de la Humanitat, hem passat per l'església de San Millán i la de San Clemente per l'avinguda Fernández Ladreda, un carrer peatonal molt ample fins a la plaça Azoguejo, on he veu molt bé l'aqueducte i on és més alt, en el seu tram final. L'aqueducte està fet tot de pedra, sense cap mena de ciment. L'aqueducte va ser construït pels romans, però hi ha una llegenda que diu que el va construïr el diable:

Una noia que servia en una casa de la zona alta de la ciutat, que es lamentava tota l'hora per haver de estar continuament pujant i baixant aigua des de la font que hi havia a la zona més baixa de la ciutat, fins a la zona alta, on servia. En una de les seves nombroses queixes, va dir que donaria la seva vida al diable si no hagués de fer-ho pujant i baixant tota l'hora. El diable la va sentir i, just al moment de podre's el sol, van començar a construïr un aqueducte, però per la mala sort del diable, faltava només l'última pedra per posar i ja va brillar el primer raig de sol. I què se'n va fer de la noia? Donçs es va salvar pels pèls, ja que encara faltava una pedra i no el van poder acabar de fer en una sola nit.

Un cop sapigut això, ens vam endinsar cap als carrers de dins del recinte emmurallat, passant per molts edificis destacats al mapa, com l'església de San Sebastian, el Palacio del Quintanar, el Palacio Uceda-Peralta, que era hi ha la Diputació Provincial, el Palacio Conde Cheste, que així es diu també la plaça, per alguns carrerots que si no els senyalés al mapa no els sabriem, i la plaça de los Caídos, on ens hi hem estat una estona.

Llavors hem anat cap a una altra zona del centre on es concentren més edificis singulars, al sud-est del centre. Les cases Bornos i Solier, amb el Torreón de Lozoya, la Casa de los Picos, on abans hi vivien uns jueus i rebia el sobrenom de casa del Judío, més tard el propietari no va voler que li diguéssin aquest nom de casa seva i hi va fer posar la decoració de la facana amb pics perquè es passés a dir casa de los Picos.

Hem seguit per la calle Real (que són els carrers Cervantes, Juan Bravo i Isabel la Católica), hem passat per davant per l'església de San Martín i per l'antiga Cárcel Real, quan m'he parat a algunes botigues per veure si hi hagués alguna samarreta de record quan en una d'elles, el venedor (feia pinta de ser serbi o de per allà), m'ha començat a dir "qué tala!, qué tala!!!, qué tala queres!". Jo, que no l'entenia gaire bé, he dit quina samarreta volia i m'ha dit: "esta es para bebé!! tu no eres un bebe!". He acabat marxant.

Després hem vist la catedral amb la glorieta de davant, la judería, que era el barri on vivien els jueus abans d'expulsar-los, i hem anat cap al cotxe per anar a dinar a algun poblot camí d'El Escorial, on volíem anar a la tarda. A Segovia hi havia moltes coses culturals com espectacles per la candidatura de ciutat de la cultura al 2016.

Hem acabat dinant al primer restaurant que hem vist al polígon industrial del poblet d'Hontoria. Com que el restaurant era un de normal i corrent, no hi havia plats típics de Segovia i he demanat uns espaguetis a la carbonara i un peix gegant que em pensava que seria diferent.

Havent dinat, hem anat cap a El Escoral primer per una carretera local per veure si veiem algun poblet mínimament interessant, però no ha sigut així, de manera que després de fer una carretera plena de pujades i baixades fortes entre Hontoria i Navas de Riofrío, hem agafat la nacional fina a El Escorial.

Com que és dimecres, ens ha sortit gratis la visita a tot el Monestir de San Lorenzo el Real de El Escorial visitable menys el "Panteón de los Reyes", però amb el dels infants ja n'hem tingut prou.

Primer hi havia el Museu del Tapís, de diversos tapissos que hi havia escampats pels diversos palaus i monestirs reials, després el Museu d'Arquitectura, que era al subterrani, en diverses saletes, maquetes, documents, eines... que es van fer servir per construïr el monestir, a més de diversos plànols d'altres llocs reials.

El següent, era el de Pintura, amb quadres que estaven escampats com els tapissos pels diferents llocs reials, tot i que ara gran part estan al Museo del Prado.

Finalment només ens ha quedat per veure el palau dels Austries, fet construïr pel Felip II, amb sobretot quadres i una mica desordenat. No hem pogut veure la basílica perquè deien que estava en restauració i hem hagut d'anar a veure el "Panteón de los infantes" que deia abans.

Com que a El Escorial hi hem anat just havent dinat, encara ens han sobrat unes hores de tarda més i hem pensat que podríem anar a veure com era la famosa Playa de Madrid, en un embassament. No estava a gaires quilòmetres d'allà però la carretera s'ha fet una mica llarga, però hem arribat. Costava de creure que allà s'hi anés a banyar tanta gent, pel caminot que hi havia quasi sense asfaltar entre una multitud de pins morts fins a un mini-aparcament amb dos o tres barots sense gaire ànima, per ser en un dia de juliol.

La "platja" era relativament petita i crec que molt incòmoda, ja que la sorra era dura. Hi havia una caseta que hi deia "taquilla"; no sé si era pel lloguer de barques o perquè et feien pagar per anar en una platja en un pantà!

L'embassament era el de San Juan, al riu Alberche, al terme municipal de Pelayo de la Presa, prop de San Martín de Valdeiglesias. Un cop vis l'indret, hem tornat cap a Madrid.

dimarts, 28 de juliol del 2009

28 de Juliol | 11è dia | Aranjuez, Villaconejos i Chinchón

Durant els pocs dies que falten, anem a passar el dia a llocs de la resta de la Comunitat de Madrid o una mica més lluny, com a Ávila.

Avui ha tocat a Aranjuez, Villaconejos i Chinchón.

Hem marxat a quarts de 10 per l'M-30 i l'A-4 fins a arribar a Aranjuez. Durant la carretera, no ha parat d'haver-hi pisos o polígons.

Hem arribat a Aranjuez i hem anat cap al Palau Reial, que no hi havia tanta cua com al de Madrid (no n'hi havia).

Hem fet la visita lliura sense les habitacions privades. Començava pels Salons Oficials, sobretot de la Reina Isabel II. També n'hi havia del rei, però no tants.

Llavors hem vist el museu de "La vida al Palau", on hi havia una col·lecció de ventalls, de barques, d'escopetes, de gorres, de vestits i de bicicletes. Hem visitat una mica els "Jardines de la Isla" i tot seguit, a dinar al restaurant "Asturiano", on he menjat tallarines amb bolets i gambes i salmó a la sidra. Per postres he demanat meló de Villaconejos.

Una vegada havent dinat, hem agafat el cotxe i hem anat a Villaconejos, un poble conegut pels seus melons. Anant-hi, hem vist un home que venia els múltiples melons del seu camió.

El poble en sí no era d'allò més maco, però era curiós, a la plaça de l'ajuntament, hi deurien fer alguna festa i estava tota plena de banderes d'Espanya. Pels melons, hi ha el museu dels melons, però que estava tancat. Feia pinta d'estar bé. Per acabar, a la guia turística que tenim, diu que al campanar de l'església, li van treure les campanes i hi van posar una gravació de les campanades de la Catedral de Sant Pere del Vaticà. De campanes no n'hi havia, però no hem sentit la gravació. i després, ja hem marxat cap a Chinchón.

Ja a Chinchón, hem anat seguint un carrer, amb el cotxe, i hem arribat a la plaça Major. El primer que hem vist ha sigut el garatge d'un senyor gran que ens ha ensenyat els seus alls, cigrons, llenties... que havia cultivat ell i ara desgranava.

Llavors hem visitat tota la plaça, porticada i feta una plaça de toros a l'estiu. Hem anat al bar "El Ruedo" i a donar un volt fins a la gran església sense campanar que hi ha al darrere de la plaça. Més enllà, a uns 200 metres de l'església, hi ha un campanar sense cap església.

Un cop fet, hem tornat a la plaça Major, en un dels forns de pa que hi ha, a comprar una de les pastes típiques de Chinchón, les "Tetas de Novicia", una mena de brioix molt bo i tou. Un cop vist tot el poble, hem acabat de fer la carreterota per tornar de Chinchón i hem arribat a l'apartament.

dilluns, 27 de juliol del 2009

27 de Juliol | 10è dia | Ávila

Avui ha sigut el primer dia que hem anat en cotxe, ja que l'hem anat a recollir avui.

Cap a les 9 del matí, amb el meu pare, hem anat a buscar-lo a l'oficina de Hertz al paseo de las Delicias (hi hem anat amb un tren de Renfe, amb els dos viatges que ens sovraven del Bonotren de 10 d'Alcalá).

Ens ha tocat un Volkswagen Polo de color negre del mes de juny.

Hem anat a buscar la mare i en Marçal i ja hem anat cap al destí lluny de les vacances, a Ávila.

Anar, hem anat per una carretera autonòmica (M-505) amb moltes vistes a les muntanyotes pelades i seques. Però compte, per veure les vistes hem hagut de passar per 4 ports de muntanya. Un cop la carretera entrava a Castella i Lleó, es passava a dir CL-505.

Hem arribat a Ávila que ja eren les 12, i hem aparcat en un aparcament gratuït que hi havia just al davant del Portillo de la Mala Ventura, del Matadero o de San Isidro. Hem anat visitant el centre emmurallat d'Ávila pel Convento de Santa Teresa (tot era de Santa Teresa), per la de San Juan, pel carrer de los Reyes Católicos, un dels carrers comercials i per la plaça del Mercado de El Chico.

Un cop vist això, hem anat a inar al restaurant "Los Fogones", on el menjar era tradicional d'Ávila. He demanat "Patatas Rovolconas", que són una mena de patates bullides mig desfetes amb una salsa vermella que picava una mica. De segon he demanat una truita de riu típica del riu Tormes.

Un cop acabat el dinar, hem vist la plaça de Santa Teresa o del Mercado Grande, on hi ha una botiga on ho tenen tot de Santa Teresa, gazpacho de Santa Teresa, oli de Santa Teresa, pastes de Santa Teresa, espàrrecs de Santa Teresa, ceba confitada de Santa Teresa, puré de patates de Santa Teresa, arròs de Santa Teresa, salsa de tomàquet de Santa Teresa, petxines de Santa Teresa, musclos de Santa Teresa, salsa rosa de Santa Teresa, maionesa de Santa Teresa, pebre de Santa Teresa, cafè de Santa Teresa...

Hem passat per la catedral, que no hi hem entrat perquè pel mateix preu podíem anar amb el Murallito, un carrilet que ha anat voltant les muralles, entrant algun cop a dins del recinte emmurallat.

Llavors hem passat per carrerets del centre amb mansions i palaus de les famílies d'abans i per la puerta i el teso del Carmen, on ens hem fet fotos amb la muralla.

Hem tornat cap al cotxe i ja hem començat a tirar cap a Madrid.

Hem anat per la nacional, parant als pobles de Villacastín i El Espinar.

A Villacastín, tot elpoble era de casetes petites i baixes (alguna de fang), amb l'esglésiagegantina en una plaça enlairada.

A El Espinar, l'església també era força gran, amb molts nius de cigonyes i amb molta gent i vida al poble. Hem anat al bar El Boyullo, on hi havia Wifi i anava molt bé per consultar Internet.

Després hem tornat per l'autopista fins a l'apartament, a Madrid.

diumenge, 26 de juliol del 2009

26 de Juliol | 9è dia | Peñalara

Avui ha sigut un dels dies més divertits de tot.

Ens hem llevat ben d'hora i hem anat a l'estació de Recoletos per agafar un tren fins a Cercedilla, un poble a prop de la Sierra Norte. Un cop a l'estació de Cercedilla, n'hem agafat un altre bastant vell i "carraca" (ja és fet expressament), fins a Cotos, un port de muntanya on hi comencen molts senders per la Sierra.

Nosaltres, avui hem fet el sender nº 3 pel Parc Natural de Peñalara, que abans eren pistes d'esquí i les van clausurar per fer-hi el parc natural actual. La nostra ruta ha anat des de Cotos fins a la Laguna Grande de Peñalara, un llac de muntanya.

Hem anat caminant durant una horeta i mitja passant per dues fonts, la del Cubeiro i després la del Cedrón. També pel Mirador de la Gitana, on es poden veure les pistes d'esquí que hi han a les muntanyes del costat.

Hem arribat a la laguna, passant per una caminet de fusta al qual no podíem sortir perquè l'herba estava protegida.

Hem dinat un entrepà tornant per un altre caminot amb mé pujades i hem tornat a arribar a Cotos, a 3/4 de 3 pensant-nos que se'ns escaparia el tren (en marxa un cada hora, als 3/4), però resulta que a 3/4 de 3 no en marxa cap.

Ens hem hagut d'esperar una hora a l'estació.

dissabte, 25 de juliol del 2009

25 de Juliol | 8è dia | El Parc del Retiro

En tot avui, hem estat només al Retiro.

Hem començat la visita entrant per la Puerta O'Donnell, per la Colina de los Gatos o Montaña Artificial, seguint per fonts i escultures fins al davant dels Jardins de Cecilio Rodriguez, que estaven tancats, l'Institut de meteorologia, que estava en obres (com quasi tot Madrid), per la Rosaleda, que era molt més petita que la de Madrid, situada al Parque de l'Oesta, per la Glorieta del Angel Caído, que diuen que és l'única estàtua al món dedicada al dimoni, per més estàtues i per un estany mitjà amb "Ciprés de los Pantanos", que són una mena de pins d'aigua, i el Palacio de Cristal.

Entre tot eren ja eren quarts de dues i hem anat a dinar.

Volíem anar a dinar un altre cop a l'Azul del Fúcar com el dia del Prado, però no tenia menú i el menjar no ens agradava tant i hem marxat cap a algun altre que jo havia vist, a la "Taberna Sociedad", a la calle Moratín.

Ens han atès molt bé i el menjar era molt bo. De primer he demanat un revuelto de ajetes amb gambes i pollastre a la "Pepitoria".

A més, el cambrer, que era molt trempat, ens ha deixat un mini-billar, en el que hi hem jugat jo i en Marçal. He estat guanyant jo tota l'estona fins que ja només em faltava ficar una bola, ha guanyat en Marçal (ell, tot i guanyar, més que a billar sembava que jugués a hoquei).

Llavors hem tornat al Retiro per veure el Bosque de los Ausentes (a l'hora que era feia moltíssima calor) i l'estany Gran. Un cop vist hem tornat a cap a l'apartament.

divendres, 24 de juliol del 2009

24 de Juliol | 7è dia | La Castellana i Alcalá

Avui ha sigut un altre dels dies que fem una cosa ben diferent a la tarda de la del matí.

Al matí, hem fet, a peu, tota la Castellana, el Paseo de la Castellana.

Jo volia començar el recorregut just quan començava (de nord a sud), quan ja es convertia en autopista, però quan hem sortit del metro hem vist que estava ple d'autopistes "intravessables", i hem pensat tornar agafar el metro fins a la Plaza de Castilla, on hi ha les Torres Kio, i ja no hi havia autopistes.

Des d'aquí, hem fet tot el passeig fins a la Plaza Colón, que és on s'acaba el passeig de la Castellana.

Al llarg del camí hem vist les Torres Kio, l'estadi Santiago Bernabeu, l'urbanització AZCA, que és un gran conjunt de blocs de pisos d'oficines enormes intentant semblar Manhattan amb un Corte Inglés gegant i la torre Picasso. També hem vist els Nous Minosteria, l'edifici del Museu de Ciències Naturals i moltes places, com la de Cuzco, Lima...

Un cop fet, hem passat un altre cop pel mercat de la Paz a comprar i hem anat a dinar a l'apartament.

A quarts de 5 de la tarda, hem anat cap a l'estació de rodalies de Recoletos, per agafar algun tren que anés cap a Alcalá de Henares.

N'hem agafat un amb destí a Guadalajara però que para a Alcalá.

El tren s'ha anat parant a força estacions.

Hem arribat a Alcalá, qie ja hem vist una cosa excepcional, just quan nosaltres passàvem per les màquines de validar els bitllets per sortir, hem vist un noi que, anant molt de pressa, al costat dels guardies que hi havia, ha saltat com si fos un obstacle d'atletisme la màquina de validar els bitllets, i ha seguit corrent fins quasi al tren quan els guardies se li han tirat a sobre. Ell tenia l'excusa de que havia de donar una bossa a un passatger que se l'havia descuidat al vestíbul.

Hem començat a anar cap al centre pel passeig de l'Estació, i ens pensàvem que no ens agradaria gaire, ja que tot eren pisos normals com a qualsevol altra ciutat metropolitana.

Tot això, fins que hem arribat al començament de la calle Mayor, on ja ens ha semblat molt més bonic i curiós. En una gelateria de per allà, hi he demanat un gelat de dos gustos d'allà: de "Vainilla Cervantina" i de "Crema de Alcalá". Era molt bo, sobretot la crema.

Hem seguit visitant el centre històric, ple de convents i antics col·legis per tot arreu, que formen part de la universitat.

En un cartell hem vist que hi vivien tres cultuures diferents, la catòlica (la gran majoria), la jueva, més poca, i finalment la musulmana, que era encara més poc que la jueva.

Generalment, tot el que hi ha són convents i esglésies, amb el seu campanar, torre o teulada punxeguda, i, per això, per tot arreu hi havia moltíssimes cigonyes, absolutament a tots els raconets de campnars o qualsevol punt enlairat.

L'edifici més gran i important, ha sigut el que hem vist últim, l'universitat.

Llavors, ja hem tornat cap a Madrid en tren. En comptes del tren de rodalies amb el que hi havíem anat, hem tornat amb un que va directe d'Alcalá a Chamartín, sense saber-ho.

Quan en ha passat el revisor ens ha dit que el bitllet que teniem no era vàlid (perquè el directe deuria ser més car), però que no passava res.

Un cop a Chamartín, hem agafat el metro fins a l'apartament.

dijous, 23 de juliol del 2009

23 de Juliol | 6è dia | Els museus de Bombers i Metro

Avui ha sigut un dia més aviat de museus.

Al matí, hem anat al Museu dels Bombers, situat a Vallecas.

Hem agafat les línies 2, 6 i 1 del metro fins a arribar a l'estació de Portazgo, just al costat de l'estadi del Rayo Vallecano, el Teresa Rivero.

Però nosaltres hem anat tirant pujant per un barriot de pisos encimbellats fins al garatge número 8 del parc de bombers de Vallecas.

Ens ha obert un bomber molt trempat i hem començat a veure l'immens garatge ple de camions, cascos, diaris antics, uniformes, escuts... La majoria de camions ja eren amb motor, però n'hi havia alguns que havien d'anar tirats de cavalls o de persones, amb la part de davant arrodonida, però n'hi havia alguns que havien d'anar tirats de cavalls o de persones, de forma molt quadrada... Tots amb la data de creació i la primera utilització. Un de molt estrany n'era un que al llarg del camió, tenia diferents portetes petites, una pels cascos, una per la mànega...

Dels cascos, hi ha la seva època d'utilització i el país (n'hi havia fins i tot de Singapur). També hi havia els cotxes del cap que anava amb els camions, entre de moltes altres coses curioses.

Abans de tornar cap a l'apartament, hem preguntat al senyor que hi havia al davant del camp del Rayo a veure si podiem entrar per visitar-lo, però ens ha dit que no perquè estava en obres i ple "d'escombros". Ens hem hagut de conformar en donar la volta al camp pel carrer.

Llavors hem agafat el metro per tornar però en comptes de baixar a Goya hem baixat a las Ventas, per veure si tal com ens va dir el propietari de l'apartament aparcar allà era gratis. I si que ho era.

Aleshores hem dinat a l'apartament i a la tarda, hem volgut anar a algun museu.

En principi volíem anar al de la Moneda i el Timbre, però se'ns ha fet una mica tard i ja tancaven. Llavors, després d'estar molta estona sense saber a on anar, hem decidit anar al Centro Cultural Conde Duque, on hi ha exposicions, i, per tant, hem agafat el metro per anar-hi i quan ja faltaven poques estacions per arribar-hi, se m'ha acudit anar a l'estació abandonada de Chamberí, que estava feta un museu de com era abans el metro de Madrid.

Hem baixat a l'estcaió d'Iglesia, després d'haver vist l'estació des de dins del metro. Hem anat fins a la plaça de Chamberí i allà hem baixat fins a sota terra. Ens han donat un fullet d'informació a tots i ens han dit que si volíem, al cap de 10 minuts farien una visita guiada gratis. I que abans, mentre no la feien, podíem mirar un vídeo de la història del metro de la ciutat. Ha començat la visita guiada i ens han explicat moltíssimes coses, m'ha agradat molt.

L'estació estava feta sobretot perquè fos econòmic, semblant a l'exterior i per la gent que no sabia llegir.


DESCRIPCIÓ/CURIOSITATS DE L'ESTACIÓ I EL METRO:
  • Els "azulejos" que envoltaven els anuncis de l'estació tenien un color diferent a cada estació i així la gent que no sabia llegir, podia saber a on havia de baixar pel color de l'estació.
  • Els empleats que venien els bitllets eren noies sense casar-se (va ser una de les primeres feines exclusivament per a noies), i, hi havia gent que utilitzava el metro només per veure a les noies.
  • Amb els anuncis de l'andana, feien servir el mateix mètode per canviar d'anunci amb el del dibuix de la línia, ho pintaven blanc per sobre i ho dibuixaven per sobre de les rajoles, i així no havien de comprar rajoles pintades per cada anunci nou.
Generalment és això. Encara que sigui una estació abandonada, la via no que ho és i cada 4 minuts passava el metro i feia molt soroll.

Un cop acabada la visita, hem tornat a peu a l'apartament passant per la plaça Alonso Martinez i el mercado de la Paz, el mercat del barri de Salamanca.

dimecres, 22 de juliol del 2009

22 de Juliol | 5è dia | El Parque del Oeste i el Museo de la Ciudad

Avui, en teoria, havíem d'anar al Palacio Real, ja que avui era el dia gratuït.

Hem anat en metro fina a Príncipe Pío. Per anar fins al palau hi ha un trosset de camí des d'on érem nosaltres, i es podia triar anar per la cuesta de San Vicente (un carrer ple de cotxes i en obres, com el 99% de Madrid) o pels jardins del Campo del Moro. Evidentment que hem triat anar pel Campo del Moro (travessar-lo pel mig).

I aquí ha començat el problema, a l'entrada hi deia que aquell era l'únic accés i sortida del parc, però no ens n'hem adonat.

Hem anat voltant en direcció al palau, pensant que sortiriem del parc pel darrere del palau i li donariem la volta fins a l'entrada, fins que haviem d'anar seguint una cadena que ens privava anar cap al palau. Llavors al cap d'un tros, hem trobat un caminet sense cadena i hem arribat al lloc que era a l'altra banda de la cadena fins que ha vingut un cotxe de la Guardia Civil i la noia que hi havia ens ha començat a dir que marxéssim, que: "Largaos de aquí, que no habeis visto el cartel o qué?, volveis por donde habeis entrado...". Tot això, quan estàvem a 100 metres d'una altra sortida directa al carrer! Es veu que allò és el terreny per anar a passejar els cavalls reials.

A més, no havíem vist el cartell que volia dir la noia de la Guardia Civil perquè havíem vingut pel caminet.

Hem fet el que ens ha dit i hem tornat a marxar (després és quan hem vist el cartell de l'única sortida), i hem anat al Palau Reial pel carrer. I quan hem arribat al palau, hem vist la llarguíssima cua d'unes 600 persones que travessava d'una banda a l'alra la plaça del Palau Reial i l'Almudena.

Havent vist això, hem pensat que seria millor anar a veure un altre lloc en comptes del palau.

Hem decidit anar a veure el parque del Oeste, un parc que va seguint al costat est del Manzanares des de la Plaza de España fins a la Moncloa. El primer que hem vist ha sigut el templo de Debod, un temple egipci que van regalar als espanyols per haver-los ajudat. Van transportar el temple pedra a pedra.

La visita ha sigut gratuïta i estava molt ben conservat. De mica en mica ha anat arribant l'hora de dinar i hem trobat el "Pasta Pesto Pizta Pizza". El que passa és que era nou i no hi havia pasta, i també era petit, cosa que ens ha fet menjar a la barra (no hi havia taules). Tot i així, les pizzes eren molt bones.

Un cop hem sortit de la pizzeria, hem tornat al Parc de l'Oest i hem seguit visitant. La propera cosa que hem vist ha sigut la Rosaleda de Madrid, plena de rosers, amb els de concursos (ja estaven creixent els de l'any 2011...), amb caminets com si fos un laberint, amb fonts, grans o petites... Estava una mica deixat, però.

I llavors hem anat seguint els camins, amb fonts molt grans, i pel costat d'un riuet artificial, on s'hi estava molt bé perquè hi havia ombra.

En aquest parc hi ha molts prats d'herba, per això hi havia molta gent fent la migdiada o llegint. També hi havia fonts, on ens mullàvem per la calor bque feia.

Finalment, hem arribat a la Moncloa, on hem comprat aigua i hem agafat el metro fins a Cruz del Rayo, al nord-est de Madrid, on hi ha el Museu de la Ciutat que hem volgut anar a la tarda.

El museu té 4 plaEdita els missatgesntes, hem començat per la 3a, que hi hem vist Madrid des del començament fins al segle XIX, amb maquetes, mapes, explicacions (poques), objectes, com "escupideras", recipients per escopir, o una "silla-retrete". A la 4a el mateix però dels segles XIX i XX. La segona, era plena d'exposicions del Madrid actual, d'entitats importants com Aena, Telefonica, MetroMadrid, l'Ajuntament... En aquesta planta, l'ajuntament de Madrid hi exposava maquetes de futurs projectes. I, per acabar, a la primera hi havia una exposició temporal del "Madrid Literario".

Per tornar a l'apartament, amb el meu pare hi hem anat a peu pel carrer Príncipe de Vergara, en el que hem vist la "Plaza Cataluña" de Madrid.

dimarts, 21 de juliol del 2009

21 de Juliol | 4t dia | El Museo del Prado

Avui hem passat gran part de dia a museus, de quadres de pintures.

Hem marxat cap a les nou del matí cap al Museo del Prado, passant per Retiro.

Hem entrat per la Puerta de Velázquez, la central.

Hem començat a visitar tal com deia el plànol amb les sales enumerades, per la primera planta, on es concentraven més de la meitat de les moltes obres que hi ha exposades. A aquesta planta, on ens hi hem estat tot el matí, hi hem vist quadres italians, francesos, britànics, alemanys i espanyols. De tots aquests el que m'ha agradat més ha sigut el "Sátiros atacando a las Ninfas", d'en Rubens, en Jan Wildens i en Frans Snyders, el 1r per les persones, el 2n pel paisatge i el 3r pels animals.

Hem acabat de veure la planta i hem anat a dinar a un restaurant que estava molt bé, l'Azul del Fúcar. Fúcar era el nom del carrer. Era vegetarià, però tenien coses no vegetarianes. Tenia uns ventiladors molt bons, ja que a fora feia un aire molt calent (sort ue tot el dia l'hem passat a museus amb aire condicionat), i a més, era barat (7,90€ el menú). A més, tenia connexió a Wifi gratis. Jo he demanat salmorejo i pastel de carne.

Després de dinar, hem anat a acabar de visitar el Prado. Primer hem anar a veure la col·lecció del Tesoro del Delfín, una col·lecció que tenia el fill del rei Lluís XIV de França, l'anomenat Defín. Consistia en moltes copes de cristall de roca amb altres materials molt valuosos.

Llavors hem vist la segona planta, de pintura espanyola del segle XVIII (Goya) i finalment la planta baixa, on hi havia obres famoses de fora d'Espanya, excepte les més velles, de l'època dels Reis Catòlics i abans. Entre les estrangeres, hi havia les d'en Durero (pintura alemanya), que són les que m'han agradat més.

A la planta baixa, també hi hem vist escultures de fins a 500 anys aC.

El tipus d'obra que m'ha agradat més han sigut els "Bodegons", que són els quadres, normalment petits, en els que hi ha menjar.

Hem sortit del Prado que ja era a mitja tarda, i ens hem dividit; amb el pare i en Marçal hem anat a buscar algun museuot per visitar. La mare ha anat a donar un volt pels carrers del centre.

Primer volíem anar al Postal i Telegràfic, però ens han dit que s'havia traslladat a Aravaca (a l'altra punta de Madrid), el proper que hem intentat visitar he sigut el del Reloj "Grassy", que resulta que estava en obres. I, per fi, hem trobat el de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.

Aquest museu és el segon més important de quadres... per darrere del Prado.

Sobretot n'hi havia de l'Alonso Cano, en Ribera, en Murillo i en Goya (com a tot arreu, fins i tot la nostra estació de metro es diu així). Hem acabat de visitar-lo i hem tornat a l'apartament.

dilluns, 20 de juliol del 2009

20 de Juliol | 3r dia | "El Madrid dels Austries"

Avui ha sigut el principal dia de visitar el centre històric de Madrid, el "Madrid dels Austrias", com diu a la guia.

Abans de começar a visitar, hem anat a esmorzar a la xocolateria "Valor", on hem demanat tots una tassa de xocolata desfeta amb xurros que ens havia recomenat el propietari de l'apartament.

Hem agafat el metro, que absolutament a totes les estacions hi havia uns múltiples anuncis amb en Cristano Ronaldo, fins a arribar a La Latina, prop d'on feien el mercat del Rastro ahir, és des d'on hem començat a visitar, per la Puerta de los Moros, que, en aquell barri, és on els tenien a tots reclosos.

Després hem baixat fins a l'església de San Francisco el Grande que tenien tancat. És una de les esgésies més grans de la ciutat.
Un cop vista per fora, hem tronat a la Plaza de la Paja, que, l'època medieval era el lloc més central de la ciutat. En aquesta plaça, tots els restaurants eren vegetarians. També hi havia un cartell que deia que no es donéssin diners als músics ambulants per la contaminació acústica.

Al cap d'una miqueta, hem tirat cap a la plaça de la Morería, on antigament hi havia la mesquita dels musulmans que tenien reclosos.


El següent lloc interessant que hem visitat ha sigut l'església de San Pedro i, després, la plaza de la Villa, on hi ha l'ajuntament i altres edificis importants com la Torre de los Lujanes.


Llavors hem anat per tot un seguit de carrerots, on a un d'ells hi havia una placa que posava que Madrid, abans, en comptes de dir-se així, es deia Magerit.

Després d'això, hem arribat al de los Cuchilleros, on hi ha el restaurant
més vell del món encara obert, "El Botín". Just abans d'arribar a la Plaza Mayor, hem passat per la Colegiata de San Isidro, la que abans d'haver-hi l'Almudena era la catedral més important a Madrid. I també pel Palacio de Santa Cruz, que ara l'ocupa el Ministeri d'Afers Exteriors. Abans hi havia hagut una presó molt important.

Finalment, hem arribat a la plaza Mayor i ens hem posat a buscar un restaurant no gaire car.
Hem acabat anant al restaurant "Valle del Tiétar". Jo he demanat uns espaguetis a la carbonara i de segon, "pollo al ajillo". La cosa més bona, però, han sigut les postres: una "tarta de queso" amb melmelada boníssima (tot i que una mica petita).

Havent dinat hem acabat de veure la plaza Mayor, pràcticament tota emb només botigues de records i restaurants.


A la tarda hem anat a la calle Arenal, un carrer molt bonic i comercial, on ens hi hem parat a algunes botigues, fins a la plaza del Oriente, davant del Palau Reial. Allà, fa 200 anys, era tot un barri de carrerots estrets i bruts. Ho van fer tirar tot a terra i ara hi ha el Palau Reial i la Catedral de l'Almudena, que l'hem anat a visitar.
Dins de la catedral, tot era molt nou, es notava que era feta fa poc, tot era diferent de les altres. Fins i tot, les espelmes eren de plàstic amb una bombeta.

Per acabar, hem anar caminant al mercado de San Miguel. Abans era un mercat normal com tots, però ara, és una mena de galeria de botigues selectes.

Al vespre, a quarts d'onze, hem anat a donar un volt i hem vist la Puerta de Alcalá, la font de Cibeles i la Plaza Mayor, tot il·lumnat.

diumenge, 19 de juliol del 2009

19 de Juliol | 2n dia | El Rastro

Avui ja hem començat a visitar el centre, la part sud (La Latina), que de Barcelona ve a ser el Raval, on hem anat al mercat del Rastro, també la part est, el Madrid dels Borbons (així ho diu a la guia que tenim), el començament del Retiro, la zona de Chueca i el Museu de Cera. Hem marxat a quarts de 10 del matí amb el metro fins a la Puerta de Toledo. Hem seguit uns quants carrerots i hem arribat al mercat del Rastro. Quan passàvem pel costat de la Puerta de Toledo, idèntica que la d'Alcalá, he pensat, que, per què la d'Alcalá és tan famosa i la de Toledo no? Ens endinsàvem al mercat per més carrerots, amb parades de trastos vells, o no tan vells, com ràdios pràcticament noves i digitals, o telèfons com el que té molta gent a casa. A una parada bastant "top manta", però sense manta ni el que hi solen vendre, sinó joguines velles, com una que volia el meu germà, que la mare va demanar quan valia i, pel que era, era caríssim, valia 40€! "Una joya, eso es una joya, es maravilloso", deia l'altre venedor. I la noia que venia la joguina, que ja sabia què pensàvem, anava rebaixant: "Nena, nena, que te lo pongo por 20€!, Nena, Nena, 10€!". I si ho haguéssim volgut per 2€, ens ho haurien vengut igualment. Al final, no ho hem comprat pas. Més endavant, dsprés de moltes paradetes, hem arribat a una secció que, almenys a mi, no m'agradava tant, tot un passeig grandiós ple de parades de roba com a molts altres mercats qualsevols. Un cop, teníem gana i hem anat a un restaurant de tapes on venien uns "croquetones" (croquetes molt grans) de pernil per 1€. Hem acabat de mirar les paradotes de roba, que ja eren quarts d'1. Al mercat també hi havia un carrer on tot eren gàbies i ocells dels que es solen tenir a casa, menjar per animals... I fent alguns carrers plens de gossos corrent, amb places sense ni un sol arbre, hem arribar a la plaça Tirso de Molina, on hi ha una font on noies s'hi remullaven els peus. Ja havíem arribat al "Madrid dels Borbons", i hem anat a dinar al restaurant "Corzo", un restaurant molt autèntic (vull dir gens turístic), típic d'anar els avis de la zona. Tot i així, el menjar era molt bo i barat: revuelto de ajetes, un salmó amb patates molt bo i les postres, per només 8,50€. Hem acabat de veure la zona, amb places plenes de bars i hotels, amb la casa que va morir i viure en Cervantes, la d'en Lope de Vega, l'hotel Palace de 5*****L, el Congreso de los Diputados, la plaça Cánovas del Castillo amb la Fuente de Neptuno, l'església de San Jerónimo el Real, fins que hem arribat al Retiro. Era al començament de la tarda i hi feia una calor espantosa, de manera que hem pensat d'anar-hi un altre dia al matí i hi fés més fresqueta. Ens hem dirigit cap a la zona de la plaça de Chueca. El barri feia pinta de ser bonic, però entre que hi havia moltes obres i que no hi havia cap lloc obert tret dels bars, estava tot sense ningú ni res, excepte uns homes que cridaven molt que fins i tot hi havia la Policia Nacional. De manera que hem marxat un altre cop. En aquest barri hi havia dos carrers singulars, un era la calle Almirante, on encara ara s'hi concentren botigues de dissenyadors de roba importants i l'altre era la calle Barquillo on hi ha moltes botigues de productes electrònics i informàtics. Però tot estava tancat. Hem anat a la recerca d'un gelat per berenar, i hem arribat a un restaurant/gelateria de la Plaza Colón. I, quan hem acabat, hem anat al Museu de Cera ue hevíem vist. Les entrades, una mica cares, incloïen un viatge amb el Tren del Terror, que més que potr feia riure, un "simulador", que ha sigut molt divertit, tot i que no sé què tenia a veure amb la cera i, finalment, dues galeries. Una de petita amb només gent important d'abans, sobretot reis i l'altra amb moltes més figures d'esportistes, pintors, , quadres, polítics, la família reial... Ens ha agradat molt tot i que a la família reial hi faltava alguna figura. Llavors hem tornat pel carrer Hermosilla fins a l'apartament.

dissabte, 18 de juliol del 2009

18 de Juliol | 1r dia | L'anada amb l'AVE

Avui ha sigut el primer dia de les vacances a Madrid, el dia d'anar-hi.

Prop de les 8 del matí l'àvia ens ha vingut a buscar amb el cotxe i ens ha portat fins a l'estació de trens de Vic.

Hem agafat el tren de rodalies fins a Sants i allà ens hem hagut d'esperar 1 hora i mitja, mentre hem esmorzat una mica més, allà a l'estació.

A les 11 ja marxava el nostre Ave, que només parava a Saragossa. Nosaltres estavem als seiants de la fina 11 del sisè vagó. El quart era el vagó bar.

A les 13:43 hem arribat a l'estació d'Atocha de Madrid, 1/4 d'hora abans del previst. Hem agafat el metro i hem arribat a l'apartament, al barri de Salamanca, concretament al carrer Hermosilla, 75. Comparant amb Barcelona, el barri de Salamanca ve a ser Sarrià o Pedralbes però al costat del centre.

L'apartament no és que sigui molt gran (45 m²), però està prou bé. Té el menjador, el dormitori i la cuina en una habitació i el lavabo en una altra.

Després hem anat a dinar (a quarts de 4) al Museo del Jamón, que, encara que es digui Museo, és un restaurant/botiga. El cambrer, decada plat que servia, ens deia alguna cosa rara.

Jo he demanat meló amb pernil i filet de bou.

Després d'una estona, hem anat a donar un volt des de l'apartament fins a l'òpera, passant per la Puerta de Alcalá, la Cibeles i la Puerta del Sol.

Llavors hem tornat a l'apartament i hem anat a comprar algunes coses que necessitàvem, al Carrefour, que era el supermercat més a prop nostre.

diumenge, 12 de juliol del 2009

Com es diu aquesta planta?

Avui al matí, amb el meu pare i el meu germà hem anat a fer un tros de camí a la vora del Mèder on abans hi havia horts (també hi hem trobat unes patates petitetes tirades pel terra). Un tros era del camí de Sant Jaume i hem arribat quasi a la Guixa.

El cas és, que tornant, hem vist unes plantes molt estranyes, que tenien la tija molt gruixuda i, a dalt de tot, una mena de boletes.

Són aquestes:


A dins del riu, hi hem vist una serp d'aigua.

Si sabeu quina és aquesta planta, feu un comentari.

diumenge, 5 de juliol del 2009

POST 130 EN DIFERENTS IDIOMES: El problema del pres i les 2 portes

Català: En motiu de que aquest sigui el post 130 d'aquest bloc, el faré sobre un problema de matemàtiques (o de llengua), i, a més, en diferents idiomes. El problema és aquest:

En una cel·la d'una presó, hi ha un pres, 2 portes de sortida i 2 guardians, un a cada porta. El pres sap que una sortida porta ala llibertat, i que l'altra porta a estar tota la vida més a la presó. També sap, que un guardià sempre diu la veritat i que l'altre sempre diu mentides. No té perquè estar el que diu mentides a la porta que et duu tota la vida més a la presó ni al revés.

Sabent tot això, el pres ha de fer una pregunta a qualsevol dels dos guardians (el pres, tampoc sap quin és el guardià que diu la veritat i el que diu mentides). QUINA PREGUNTA HAURÀ DE FER PER SABER QUINA ÉS LA PORTA DE LA LLIBERTAT?

La resposta, el dia 31 d'agost.

Español (castellà):
Con motivo de que éste sea el post 130 de este blog, lo haré sobre un problema de matemáticas (o de lengua), y, además, en diferentes idiomas. El problema es este: En una celda de una prisión, hay un preso, 2 puertas de salida y 2 guardianes, uno en cada puerta. El preso sabe que una salida lleva a la libertad, y que la otra lleva a estar toda la vida más a la cárcel. También sabe, que un guardián siempre dice la verdad y que el otro siempre dice mentiras. No tiene porqué estar el que dice mentiras en la puerta que te lleva toda la vida más a la cárcel ni al revés. Sabiendo todo esto, el preso tiene que hacer una pregunta a cualquiera de los dos guardianes (el preso, tampoco sabe cuál es el guardián que dice la verdad y lo que dice mentiras). QUÉ PREGUNTA DEBERÁ HACER PARA SABER CUÁL ES LA PUERTA DE LA LIBERTAD? La respuesta, el día 31 de agosto.

English (anglès):
By reason of that is the 130 post in this blog, I will do on the math problems (or languages), and also in different languages. The problem is this: In a cell in a prison, a prisoner, 2 doors and 2 output guards, one on each door. The prisoner knows that a free wing exit door and another door to be over a lifetime in prison. We also know that a guardian always tells the truth and the other always tells lies. It has to be said that lies at the door that leads you over a lifetime in prison or the other way around. Knowing all this, the prisoner must ask a question to either guardians (the prisoner, nor know what the Guardian says that the truth and the lies he says). QUESTION WHAT WILL BE MADE TO KNOW WHAT IS THE GATE OF FREEDOM? The response, on the 31st August.

Shqipe (albanès):
Nga arsye se është e 130 në këtë blog post, Unë do të bëj në matematikë probleme (ose gjuhë), dhe edhe në gjuhë të ndryshme. Problemi është ky:
Në një qelizë në një burg, një të burgosuri, 2 dyer dhe 2 output rojet, një në çdo derë. I burgosuri e di se një e krahut të lirë dhe një tjetër dalje dyer dyer të gjatë tërë jetës në burg. Ne gjithashtu e dimë se një mbrojtës i thotë gjithmonë të vërtetën, e të tjera dhe gjithmonë i thotë gënjeshtra. Ajo ka për të të thuhet se qëndron në derë që çon ju gjatë tërë jetës në burg ose anasjelltas. Njohja e gjithë kjo, të burgosurve duhet të kërkojë një pyetje ose kujdestarët (e të burgosurve, e as që e dinë se çka Guardian thotë se me të vërtetën dhe ai thotë gënjeshtra). PYETJA E ÇKA DO TË MADE DI TE CILAT ESHTE E DERA LIRIA? Përgjigja, më 31 gusht.

Deutsch (alemany):
Mit Grund dafür ist die 130 Post in diesem Blog werde ich über die mathematische Probleme (oder Sprachen), und auch in verschiedenen Sprachen. Das Problem ist folgendes: In einer Zelle in einem Gefängnis, einem Gefangenen, 2 Türen und 2-Wachen, einer an jeder Tür. Der Gefangene weiß, dass eine freie Flügel Ausfahrt Tür und eine weitere Tür zu mehr als ein Leben lang im Gefängnis. Wir wissen auch, dass ein Vormund immer die Wahrheit sagt und der andere sagt immer liegt. Es muss gesagt werden, dass liegt an der Tür, führt ein Leben im Gefängnis oder in die andere Richtung um. Wissen, all dies, die Gefangenen müssen eine Frage stellen, entweder Wächter (die Gefangenen, noch wissen, was der Guardian, dass die Wahrheit und das liegt, sagt er). Frage, was wird zu wissen, was ist das Tor der Freiheit? Die Antwort, am 31. August.

Български (búlgar):
Като причина за това е 130 публикувате в този блог, аз ще направя по математика проблеми (или езици), а също и на различни езици. Проблемът е това:

В една клетка в затвора, затворник, 2 врати и 2 изходни устройства, по една на всяка врата. Затворникът знае, че свободното крило изходната врата и една врата за да бъде над живота си в затвора. Ние също така знаем, че настойник винаги казва истината, а другият винаги разказва лъжи. То трябва да се каже, че лежи на вратата, която води сте над живота в затвора, или друг начин.

Знаейки всичко това, затворника трябва да зададете въпрос или настойници (затворника, нито знам какво Guardian казва, че истината и лъжата, казва той). QUESTION КАКВО ЩЕ БЪДАТ НАПРАВЕНИ да знам какво е портата НА СВОБОДА?

В отговор, на 31 август.

Hrvatski (croat):
Zbog toga je 130 post na ovom blogu, ja ću na matematičke probleme (ili jezika), tako i na različitim jezicima. Problem je ovaj:

U ćeliju u zatvor, zatvorenik, 2 vrata i 2 izlazne stražara, jedan na svakom ulazu. Zatvorenik zna da je slobodan izlaz krila vrata do vrata, a drugi se preko doživotno u zatvoru. Također smo znali da se skrbnik uvijek govori istinu, a drugi uvijek govori laži. On je kazao da se nalazi na ulazu da vas vodi kroz vijek u zatvoru, ili obrnuto.

Znajući sve to, na zatvorenik mora postaviti pitanje da ili skrbnika (u zarobljenik, niti znaju što je Guardian kaže da je istina i laži kaže). Pitati što će biti ZNATI ŠTO JE vrata SLOBODA?

Odgovor, kolovoz 31.

Dansk (danès):
På grund af at der er 130 indlæg i denne blog, vil jeg gøre på matematiske problemer (eller sprog), og også på forskellige sprog. Problemet er dette:

I en celle i et fængsel, en fange, 2 døre og 2 output vagter, én på hver dør. Fangen ved, at et frit fløj exit døren og en anden dør, der skal gennem et helt liv i fængsel. Vi ved også, at en værge altid fortæller sandheden, og den anden altid fortæller løgne. Det skal siges, der ligger ved siden af døren, der fører dig gennem et helt liv i fængsel eller den anden vej rundt.

Vide alt dette, fangen skal stille et spørgsmål til enten vogtere (fangen, og heller ikke vide, hvad Guardian siger, at sandhed og løgne, siger han). Spørgsmål: Hvordan vil blive stillet til at vide, hvad der gaten MED FRIHED?

Reaktionen på den 31 august.

Slovenský (eslovac):
Z dôvodu, že je 130 príspevok v tomto blogu, budem robiť na math problémy (alebo jazyky), a taktiež v rôznych jazykoch. Problém je tento:

V cele vo väzení, väzeň, 2 dvere a 2 výstup stráže, po jednom na každé dvere. Väzeň vie, že slobodný odchod krídla dverí a ďalšie dvere, ktoré majú byť po celý život vo väzení. Vieme tiež, že opatrovník vždy hovorí pravdu a druhý vždy hovorí, že klame. Je potrebné povedať, že leží pri dverách, ktoré vedie vás po celý život vo väzení, alebo naopak.

To všetko s vedomím, že väzeň musí klásť otázku, buď strážci (väzeň, aby vedeli, čo Guardian tvrdí, že pravdy a lži, říká). Otázku, čo budú vedieť, čo je brána slobody?

Reakcie na 31. augusta.

Slovenski (eslovè):
Zaradi tega je 130 objava na tem blogu, bom o math težave (ali jezikih), in tudi v različnih jezikih. Problem je v tem:

V celico v zapor, zapornik, 2 vrati in 2 izhodna straže, po eno na vsako vrata. Zapornik ne ve, da je prost izhod krilu vrat in druga vrata, ki se v celotnem življenju v zaporu. Vemo tudi, da je varuh vedno pove resnico in drugi vedno govori laži. Treba je dejal, da je v vrata, ki vas vodi skozi vse življenje v zaporu ali pa obratno.

Vedoč vse to, je zapornik mora vprašati niti skrbniki (v zapornik, niti ne vedo, kaj je varuh pravi, da je resnica in laži reče). VPRAŠANJE KAJ BO treba vedeti, kaj so vrata SVOBODE?

V odgovor na 31. avgust.

Eesti (estonià):
Tõttu, mis on 130 postitus selles blogis, ma teen kohta math probleeme (või keeltes), ja ka erinevaid keeli. Probleem on järgmine:

Ühes küvetis vangla kinnipeetavat, 2 ust ja 2 väljund kaitsepiirded, üks uks. The vang teab, et vaba tiiva väljumise ukse ja teine uks on kogu elu jooksul vanglas. Teame ka, et eestkostja alati räägib tõtt ja teine alati ütleb valesid. Tuleb öelda, et on ukse juures, mis viib teid kogu elu vanglas või teisel viisil ringi.

Teades kõike seda, et vang peab küsimuse kas eestkostjate (vangi, ega tea, mida Guardian ütleb, et tõde ja asub ta ütleb). KÜSIMUS MILLEKS tehakse teada, milline on värav VABADUSEL?

Vastus kohta 31. august.

Suomi (finès):
Sen vuoksi, että on 130 post tässä blogissa, aion tehdä laskutoimitukset ongelmia (tai kielillä), ja myös eri kielillä. Ongelma on tämä:

Kun solu vankilaan, vanki, 2 ovet ja 2 tuotos suojukset, yksi kullekin ovelle. Vanki tietää, että vapaa-siipi poistua oven ja toinen ovi on koko elinaikana vankilassa. Tiedämme myös, että vartija kertoo aina totuuden ja muille aina kertoo valheita. On sanottu, että on ovea, joka johtaa sinut koko elinaikana vankilassa tai toisin päin.

Tietäen tämän, vangin on kysyä joko holhoojat (vanki, eikä tiedä, mitä Guardian kertoo, että totuus ja valheita hän sanoo). KYSYMYS MITÄ saadaan Tiedän, mikä on GATE VAPAUTEEN?

Vastaus, 31. elokuuta.

Français (francès):
En raison de cela est dans les 130 post de ce blog, je vais le faire sur les problèmes de mathématiques (ou des langues), et aussi dans différentes langues. Le problème est le suivant:

Dans une cellule dans une prison, un prisonnier, 2 portes et 2 sorties gardes, un sur chaque porte. Le prisonnier sait que la liberté de l'aile et l'autre porte de sortie à la porte sur une durée de vie en prison. Nous savons aussi que le tuteur dit toujours la vérité et l'autre dit toujours des mensonges. Il faut dire qui est à la porte qui vous mène sur une durée de vie en prison ou dans l'autre sens.

Sachant tout cela, le prisonnier doit se poser une question à deux tuteurs (le prisonnier, ni savoir ce que le Guardian affirme que la vérité et les mensonges qu'il dit). QU'EST-CE QUE LA QUESTION SERA FAITE DE SAVOIR QUELLE EST LA GRILLE DE LA LIBERTE?

La réponse, le 31 er août.

Ελληνικά (grec):
Λόγω του ότι είναι το 130 post σε αυτό το blog, θα κάνω σχετικά με την μαθηματικά προβλήματα (ή γλώσσες), καθώς επίσης και σε διάφορες γλώσσες. Το πρόβλημα είναι το εξής:

Σε ένα κελί σε μια φυλακή, ένας κρατούμενος, 2 θύρες εξόδου προφυλακτήρες και 2, ένα για κάθε θύρα. Ο κρατούμενος ξέρει ότι μια ελεύθερη πτέρυγα πόρτα εξόδου και μια άλλη πόρτα για να είναι κατά τη διάρκεια της ζωής του στη φυλακή. Γνωρίζουμε επίσης ότι θεματοφύλακας πάντα λέει την αλήθεια και τα άλλα πάντα λέει ψέματα. Πρέπει να πούμε ότι είναι η πόρτα που σας οδηγεί κατά τη διάρκεια της ζωής του στη φυλακή ή το αντίστροφο.

Γνωρίζοντας όλα αυτά, ο κρατούμενος πρέπει να θέσω ένα ερώτημα είτε κηδεμόνων (το κρατούμενο, δεν γνωρίζουμε ποιες είναι οι Guardian λέει ότι η αλήθεια και τα ψέματα που λέει). Ερώτημα τι θα γίνει να ξέρουμε τι είναι η Πύλη της ελευθερίας;

Η απάντηση, για την 31η του Αυγούστου.

हिन्दी (hindi):
उस की वजह से इस ब्लॉग में 130 पद, मैं गणित समस्याओं (या भाषाओं पर) हो जाएगा, और भी अलग अलग भाषाओं में है. समस्या यह है:

एक जेल, एक कैदी, 2 दरवाज़े और 2 उत्पादन गार्ड, एक प्रत्येक दरवाजे पर में एक सेल में. इस कैदी है कि एक स्वतंत्र पंख निकास द्वार और दूसरा दरवाजा जेल में एक जीवन भर से अधिक होने का पता है. हम यह भी है कि एक संरक्षक हमेशा सच और झूठ हमेशा कहता अन्य कहता है. कहा जा करने के लिए यह है कि दरवाजे पर झूठ है कि जेल में एक जीवनकाल या दूसरी तरह के आसपास के ऊपर तुम ले जाता है.

यह सब जानने के बाद, इस कैदी या तो संरक्षक के लिए (इस कैदी, एक सवाल पूछना चाहिए और न ही पता संरक्षक जो कहती है कि सच और झूठ वे कहते हैं). क्या पता है क्या स्वतंत्रता का द्वार है बनाया जाएगा प्रश्न?

यह प्रतिक्रिया, 31 अगस्त को.

Magyar (hongarès):
Miatt ez a 130 hozzászólás ebben a blogot, úgy fog tenni a matematikai problémák (vagy nyelv), valamint a különböző nyelveken. A probléma ez:

Egy cellában egy börtön, fogoly, 2 ajtó és 2 kimenet őrök, egy-egy ajtó. A rab tudja, hogy a szabad szárnya exit ajtó és egy másik ajtó a életen át a börtönben. Azt is tudjuk, hogy a gondnok mindig megmondja az igazat, a másik mindig azt mondja hazudik. El kell mondani, hogy hazugság az ajtón, ami akkor több mint egy életre a börtönökben, vagy pedig fordítva.

Tudva ezt, a foglyot meg kell kérdezni a kérdés, hogy vagy a biztonsági őröket (a fogoly, és nem tudom, mi a Guardian azt állítja, hogy az igazságot és a hazugságokat mond.) Kérdést, hogy milyen lesz tudni, hogy mi van kapujának szabadság?

A válasz, augusztus 31-jén.

Bahasa Indonesia (indonesi):
Oleh karena itulah 130 posting di blog ini, saya akan melakukannya pada masalah matematika (atau bahasa), dan juga dalam bahasa yang berbeda. Masalahnya adalah ini:

Dalam sel di penjara, seorang tawanan, 2 pintu dan penjaga 2 output, satu pada setiap pintu. Tawanan yang tahu bahwa gratis sayap keluar dari pintu ke pintu lain dan berakhir di penjara seumur hidup. Kami juga mengetahui bahwa seorang wali selalu memberitahu kebenaran dan lainnya selalu memberitahu terletak. Ia harus mengatakan yang terletak di depan pintu yang mengarahkan Anda selama di penjara seumur hidup atau lainnya di sekitar jalan.

Mengetahui semua ini, tawanan harus mengajukan pertanyaan kepada salah satu wali (yang tawanan, dan tidak tahu apa yang Guardian mengatakan bahwa kebenaran dan terletak ujarnya). PERTANYAAN APA AKAN DIBUAT TO KNOW WHAT IS THE GATE OF FREEDOM?

Respon, pada 31 Agustus.

Italiano (italià):
In ragione di ciò è il 130 post di questo blog, lo farò sulla matematica problemi (o le lingue), e anche in diverse lingue. Il problema è questo:

In una cella di una prigione, un prigioniero, a 2 porte e 2 guardie di uscita, uno per ogni porta. Il prigioniero sa che una libera uscita ala porta e un'altra porta ad essere più di una vita in prigione. Sappiamo anche che un custode dice sempre la verità e l'altro dice sempre bugie. Va detto che si trova presso la porta che conduce una vita più in carcere o il contrario.

Sapendo tutto questo, il prigioniero deve porre una domanda a uno dei tutori (il prigioniero, né sa che cosa il Guardian afferma che la verità e la menzogna che dice). QUESTIONE CHE COSA SARA 'FATTA PER SAPERE COSA E' LA PORTA DI LIBERTÀ?

La risposta, il 31 ° agosto.

Latviešu (letó):
Dēļ, kas ir 130 post šajā blogā, es darīšu par math problēmas (vai valodās), kā arī citās valodās. Problēma ir šī:

In šūna ir cietumā, ieslodzīto, 2 durvīm un 2 izejas sargi, pa vienam katrā durvīm. Par gūsteknis zina, ka brīva spārnu izejas durvju un citu durvju, kas visas dzīves laikā cietumā. Mēs arī zinām, ka aizbildņa vienmēr stāsta patiesību un citiem vienmēr stāsta slēpjas. Ir jāsaka, ka ir pie durvīm, kas ļauj jums visas dzīves laikā cietumā vai otrādi.

Zinot visu to, ieslodzītais ir uzdot jautājumu, vai nu aizbildņiem (turpmāk ieslodzīto, kā arī zināt, ko Guardian saka, ka patiesība un ir viņš saka). Jautājumu, tiks veikti ZINĀT KAS IR GATE BRĪVĪBAS?

Atbildi, augustā 31.

Lietuvių (lituà):
Dėl to, kad yra 130 postą šio dienoraščio, aš dėl matematikos problemų (ar kalbomis), taip pat skirtingų kalbų. Problema yra tokia:

Į ląstelių į kalėjimą, kalinio, 2 durys ir 2 išėjimo apsaugus, po vieną durų. Kaliniui žino, kad nemokama Sparnas išėjimo durys ir kitos durys turi būti per visą gyvenimą kalėjime. Taip pat mes žinome, kad globėjas visada sako tiesą, o kitas visada sako melas. Reikia pasakyti, kad tenka prie durų, kuri veda jus per visą gyvenimą kalėjime arba atvirkščiai.

Žinant visa tai, kaliniui turi užduoti klausimą arba globėjai (kaliniui, nei žinoti, kas Sergėtojų sako, kad tiesa ir melas sako). KLAUSIMAS KAS bus ŽINOTI KAS YRA vartai LAISVĖ?

Atsako, nuo rugpjūčio 31.

Malti (maltès):
Minħabba li hija l-130 post f'dan blog, I se do dwar il-matematika problemi (jew lingwi), u wkoll fil-lingwi differenti. Il-problema hija din:

F'ċellola f'ħabs, unier, 2 bibien u 2 output guards, wieħed fuq kull bieb. Il-priġunier jaf li ħielsa ġwienaħ ħruġ u ieħor bieb bieb biex matul il-ħajja fil-ħabs. Nafu wkoll li l-gwardjan dejjem ma jqarrqux u l-oħra dejjem jgħidlekx tinsab. Irid jingħad li tinsab fil-bieb li jwassal inti tul ħajjithom fil-ħabs jew bil-maqlub.

Jaf dan kollu, il-priġunier għandu jitlob xi mistoqsija jew gwardjani (-ħabsin, u lanqas ikunu jafu l-Guardian jgħid li l-verità u l-jinsab jgħid). MISTOQSIJA X'SE JKUN made TKUN TAF X'INHU IL-LIBERTÀ TA 'Gate?

Ir-rispons, fuq Awissu 31.

Nederlands (holandès):
Volgens de reden van dat de 130 posten in dit blog, ik zal doen op de wiskundige problemen (of talen), en ook in verschillende talen. Het probleem is dit:

In een cel in een gevangenis, een gevangene, 2 deuren en 2 output bewakers, een op elke deur. De gevangene weet dat een vrije vleugel afslag deur en een deur te worden over een levensduur in de gevangenis. We weten ook dat een voogd altijd de waarheid vertelt en de andere altijd vertelt leugens. Het moet gezegd dat ligt aan de deur die leidt je een leven lang in de gevangenis of de andere manier rond.

Het kennen van dit alles, de gevangene moet een vraag stellen aan hetzij voogden (de gevangene, en evenmin weet wat de Guardian zegt dat de waarheid en de leugens zegt hij). VRAAG WAT WILL BE MADE TO KNOW WHAT IS THE GATE VAN VRIJHEID?

De reactie, op 31 augustus.

Norsk (noruec):
Som grunn av det er 130 innlegg i denne bloggen, vil jeg gjøre på matematiske problemer (eller språk), og også i forskjellige språk. Problemet er dette:

I en celle i et fengsel, en fange, 2 dører og 2 output vakter, en på hver dør. Fangen vet at et fritt fløyen avslutte døren og en annen dør til å være over en livstid i fengsel. Vi vet også at en verge alltid forteller sannheten, og den andre alltid forteller løgnene. Det må sies som ligger ved døren som fører deg over livet i fengsel, eller omvendt.

Vite alt dette, fangen må stille et spørsmål til enten verger (fangen, og heller ikke vet hva Guardian sier at sannheten og ligger han sier). Hva vil bli gjort for å vite hva som er porten av frihet?

Responsen på 31 august.

Polski (polonès):
Z powodu, że jest 130 post w tym blogu będę robić w sprawie problemów matematycznych (lub językach), a także w różnych językach. Problem polega na tym:

W celi w więzieniu, więzień, 2 drzwiami i 2 wyjścia strażników, jeden na każde drzwi. Więzień wie, że wolny skrzydło drzwi i wyjść innym drzwi, które mają być w trakcie całego życia w więzieniu. Wiemy również, że strażnik zawsze mówi prawdę i mówi zawsze jest inne. Należy stwierdzić, że leży na drzwi, które prowadzi w trakcie całego życia w więzieniu lub na odwrót.

Wiedząc to wszystko, więzień musi zadać pytanie albo opiekunów (osadzonego, ani wiedzieć, co mówi, że strażnik prawdy i kłamstwa mówi). ZAPYTANIE CO będzie wiedzieć, co jest brama WOLNOŚĆ?

W odpowiedzi na 31 sierpnia.

Português (portuguès):
Em razão do que é o 130 post neste blog, vou fazer a matemática sobre problemas (ou idiomas), e também em várias línguas. O problema é este:

Em uma cela numa prisão, um prisioneiro, 2 portas de saída e 2 guardas, um em cada porta. O prisioneiro sabe que uma porta e sair livre asa outra porta a ser ao longo da vida na prisão. Sabemos também que um guardião diz sempre a verdade e o outro diz sempre mentiras. É preciso que se diga que está na porta que leva você ao longo da vida na prisão ou o contrário.

Sabendo tudo isto, o preso deve fazer uma pergunta a qualquer tutores (o prisioneiro, nem sei o que o Guardian diz que a verdade e as mentiras que ele diz). PERGUNTA QUE SERÃO FEITOS PARA SABER QUAL É O portão da liberdade?

A resposta, em 31 ago.

Român (romanès):
Prin urmare, care este de 130 post din acest blog, o voi face cu privire la probleme de matematica (sau de limbi) şi, de asemenea, în diferite limbi. Problema este aceasta:

Într-o celulă într-o închisoare, un prizonier, 2 usi si 2 iesire paznici, câte unul pe fiecare usa. Detinutul ştie că o aripa liberă uşa de ieşire şi de o altă uşă pentru a fi pe o durata de viaţă în închisoare. Ştim, de asemenea, că un gardian spune mereu adevărul şi de a spune mereu alte minciuni. Ea trebuie să fi spus că se află la uşă pe care vă conduce pe o durata de viaţă în închisoare sau invers.

Ştiind toate acestea, a detinut o întrebare trebuie să îi ceară să fie tutorilor (prizonierul, şi nici nu ştiu ce The Guardian afirmă că adevărul şi minciuni spune el). ÎNTREBARE CE se va face să ştii ce este poarta DE LIBERTATE?

Răspunsul, pe 31 august.

Русский (rus)
В силу этого является 130 поста в этом блоге я буду делать по математике проблемы (или языков), а также на различных языках. Проблема заключается в следующем:

В камере в тюрьме, заключенный, 2 двери и 2 выхода охранников, один на каждой двери. Заключенный знает о том, что свободный выезд крыла двери и другую дверь будет в течение срока в тюрьме. Мы знаем также, что опекун всегда говорит правду, а другой всегда говорит ложь. Следует сказать, что лежит в дверь, которая ведет вас в течение жизни в тюрьме, или наоборот.

Зная все это, заключенный должен задать вопрос, либо опекунов (заключенный, не знаю, что "Гардиан" утверждает, что истина и ложь он сказал). Вопрос о том, что будет знать, что IS THE GATE свободы?

В ответ на 31 августа.

Српски (serbi):
Због тога је 130 пост на овом блогу, ја ћу на математичке проблеме (или језика), тако и на различитим језицима. Проблем је овај:

У ћелију у затвор, затвореник, 2 врата и 2 излазне стражара, један на сваком улазу. Затвореник зна да је слободан излаз крила врата до врата, а други се преко доживотно у затвору. Такође смо знали да се старатељ увек говори истину, а други увек говори лажи. Он је казао да се налази на улазу да вас води кроз век у затвору, или обрнуто.

Знајући све то, на затвореник мора поставити питање да или старатеља (у заробљеник, нити знају шта је Гуардиан каже да је истина и лажи каже). Питати што ће бити ЗНАТИ ШТА ЈЕ врата СЛОБОДА?

Одговор, аугуст 31.

Svenska (suec):
göra om math problem (eller språken), och även på olika språk. Problemet är detta:

I en cell i ett fängelse, en fånge, 2 dörrar och 2 utgångsenergi vakter, en på varje dörr. Den fånge vet att en fri flygeln stänga dörren och en annan dörr som under en livstid i fängelse. Vi vet också att en väktare alltid talar sanning och den andra alltid talar lögner. Det måste sägas som ligger vid dörren som leder dig under en livstid i fängelse eller tvärtom.

Att veta allt det här, fången måste ställa en fråga till antingen vårdnadshavare (fången, och inte heller vet vad Guardian säger att sanningen och det är han säger). Fråga: Vad kommer att göras för att veta vad som är grinden MED FRIHET?

Svaret, den 31 augusti.

Tagalog (tagal):
Dahil sa atipan ng pawid ay ang 130 post sa blog na ito, ako ay gagawin sa mga problema sa matematika (o mga wika), at din sa iba't-ibang mga wika. Ang problema ay ito:

Sa isang cell sa isang bilangguan, ang isang bilanggo, 2 mga pinto at 2 output guards, isa sa bawat pinto. Ang mga bilanggo alam na ang isang libreng lumipad at lumabas sa pinto ng isa pang pinto sa loob ng isang buhay sa bilangguan. Alam din namin na ang isang tagapag-alaga palaging nagsasabi ang katotohanan at ang iba pang mga laging nagsasabi lies. Ito ay dapat sinabi na lies sa pinto na nangunguna sa inyo sa loob ng isang buhay sa bilangguan o sa iba pang mga paraan sa paligid.

Alam ang lahat ng ito, ang bilanggo ay dapat na humingi ng isang katanungan sa alinman tagapag-alaga (ang bilanggo, at hindi rin alam kung ano ang Guardian says na ang katotohanan at ang lies siya says). TANONG ANO AY GINAWA NA DAPAT MALAMAN ANO ANG Gate NG KALAYAAN?

Ang sagot, sa Agosto 31.

ไท (tai):
เหตุที่เป็น 130 โพสต์ในบล็อกนี้ฉันจะทำในคณิตศาสตร์ปัญหา (หรือภาษา) และในภาษาที่แตกต่างกัน. ปัญหานี้เป็น:

ในเซลล์ในคุกเป็นเชลย, 2 ประตูและ 2 เอาต์พุต guards หนึ่งในแต่ละประตู. เชลยที่รู้ว่าฟรีปีกอื่นๆออกจากประตูและประตูที่ผ่านไปตลอดชีวิตในคุก. นอกจากนี้เราจะทราบว่าผู้คุ้มครองเสมอบอกความจริงและอื่นๆเสมอบอกอยู่. ได้ที่จะกล่าวว่าอยู่ที่ประตูที่ทำให้คุณเหนืออายุในการจำคุกหรืออื่นๆทาง รอบ.

รอบรู้ทั้งหมดนี้ที่เชลยต้องถามเพื่อทั้งผู้ปกครอง (ที่เชลยและไม่มีผู้คุ้มครองรู้กล่าวว่าความจริงและที่อยู่ที่เขากล่าว). คำถามจะทำรู้คืออะไรประตูแห่งเสรีภาพ?

การตอบสนองใน 31 สิงหาคม.

Türkçe (turc):
Bu nedenle bu blogu yılında 130 yazı, ben matematik problemleri (veya dilleri üzerinde) yapacak ve ayrıca farklı dil bulunuyor. Sorun şu:

Hapis, bir mahkum, 2 kapı ve 2 çıkış korumaları, her biri bir kapıya bir hücreye. Mahkum bir ücretsiz kanat çıkış kapı ve başka bir kapı hapishanede ömür boyu üzerinde olmaya bilir. Ayrıca, bir dost her zaman gerçeği ve her zaman yalan söyler diğer söyler biliyorum. Söylenebilir çok olduğu için kapıda yatıyor bu hapishanede ömür boyu veya tersi üzerinden ulaşıyorsunuz.

Bütün bunları bilmek, mahkumu da veliler için (mahkumu, bir soru sormak gerekir, ne de bildiğiniz Guardian ne diyor bu gerçeği ve diyor yatıyor). NE biliyor musun FREEDOM OF kapı yapılacak SORU?

Bu yanıt, 31 Ağustos tarihinde.

Українська (ucraïnès):
В силу цього є 130 поста в цьому блозі я буду робити з математики проблеми (або мов), а також на різних мовах. Проблема полягає в наступному:

У камері у в'язниці, укладений, 2 двері та 2 виходу охоронців, один на кожних дверей. Ув'язнений знає про те, що вільний виїзд крила двері та іншу двері буде протягом терміну у в'язниці. Ми знаємо також, що опікун завжди говорить правду, а інший завжди говорить неправду. Слід сказати, що лежить у двері, що веде вас протягом життя у в'язниці, або навпаки.

Знаючи все це, ув'язнений повинен поставити запитання, або опікунів (укладений, не знаю, що "Гардіан" стверджує, що істина і брехня він сказав). Питання про те, що буде знати, що IS THE GATE свободи?

У відповідь на 31 серпня.

Tiếng Việt (vietnamita):
Bởi vì đó là 130 bài đăng trong blog này, tôi sẽ làm về những vấn đề toán học (hoặc ngôn ngữ), và cũng có trong nhiều ngôn ngữ khác nhau. Vấn đề này:

Trong một tế bào trong một nhà tù, một prisoner, 2 cửa ra vào và 2 đầu ra bảo vệ, một trong những trên mỗi cửa. Các prisoner biết rằng miễn phí đi theo lối ra cánh cửa và một cửa để được qua đời trong một nhà tù. Chúng tôi cũng biết rằng một người giám hộ luôn luôn nói sự thật và luôn luôn nói khác nằm. Nó phải được nói, nằm ở cửa đó sẽ dẫn bạn qua đời trong một nhà tù hay cách khác xung quanh.

Hiểu biết tất cả những điều này, các prisoner phải đặt một câu hỏi đến, hoặc người giám hộ (các prisoner, và cũng không biết những người giám hộ cho biết, sự thật và nằm, anh nói). CÂU HỎI GÌ sẽ được thực hiện dưới BIẾT LÀ GÌ cửa ngõ FREEDOM?

Những câu trả lời, ngày tháng tám 31.


Gràcies a:

dissabte, 4 de juliol del 2009

13 hores fent de voluntari

El dia 27 de juny, dissabte passat, a les pistes d'atletisme de Vic van fer el Campionat de Catalunya Junior i Promesa.

Vaig arribar a les vuit del matí, mentre que els nens havien d'arribar a les 9 (vaig anar-hi a les 8 perquè em van dir aquesta hora).

Durant les tretze hores, vaig fer tot tipus de feines: Posar cons per separar carrils, recollir avisos de marxa, posar i treure tanques i startings, controlar el marcador (posar-hi la marca que havien fet), fer de secretari (dir: llança ..., preparada ... i a la caiguda ...), penjar horaris a les parets, entre de moltes altres coses. També m'hi vaig quedar a dinar i em van donar una samarreta i una gorra.

A les 9 del vespre ja me'n vaig anar.