tag:blogger.com,1999:blog-37889088617857940742024-03-06T04:57:48.264+01:00A l'arrelArnau Comajoan CaraArnau Comajoan Carahttp://www.blogger.com/profile/03699790613364844367noreply@blogger.comBlogger335125tag:blogger.com,1999:blog-3788908861785794074.post-8588661280405874922018-04-11T00:12:00.000+02:002018-04-11T14:11:22.511+02:00Periple a l'est [resta del viatge] - Bòsnia, Sèrbia, Kosovo i Macedònia<div style="text-align: justify;">
Bé, tal com es va comprovar no em va vagar d'escriure res a partir del tercer dia... Però com que m'hauria sabut greu no fer-ho, durant aquests dies posteriors al viatge m'he entretingut a anar escrivint el dia a dia. Així que aquí teniu l'escrit de cada dia. Sort que vaig dir que no seria extens...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-size: large;">Sarajevo I</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Començo l’entrada del quart dia situant-me al vespre del tercer, a l’estació de bus i de tren a Ljubljana, esperant el bus que a un quart de dues de la nit m’havia de portar cap a Sarajevo. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tal com vaig començar a fer a Venècia mentre esperava el tren cap a Mestre, tenia la intenció d’escriure l’entrada d’aquell dia durant l’espera –el McDonald’s de l’estació era el darrer a tancar, a les 11, més tard que la pròpia estació, per poc que m’agradi anar a un lloc com aquest...-, però va passar un seguit de coses que em van atabalar, per dir-ho d’alguna manera, i me’n van marxar les ganes. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Primer, al McDonald’s, totes les taules estaven ocupades, així que l’hauria de compartir. Resulta, però, que la persona que hi havia asseguda a la taula on vaig anar a seure no estava allà precisament per menjar, sinó per veure si algú de per allà estava interessat en els seus serveis sexuals –no crec que calgui donar més detalls, ni m’agrada prejutjar d’aquesta manera, però en alguns moments es va evidenciar molt això que explico i es va generar una situació molt incòmoda. Quan vaig haver acabat de menjar, doncs, vaig fugir d’aquella escena i vaig anar a esperar-me al vestíbul de l’estació de busos, que almenys tenia endolls per carregar el mòbil. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si aquesta situació que havia passat fins ara ja era prou grotesca, el que va passar uns instants més tard ho supera. Com deia, vaig anar a seure al vestíbul de l’estació de busos, que segons l’horari també obria fins les 11. Poc després d’asseure’m, però, vaig veure una parella de policies que travessaven el vestíbul, i resulta que m’anaven a buscar a mi. Primer de tot em van dir alguna cosa en eslovè, que no vaig entendre, i quan es van adonar d’això i jo els vaig fer entendre que en anglès ens podríem comunicar, em van començar a preguntar insistentment si era un no-sé-què (dues inicials que no recordo ni en acabar em van voler explicar), en definitiva, si estava allà viatjant il·legalment. L’acusació es va acabar quan els hi vaig ensenyar el meu passaport, que va parlar pel que els meus cabells no rossos ni la meva aparença «d’excursionista» havien fet. Tan o més fort que tot això és l’explicació que em van donar de per què havien vingut a demanar-m’ho: em van dir que feia estona que m’observaven, des que havia arribat a l’estació de tren, anat al McDonald’s i després al vestíbul de la de bus, i que això ho fan regularment. Curiosament, poc després, també van anar a buscar un parell de nois de pell negra “a qui també devien haver estat observant actituds sospitoses”. Parlant amb un d’ells, per cert, quan vaig fer-li referència a Barcelona i a “Catalonia”, va reaccionar dient que havien arrestat el nostre president. Per primera vegada a la vida algú no responia exclamant “Barça, Messi!”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Després de tot aquest merder i de molta estona esperant fins la 1.15 h, com qui diu, al mig del carrer, perquè cap de les estacions estava oberta des de les 22.30 h (la de busos van tancar mitja hora abans, després de la meva persecució), va arribar el bus amb direcció Sarajevo. És en aquest trajecte, precisament, on s’esperava problemes amb la policia, i no abans, i no va decebre. Primer de tot, en creuar la frontera Eslovènia-Croàcia, ens van fer baixar a tota la gent del bus a fora (no vull saber a quants graus sota zero) perquè els donéssim el passaport un a un dos cops, tant a la sortida d’Eslovènia (on a més, a sobre, em van demanar on anava i per què) com a l’entrada de Croàcia. I hores més tard, a la frontera Croàcia-Bòsnia i Hercegovina (BiH), a la sortida de Croàcia ens van fer baixar de nou i a l’entrada de BiH, en canvi, va ser un policia el que va pujar a mirar-se tots els passaports i, en el meu cas, per endur-se’l cap a baix. Uns minuts molt llargs després el va tornar als xofers del bus, que va arrencar abans no me l’haguessin tornat, moment que va ser un pèl inquietant. Al final, però, cap problema. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un misteri d’aquest autobús –que potser resoldria si no m’hagués passat mig viatge dormint- és com és que va arribar a Sarajevo 2 hores i quart abans del previst (a les 10, en comptes d’un quart d’una). Una raó ja la sé, de fet: va saltar-se la meitat de parades que tenia previstes en poblacions de BiH. De fet, l’única frase que crec recordar d’algun dels xofers en anglès era de l’estil “el bus és meu i fem el trajecte que ens sembla”, tot i que potser no vaig sentir-ho bé. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-uJXNwVTjdIA/Ws0j3JuF8ZI/AAAAAAAAVwA/Zs09OyxN0uULKbBrHj4KTvTZGSOD1OTJwCEwYBhgL/s1600/IMG_20180327_102755.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://3.bp.blogspot.com/-uJXNwVTjdIA/Ws0j3JuF8ZI/AAAAAAAAVwA/Zs09OyxN0uULKbBrHj4KTvTZGSOD1OTJwCEwYBhgL/s200/IMG_20180327_102755.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Interior d'un tramvia</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
A les 10, doncs, en Joel arribava a l’estació de busos de Sarajevo i vam anar cap al seu pis en tramvia. A mesura que et vas acostumant a l’estat de les coses al país ja no ho trobes tan fort, però el primer cop d’entrar en un tramvia de Sarajevo sembla entrar a la màquina del temps –i a un obsessionat pels sistemes de transport com jo i aficionat per les coses d’aquest estil, em va encantar. També en destacaria el fet d’haver de comprar el bitllet en una caseta, a la pròpia parada, on hi treballa una persona. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La resta d’aquest primer dia la vam dedicar a visitar els llocs més turístics de Sarajevo, que es resumeixen bastant al que és el centre històric, dividit entre el barri austrohongarès, més semblant a l’estil que podem trobar en moltes ciutats centreeuropees, i al barri turc (Baščaršija), originari del passat otomà de la regió dels Balcans. D'entrada podria semblar que hi ha una aparent segregació cultural en barris diferenciats, però la veritat és<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
que és sorprenent com diverses cultures -estretament lligades a la religió musulmana, jueva i cristiana catòlica i ortodoxa- conviuen dins la ciutat. Segurament és només aquesta última la que viu més segregada fruit del conflicte que va tenir lloc amb la Guerra de Bòsnia dels anys 90, de la que va resultar, a nivell territorial, una divisió d'aproximadament la meitat de BiH entre el que es coneix com a territori de la federació de BiH i el territori de la república Srpska, de majoria ortodoxa i afí a Sèrbia. No s'ha de confondre aquesta divisió amb la diferenciació entre Bòsnia i Hercegovina, sent Hercegovina la part sud de la federació on hi ha una majoria croata. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Durant el matí també va caldre fer el canvi de monedes, ja que a BiH van amb Marcs Convertibles, que abrevien amb «KM», una abreviatura del tot inconfusible. Un euro són aproximadament 2 KM. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-mW_UAAbavC0/Ws0j2uwIxxI/AAAAAAAAVv8/PTZWGEejLwYcdyFKvY3hHfwwbHMhJs3NgCEwYBhgL/s1600/IMG_20180327_135008.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://2.bp.blogspot.com/-mW_UAAbavC0/Ws0j2uwIxxI/AAAAAAAAVv8/PTZWGEejLwYcdyFKvY3hHfwwbHMhJs3NgCEwYBhgL/s200/IMG_20180327_135008.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cevapi</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
A l'hora de dinar vaig començar a descobrir el fascinant món de la gastronomia balcànica, o almenys d'aquelles coses de menjar que trobes que venen a tot arreu. En aquest àpat, doncs, el primer que vaig provar va ser el Cevapi, que consisteix en petites salsitxes de vedella junt amb una mena de pa de pita amb alguna guarnició com ara ceba, acompanyat d'un got de iogurt líquid per fer-ho passar millor. A l'establiment de cevapi on vam anar, tal com resulta habitual, no hi havia lavabo sinó una pica al menjador mateix per rentar-se les mans. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-6UjbciKRHUg/Ws0j6ITkHhI/AAAAAAAAVwM/xmBBpyf7BrAU2h6FUOseMAC7Jlvs4GCuACEwYBhgL/s1600/IMG_20180327_142241.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="150" src="https://1.bp.blogspot.com/-6UjbciKRHUg/Ws0j6ITkHhI/AAAAAAAAVwM/xmBBpyf7BrAU2h6FUOseMAC7Jlvs4GCuACEwYBhgL/s200/IMG_20180327_142241.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Jugant a escacs a la plaça</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Algunes coses que vaig trobar curioses d'aquest primer dia de visita a Sarajevo són les paradetes de venda de suc de magrana -fet a la parada mateix amb una mena d'espremedor de magranes- al carrer més cèntric del barri austrohongarès (Ferhadija), i la gent gran que durant tot el dia hi ha a la cèntrica Trg (plaça) oslobođenja Alija Izetbegović jugant amb uns escacs gegants sobre les rajoles del terra, que fan de tauler. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-86SB6m8J4RQ/Ws0j3iSE7nI/AAAAAAAAVwE/J8wcFVOWLSQy9K8IfejYoL9GyPeF2tcCwCEwYBhgL/s1600/IMG_20180327_132504.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="150" src="https://4.bp.blogspot.com/-86SB6m8J4RQ/Ws0j3iSE7nI/AAAAAAAAVwE/J8wcFVOWLSQy9K8IfejYoL9GyPeF2tcCwCEwYBhgL/s200/IMG_20180327_132504.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pont curiós sobre el Miljacka</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
També destaca el riu Miljacka, que passa pel mig de la ciutat farcit de diversos ponts, un d'ells el pont llatí on va produir-se l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria que va desencadenar la primera Guerra Mundial. Estructuralment, però, em va cridar l'atenció el pont de davant de l'acadèmia de Belles Arts (com a estudiant d'Enginyeria Civil necessitava fer aquest apunt). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-IGT3n6kIFYU/Ws0j6gs_XjI/AAAAAAAAVwQ/FNkGIOcvAfoDDuC8zjyFOO0tqLiLdC5wQCEwYBhgL/s1600/IMG_20180327_145510.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://3.bp.blogspot.com/-IGT3n6kIFYU/Ws0j6gs_XjI/AAAAAAAAVwQ/FNkGIOcvAfoDDuC8zjyFOO0tqLiLdC5wQCEwYBhgL/s200/IMG_20180327_145510.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La majoria de bancs són plegables</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
A la tarda vam aprofitar per pujar al bastió groc i a la fortalesa blanca, que es troben a la part alta al nord-est de la ciutat, a les quals s'ha d'accedir pujant entre carrers costeruts de cases. Més tard vam voler pujar a la torre Avaz, una gran torre construïda els últims anys com un bolet enmig d'un barri que es deuen haver mig carregat per fer-la, al costat de les estacions de tren i bus, però ja s'estava fent fosc i no acabava de valdre la pena. Tot anant-hi, però, vaig descobrir en en una pekara (forn de pa) una de les coses que m'han agradat més d'aquests dies: el burek, un menjar que val tant com a berenar com per a un àpat gros, que és una mena de caneló de pasta de full -ben oliosa- farcit de carn, espinacs, formatge o patata, entre d'altres. A més, resulta increïblement econòmic, ja que entenc que és quelcom barat dins dels preus ja molt baixos propis de l'economia del país. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-FuPbXr4jegg/Ws0j5wRkkHI/AAAAAAAAVwY/-7TQahn0WX0QZiwq9lREOqByGbXhBdagACEwYBhgL/s1600/IMG_20180327_191008.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://4.bp.blogspot.com/-FuPbXr4jegg/Ws0j5wRkkHI/AAAAAAAAVwY/-7TQahn0WX0QZiwq9lREOqByGbXhBdagACEwYBhgL/s200/IMG_20180327_191008.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una abraçada a qui va dissenyar<br />
les papereres perquè la sabata anés enterrada</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Sopar ho vam fer en un restaurant força animat per la música en directe d'una banda que anava recorrent les diverses taules, el Pivara, situat a la fàbrica de la cervesa de la ciutat, la Sarajevsko. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ah, i una cosa que resulta sorprenent per a la gent de llocs on està prohibit (per pocs anys que faci) és que aquí la gent fuma a tot arreu! Bars, restaurants, al transport públic, en botigues, a la universitat... És ben diferent. </div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-size: large;">Sarajevo II</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-6CjW3EP--Gc/Ws0l6F9gufI/AAAAAAAAVwo/Pr-E9MtikIkvTZH_YMgxf--CC83luRaUQCEwYBhgL/s1600/IMG_20180328_140125.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="150" src="https://3.bp.blogspot.com/-6CjW3EP--Gc/Ws0l6F9gufI/AAAAAAAAVwo/Pr-E9MtikIkvTZH_YMgxf--CC83luRaUQCEwYBhgL/s200/IMG_20180328_140125.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista de Sarajevo</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: right;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
El segon dia a Sarajevo el vaig començar acabant d'escriure l'entrada sobre el dia a Ljubljana, i ja a mig matí vam sortir del pis per aproximar-nos a la muntanya de Trebević, al sud-est de la ciutat. Així doncs, vam creuar el riu per endinsar-nos al barri de Bistrik, que ocupa la riba sud, i que alhora és la falda de la muntanya on anàvem, i les pujades costerudes no es van fer esperar. Vam pujar fins al capdamunt de tota la immensa barriada de casetes -construïdes sense cap planificació aparent-, arribant a una cota on encara quedava la neu que fins una setmana abans cobria tota la ciutat i on començava un caminet que seguiria enfilant-se muntanya amunt, per on vam trobar un ramat de cabres. </div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-XsrFpwMPLf0/Ws0lr0lThSI/AAAAAAAAVww/CVqab5_Ln0o4tGDoUPyAmC44ftrwnud7wCEwYBhgL/s1600/IMG_20180328_123453.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-XsrFpwMPLf0/Ws0lr0lThSI/AAAAAAAAVww/CVqab5_Ln0o4tGDoUPyAmC44ftrwnud7wCEwYBhgL/s200/IMG_20180328_123453.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pista de bobsleight</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
Anar pujant vam arribar a un coll on hi havia restes d'edificacions brutalment tirotejades i poc després vam arribar al lloc on de fet volíem anar: la pista de bobsleight dels Jocs Olímpics d'Hivern de Sarajevo 1984, que en l'actualitat és una gran obra de formigó abandonada al mig del bosc. Un lloc ben estrany, doncs, tenint en compte que veure una pista d'aquest esport ja és poc usual sense estar abandonada i tot. S'havia fet tard i pel cim del Trebević faltava molt, així que vam arribar només fins al que serà l'estació superior del telefèric que properament reobriran en aquesta muntanya, on es veia una vista prou espectacular de l'escampadissa urbana que és la ciutat de Sarajevo, i després vam baixar a la ciutat ansiosos per un bon plat de burek. </div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-KQwn6B5tIEs/Ws0mhOodh6I/AAAAAAAAVxE/Ze9QmM6dCNITJxOzwu3kLc35ipcC9LoTgCEwYBhgL/s1600/IMG_20180328_150206.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://2.bp.blogspot.com/-KQwn6B5tIEs/Ws0mhOodh6I/AAAAAAAAVxE/Ze9QmM6dCNITJxOzwu3kLc35ipcC9LoTgCEwYBhgL/s200/IMG_20180328_150206.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Plat de burek (amb iogurt)</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
A la tarda, aquest cop sí, vam pujar al capdamunt de la torre Avaz on també vam poder tenir una bona vista de la ciutat. També vam passar pel Markale, el mercat municipal del centre de la ciutat, conegut especialment per la massacre que va tenir-hi lloc durant la guerra -i en efecte, hi ha algunes restes de munició incrustades al terra, el que arreu de la ciutat es coneix com a Roses de Sarajevo, per la forma que tenen i la sang que van comportar. Com sol passar, els mercats és un dels llocs més interessants de la ciutat, trobo, on es reflecteixen aspectes de la vida quotidiana de la gent de la ciutat. Sorprenien les parades d'ous, que en tenien moltíssims (i alguns pintats per Pasqua), així com la carn que s'hi venia, aparentment força seca i de color força fosc, degut a que molta era de vedella i xai -la majoria musulmana de la federació no menja porc. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-yB6VQ7l96Jk/Ws0mhTAazeI/AAAAAAAAVxA/enlQUFPGtmcWi27SH65Hx1q8qxHOAG4jACEwYBhgL/s1600/IMG_20180327_142905.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://2.bp.blogspot.com/-yB6VQ7l96Jk/Ws0mhTAazeI/AAAAAAAAVxA/enlQUFPGtmcWi27SH65Hx1q8qxHOAG4jACEwYBhgL/s200/IMG_20180327_142905.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Paradeta de sucs de magrana</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Aquella tarda també vaig passar uns moments «complicats» quan el mòbil em demanava el pin de la targeta SIM, que no recordava, després de posar-li una targeta SD perquè resulta que es quedava sense memòria. Per sort ho vaig poder solucionar, però no vaig poder fer cap foto del fascinant lavabo del cafè Zlatna Ribica, on hi havia una minitelevisió engegada en blanc i negre junt amb tota la decoració profusa que caracteritza el bar. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><b>Sarajevo III</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El tercer i darrer dia a Sarajevo el vam començar anant al museu del túnel que es va construir clandestinament durant el setge de Sarajevo de la Guerra de Bòsnia, per abastir d'aliments la ciutat. Aquest se situava de banda a banda de la pista de l'aeroport, al sud-oest de la ciutat. Per anar-hi vam agafar el tramvia fins la darrera estació, la del centre d'Ilidža -població veïna de Sarajevo- i vam travessar el barri de Butmir fins arribar a lloc. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-NVcgX6UIhw0/Ws0njbPd6xI/AAAAAAAAVxM/g6GqFJjr_0sm0FYhKKZpaCa-3dlL3uquACEwYBhgL/s1600/IMG_20180329_122223.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://2.bp.blogspot.com/-NVcgX6UIhw0/Ws0njbPd6xI/AAAAAAAAVxM/g6GqFJjr_0sm0FYhKKZpaCa-3dlL3uquACEwYBhgL/s200/IMG_20180329_122223.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Part del museu del túnel</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Mentre érem al tramvia vam veure passar tota una comitiva de cotxes oficials i policia que es dirigien al parlament, on a més de les banderes de BiH, aquell dia, hi havia banderes turques. I és que a jutjar per les banderes que es veuen pel carrer, en diversos edificis, hi ha força relació entre els dos Estats. També destaca el finançament turc per a la reforma/reconstrucció de mesquites -sense oblidar-se dels ajuts per a la reconstrucció de barris i obres civils diverses que altres països han fet després de la guerra i que recorden els cartellets que planten arreu. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El museu, en si, són uns 20 metres de túnel que la gent de la casa on s'hi ubicava aquest extrem -sud- del túnel es va cuidar de conservar, junt amb una exposició i un documental que expliquen el setge aberrant a què l'exèrcit de Sèrbia va sotmetre Sarajevo de 1992 a 1995. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-NcWxzkguWAA/Ws0on8NzShI/AAAAAAAAVyI/M9BKMK4cc38NyJUUA61ixe2LgVa-dg8SQCEwYBhgL/s1600/IMG_20180329_133844.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-NcWxzkguWAA/Ws0on8NzShI/AAAAAAAAVyI/M9BKMK4cc38NyJUUA61ixe2LgVa-dg8SQCEwYBhgL/s200/IMG_20180329_133844.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">A Sarajevo Est, les banderetes<br />
de Sèrbia no passen desaparcebudes</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Havent-ho visitat vam vorejar caminant l'aeroport per arribar a l'altra banda, on hi ha l'estació de busos de Sarajevo Est (Istočno Sarajevo), d'on la propera nit marxaria en bus cap a Belgrad, per tal de comprar el bitllet. Sarajevo Est és la part de la ciutat pertinent a la República Srpska, on efectivament, de cop, la majoria de rètols passen a estar escrits en alfabet ciríl·lic, com és propi de Sèrbia, i banderetes de Sèrbia decoren els carrers. Vam anar fins a un centre comercial (molt) relativament proper a aconseguir els marcs que em faltaven per comprar el bitllet i, després de comprar-lo, vam dinar en una pekara d'allà davant. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-za8qRPMEHRQ/Ws0on79VP_I/AAAAAAAAVyQ/0DkCYEOMpe8fFhcVXn644wc1lF2DvWFgwCEwYBhgL/s1600/IMG_20180329_152820.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://2.bp.blogspot.com/-za8qRPMEHRQ/Ws0on79VP_I/AAAAAAAAVyQ/0DkCYEOMpe8fFhcVXn644wc1lF2DvWFgwCEwYBhgL/s200/IMG_20180329_152820.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Blocs de Grbavica</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Després de dinar vam agafar el troleibús que circula per la riba sud de Sarajevo (fins a la frontera amb la república Srpska), i vam baixar davant l'estadi del Željezničar, un dels dos grans equips de futbol de la ciutat, ubicat al barri de Grbavica. Aquest barri és on l'exèrcit de Sèrbia va perpetrar el seu darrer atac sobre Sarajevo, el 1996, posterior a l'acord de pau de Dayton que s'havia signat el 1995. En aquest barri és on probablement es poden veure les seqüeles més grans de la guerra en edificis, i és que hi ha alguns blocs que mostren clarament com van quedar de malmesos. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-LFUItVviF9A/Ws0onzUdXFI/AAAAAAAAVyM/Q_ug_wWSGJsHSWFWkQlqv7Q8UJjdDyteQCEwYBhgL/s1600/IMG_20180329_160648.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-LFUItVviF9A/Ws0onzUdXFI/AAAAAAAAVyM/Q_ug_wWSGJsHSWFWkQlqv7Q8UJjdDyteQCEwYBhgL/s200/IMG_20180329_160648.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Petita mostra de la decoració<br />
del cafè Tito</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
No gaire lluny d'allà, caminant en direcció al centre, vam arribar al cafè Tito, com el nom indica dedicat a la figura de Josip Broz, «Tito», líder de la Iugoslàvia socialista de bona part del segle XX, amb una decoració interior apassionant i una terrassa acollidora per fer el cafè a mitja tarda. L'existència d'aquesta cafeteria, però també de l'avinguda Maršala Tita, revelen que almenys a Sarajevo no hi ha un recel de l'època comunista iugoslava. I és que les coses es van complicar precisament a partir de la fi del socialisme a Iugoslàvia. Segur que una anàlisi històrica ben feta és molt més complexa que això, de totes maneres. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-K3YzzbFGZD0/Ws0oo8M4HHI/AAAAAAAAVyA/APeqtEYJXboZWOoweZzcccdoOClxyutGgCEwYBhgL/s1600/IMG_20180329_175506.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-K3YzzbFGZD0/Ws0oo8M4HHI/AAAAAAAAVyA/APeqtEYJXboZWOoweZzcccdoOClxyutGgCEwYBhgL/s200/IMG_20180329_175506.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Campanya que intueixo que és<br />
per deixar de fumar tabac, i no<br />
fumar altres coses</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Una estona després vam anar a visitar la facultat d'Enginyeria Civil de la universitat de Sarajevo, que es troba a prop de l'altre estadi de la ciutat, al barri de Koševo, i per acabar vam entrar a la mesquita de Gazi Husrev, la més gran del barri de Baščaršija, abans que acabés l'horari de visites i comencés un dels períodes diaris de pregària -durant els quals, i també resulta força sorprenent, des del minaret de cada mesquita es parla per megafonia i se sent arreu de la ciutat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A les 10 del vespre sortia el bus cap a Belgrad, i més o menys una hora abans vaig començar a anar, de nou, cap a l'estació de Sarajevo Est, en troleibús. Per uns moments semblava que no arribaria a temps però finalment vaig tenir temps de sobres per sopar a la mateixa pekara on havíem dinat. I a les 10, doncs, sortia cap a Sèrbia el bus, de la companyia Alamanis Tours, amb uns conductors que només parlaven serbocroat (o com se'n vulgui dir de la llengua). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-C1PpgUQ5c5g/Ws0opkDJxmI/AAAAAAAAVyE/iu68M9CFgjkBnSAgglBV6Mly2YflWUPsACEwYBhgL/s1600/IMG_20180329_185818.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="150" src="https://4.bp.blogspot.com/-C1PpgUQ5c5g/Ws0opkDJxmI/AAAAAAAAVyE/iu68M9CFgjkBnSAgglBV6Mly2YflWUPsACEwYBhgL/s200/IMG_20180329_185818.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Baščaršija</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Com aniria descobrint que és habitual d'aquests països, el bus anava recollint gent del carrer, sense que tingués aquestes parades programades, mentre recorria carrers de Sarajevo -no només de la part Est. Minuts després sortia rumb a l'Est per carreteres que, de dia, de ben segur que hauria estat interessant de passar-hi, amb paisatges ben nevats i moltes corbes. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-size: large;">Belgrad i cap a Kosovo</span></b> </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Després de molt revolt i dormir a estones, cap a les 2 de la nit vam arribar a la frontera entre BiH i Sèrbia, prop de la població de Zvornik, delimitada pel riu Drina. Tant a la sortida de BiH com a l'entrada a Sèrbia, el policia corresponent ens va agafar el passaport a tots els passatgers i ens hi van segellar l'entrada i la sortida al país, respectivament, sense més problemes. I havent passat la frontera vam aturar-nos mitja horeta en una estació de servei. Aleshores vaig pensar de comprar alguna cosa per menjar una mica però vaig caure en que no tenia dinars serbis amb què pagar, però la caixera del mini-supermercat de la gasolinera va poder-me fer un un canvi de moneda d'allò més formal. Un euro, a Sèrbia, són uns 116 dinars. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-HP9ljATbW1U/Ws0opqlKDrI/AAAAAAAAVyU/aR2fSU0LaXIF2PF6oWhL7ZkL_9jCKBh7wCEwYBhgL/s1600/IMG_20180330_053319.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="150" src="https://1.bp.blogspot.com/-HP9ljATbW1U/Ws0opqlKDrI/AAAAAAAAVyU/aR2fSU0LaXIF2PF6oWhL7ZkL_9jCKBh7wCEwYBhgL/s200/IMG_20180330_053319.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cafè turc, 110 dinars serbis i diari amb <br />
l'actualitat del conflicte amb Kosovo</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Poc després de les 5 del matí l'autobús va arribar a Belgrad, capital de Sèrbia que tot just es despertava. Només tenia fins les 12 del migdia per visitar la ciutat, però tan d'hora, tot i que ja començava a clarejar, no tenia gaire res a fer. Per tant, vaig passar aquesta primera estona del matí voltant per l'estació de busos i la de trens, que estava al costat, a veure què trobava d'interessant. Vaig anar a fer un cafè amb l'esperança que al bar tinguessin wi-fi (i de despertar-me una mica), però sense èxit. A les 6 obria el guarda-roba on vaig deixar la motxilla, i vaig veure que a les 7 obria l'oficina d'informació turística de l'estació de tren. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMtaQGa7YD3eRsg7d7gfIKP5GDhUI4zzis9nxFHNkff17jj1LXUgc5fU4M6gU0RSRWHsOpPujr6xiOwcmlz3fkDdTsxCM9kwxvur_zjflPy9hEJ120BqWsiptehi5FphU8E0YcYnOrv6g/s1600/IMG_20180330_073514.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMtaQGa7YD3eRsg7d7gfIKP5GDhUI4zzis9nxFHNkff17jj1LXUgc5fU4M6gU0RSRWHsOpPujr6xiOwcmlz3fkDdTsxCM9kwxvur_zjflPy9hEJ120BqWsiptehi5FphU8E0YcYnOrv6g/s200/IMG_20180330_073514.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Putin als mercats</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Cansat de voltar per les estacions, poc abans de les 7 vaig anar cap al centre de la ciutat, amb l'objectiu d'aconseguir un plànol del centre que fos més ampli i còmode d'utilitzar que el de la guia que duia. Com és normal d'aquestes hores del matí, els carrers de vianants que durant el dia estan plens de gent aleshores estaven ben buits, i va resultar que l'oficina turística del centre obria a les 8. Només hi havia plena activitat en un mercat municipal, on el retrat d'en Putin lluïa en una parada de fruita i hortalisses, i en una plaça on devien confluir un munt de línies de bus urbà, perquè n'estava plena. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sense ganes d'esperar que obrís l'oficina del centre, vaig decidir tornar cap a l'estació, on sí que ja estaria oberta l'oficina d'allà i aprofitaria per esmorzar en una pekara (aquí escrita en ciríl·lic), i així va ser. I quan ja passaven uns minuts de les 8 vaig començar a recórrer els carrers, que ja tenien més vida aquella hora. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-Eut4N6H34EE/Ws0ostEEHwI/AAAAAAAAVyQ/kASyXK_Pb28VZqNPrEOce6JLosKzSXPlQCEwYBhgL/s1600/IMG_20180330_092103.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://2.bp.blogspot.com/-Eut4N6H34EE/Ws0ostEEHwI/AAAAAAAAVyQ/kASyXK_Pb28VZqNPrEOce6JLosKzSXPlQCEwYBhgL/s200/IMG_20180330_092103.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Putin als records</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
La visita al centre de Belgrad -o almenys la que vaig fer jo amb l'estona que tenia- es pot resumir en tres grans zones: Kalemagdan, una gran fortalesa a la vora de la confluència del riu Sava amb el Danubi; el barri al voltant del carrer Kneza Mihaila, de vianants, i la Trg Republike, que vindrien a ser el centre neuràlgic de la ciutat, i Skandarska, que és bàsicament un carrer empedrat amb aires de ser «el Montmartre» de Belgrad. Arreu de la ciutat, i especialment al Kneza Mihaila, s'hi veien molts adhesius dels partits polítics que concorrien a algunes eleccions que es deuen haver fet recentment. I a les botigues i paradetes de records, imatges de Putin en clauers, imants i samarretes com si fos la cosa més sèrbia de què comprar un record. De Putin i de mapes de Kosovo amb la bandera de Sèrbia. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per més detalls històrics sobre tots aquests llocs, llegint qualsevol guia turística s'hi pot trobar la informació. I és precisament de la guia de Belgrad que portava, de la que parlaré a continuació. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-ElARtvxAVpk/Ws0orymG0VI/AAAAAAAAVyI/zddD_ykdZ_UOBhquhsfQucxBYEV3S6zXgCEwYBhgL/s1600/IMG_20180330_071102.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://3.bp.blogspot.com/-ElARtvxAVpk/Ws0orymG0VI/AAAAAAAAVyI/zddD_ykdZ_UOBhquhsfQucxBYEV3S6zXgCEwYBhgL/s200/IMG_20180330_071102.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Adhesius polítics als fanals<br />
de Kneza Mihaila</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Després d'una estona visitant la ciutat vaig haver d'anar al lavabo, i després de buscar per diversos llocs vaig trobar-ne un en un mercat enorme a l'aire lliure en un dels extrems del carrer Skandarska. Com és habitual, feien pagar per utilitzar-lo (20 dinars és el preu que, en general, vaig veure que posen a tots els lavabos públics de Belgrad). Un cop havent pagat i a dins, veig trobar-me en un lavabo minúscul i que a sobre no era un vàter sinó una comuna. Però la cosa és que vaig deixar el mapa que havia anat a buscar hores abans i la guia a l'ampit de la finestreta del lavabo, i en marxar-ne no devia pensar a agafar-los, que prou feina tenia a agafar la jaqueta del pany de la porta. I quan, de nou al carrer, vaig anar per mirar la guia vaig adonar-me que me l'havia deixat allà. Vaig tornar-hi, i després de fer-me entendre com vaig poder amb la persona que cobrava per tal que em deixés tornar a entrar sense pagar de nou (que sabia tant d'anglès com jo de serbi), vaig veure que la guia i el mapa havien volat amb el següent home que devia anar a fer ús de la comuna. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-oSrZW_iOwFI/Ws0otWXRolI/AAAAAAAAVyQ/ZUWxVoHawksZ1ejYD157AYLYh4ZPfYOfQCEwYBhgL/s1600/IMG_20180330_110942.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="150" src="https://4.bp.blogspot.com/-oSrZW_iOwFI/Ws0otWXRolI/AAAAAAAAVyQ/ZUWxVoHawksZ1ejYD157AYLYh4ZPfYOfQCEwYBhgL/s200/IMG_20180330_110942.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Museu d'Història de Iugoslàvia</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Tot decebut per la pèrdua -i sense gaire estona, tampoc-, em van passar les ganes de seguir veient la ciutat i abans de tornar a l'estació a esperar el bus vaig passar pel lloc on volia anar sí o sí de la ciutat: el Museu d'Història de Iugoslàvia, on hi ha la Casa de les Flors, el mausoleu de Tito. Per tant, vaig agafar el troleibús 41 i en no gaires minuts em vaig plantar allà. Mig museu estava en obres però la part més nostàlgica de l'època socialista sí que estava oberta, així que ja va fer el fet. I ho dic així perquè amb la poca estona que em quedava vaig haver de mirar-m'ho molt més de pressa del que hauria volgut. Realment hi havia força material, tot i que no sé si gaire ordenat i exposat amb un cert fil conductor. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-ori_Esb0UKA/Ws0ot8mMBmI/AAAAAAAAVyU/IEMCPriiA3EgiFzu4eTCRkwcZ6jM3CA9ACEwYBhgL/s1600/IMG_20180330_113917.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="150" src="https://2.bp.blogspot.com/-ori_Esb0UKA/Ws0ot8mMBmI/AAAAAAAAVyU/IEMCPriiA3EgiFzu4eTCRkwcZ6jM3CA9ACEwYBhgL/s200/IMG_20180330_113917.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'enigmàtica pancarta</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Havent fet aquesta visita a corre-cuita vaig tornar a agafar el troleibús cap al centre per anar cap a l'estació de busos. Tot anant-hi vaig veure una gran pancarta prop d'edificis institucionals que deia «ESPAÑA: KOSOVO → EU – NO PASARÁN», que no vaig acabar d'entendre. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Una altra anècdota del matí és sobre el troleibús: els dos cops que el vaig agafar, quan vaig anar per comprar-li el bitllet al conductor, no me'l va voler vendre, tot fent un gest volent dir «tiquet? És igual, vés a seure i no et preocupis», així que vaig viatjar gratis tot i pretendre pagar. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-S4PRHs_cXR8/Ws09gdse2BI/AAAAAAAAV2k/TNYvY2yRSy81Eil5eVTC7qKafI3RCE5OgCLcBGAs/s1600/WhatsApp%2BImage%2B2018-04-06%2Bat%2B17.35.08.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="722" data-original-width="1600" height="144" src="https://2.bp.blogspot.com/-S4PRHs_cXR8/Ws09gdse2BI/AAAAAAAAV2k/TNYvY2yRSy81Eil5eVTC7qKafI3RCE5OgCLcBGAs/s320/WhatsApp%2BImage%2B2018-04-06%2Bat%2B17.35.08.jpeg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mapa del temps d'un diari serbi:<br />
amb Sèrbia, Kosovo i la República Srpska</td></tr>
</tbody></table>
Allà tres quarts de 12 vaig arribar a l'estació de busos, vaig comprar algunes coses per menjar, vaig recollir la motxilla de la consigna i vaig dirigir-me cap a l'andana per pujar al bus d'Adio Tours que a les 12 sortia cap a Pristina, capital de Kosovo. Prèviament havia contactat amb la companyia per demanar-los què havia de fer per comprar el bitllet, i m'havien dit que es comprava en el mateix bus, i també m'havien dit el preu en euros (divisa de Kosovo), així que anava confiat de comprar-lo al bus mateix. No obstant, per entrar a l'andana un guarda de seguretat em va dir que havia d'haver comprat el bitllet per passar. Això significava que havia d'anar a fer cua a la finestreta de venda de bitllets de l'autobús, amb l'import del bitllet en dinars serbis per pagar. Quedaven menys de 10 minuts per les 12 i no tenia prou dinars per pagar el bitllet, i abans que anar-ne a intercanviar vaig provar a veure si podia comprar el bitllet a la finestreta en euros, però vaig rebre una cara de fàstic i gairebé d'enuig per resposta de la venedora de bitllets. Per tant, no em va quedar altra que anar a aconseguir més dinars a l'oficina d'intercanvi i tornar de nou a la finestreta, on finalment em van vendre el bitllet, que vaig poder ensenyar al guarda de l'andana, que se'm va quedar una moneda del canvi que m'havien donat (no sé si la cobrava a tothom o només als desesperats que no sabien com funcionava tot això i se'ls estava a punt d'escapar el bus). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-7UOBNqjAT14/Ws01o-Qe5sI/AAAAAAAAV0s/Lr2EiFPiUzM45CtDF0OfZyJT7Ts924sNQCLcBGAs/s1600/IMG_20180330_120455.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://4.bp.blogspot.com/-7UOBNqjAT14/Ws01o-Qe5sI/AAAAAAAAV0s/Lr2EiFPiUzM45CtDF0OfZyJT7Ts924sNQCLcBGAs/s200/IMG_20180330_120455.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Intentant seguir <br />
per on passàvem</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Per sort, vaig poder pujar al bus a temps i a les 12 en punt marxàvem en direcció al sud, inicialment per autopista, després de sortir dels embussos de Belgrad. Al cap d'un parell d'hores de viatge vam parar en una estació de servei, on vaig poder comprar alguna cosa més que servís de dinar (d'àpat, vull dir) i on airejar-nos una mica, ja que el bus era una bona sauna. Després d'un altre espant perquè el bus anava per marxar mentre jo encara estava pagant al súper de la gasolinera, vam enfilar de nou el camí cap a Kosovo, però no gaire estona més per autopista, sinó voltant per tot de carreteres aparentment locals pel seu estat, i fent alguna parada improvisada per deixar o recollir passatgers. Em va saber greu no haver-me mirat millor el mapa de la zona per saber ben bé per on ens estava duent aquell bus. Com més avançàvem cap al sud, més es veien banderes de Sèrbia pels pobles, m'imagino que per proximitat amb el conflicte amb Kosovo. A quarts de cinc ja havíem passat Kuršumlija i començàvem a travessar les muntanyes que defineixen la frontera de Kosovo, i prop de les 5 ja érem a Merdare, el pas fronterer on el bus va passar per davant d'una bona cua de cotxes per passar prioritàriament per la duana. Allà ens hi vam estar més o menys mitja hora, entre que primer de tot un policia serbi va entrar a revisar-nos els passaports -que no a segellar-nos la sortida del país- i llavors un de Kosovo sí que ens vingués a segellar l'entrada al nou país. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Al cap d'una hora passant per pobles de Kosovo, on destacaven els edificis sense pintar, directament amb els totxos vistos, el bus va arribar a l'estació de Pristina. Un cop allà, ja avançada la tarda, vaig intentar esbrinar si hi havia busos urbans que em portessin al centre, on hi havia l'alberg on m'estaria, i en cas que n'hi hagués, algun plànol o algun tipus d'informació per saber on s'agafaven. Observant les andanes i les instal·lacions de l'estació no vaig veure res de res, però un home d'una finestreta de venda de bitllets em va dir que en un carrer proper hi passaven busos urbans. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-ZqNJxY2M-D8/Ws0u9hmpGDI/AAAAAAAAVyg/WylGNnKT6dw6XCCxUmcB8-fTre32QRzXQCEwYBhgL/s1600/IMG_20180330_183907.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://4.bp.blogspot.com/-ZqNJxY2M-D8/Ws0u9hmpGDI/AAAAAAAAVyg/WylGNnKT6dw6XCCxUmcB8-fTre32QRzXQCEwYBhgL/s200/IMG_20180330_183907.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Interior del bus <br />
urbà de Pristina</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Així doncs, vaig travessar la mena de variant que separa l'estació de busos de la resta de Pristina i després de caminar una mica a cegues vaig arribar a un carrer principal on hi havia una parada de bus. Vaig agafar el primer bus semblava anar en direcció al centre, l'1, i per sort vaig encertar-lo. Pel trajecte em van cobrar 40 cèntims d'euro (a Kosovo van amb euros, tot i no formar part de la UE), un trajecte en un bus que devia ser donat de segona mà d'alguna altra ciutat, amb cortines i un escut del Real Madrid. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En general, la sensació a l'arribada a Kosovo i a Pristina en concret era de força deixadesa, d'un nivell de pobresa més elevat que a la resta de països per on havia estat. També en destacaria que els rius i els marges de les carreteres estaven brutíssims, amb un pilot d'escombraries. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan vaig arribar a l'alberg, el Pristina Center Hostel, eren gairebé les 7 i ja es feia fosc. L'ambient de l'alberg era força agradable, amb diversa gent que el seu propi viatge semblant al que estava fent jo, i m'hi vaig quedar passant l'estona la resta de tarda. Amb un noi anglès i un de búlgar dels de l'alberg vam anar a sopar al Liburnia, un restaurant on fan menjar típic de la zona. Vam demanar una mena de menú de degustació i ens van portar una quantitat de menjar, boníssim, que junt amb les poques hores que havia dormit la nit anterior al bus cap a Belgrad em va deixar derrotat, així que després vaig tornar a l'alberg i fins al dia següent. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-size: large;">Pristina i Prizren </span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-eZ2WNzAAUfI/Ws0u-KMq2eI/AAAAAAAAV0M/8wo4lQVJAfQLAoPqbICuyBBjneqSqymIQCEwYBhgL/s1600/IMG_20180331_102814.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://3.bp.blogspot.com/-eZ2WNzAAUfI/Ws0u-KMq2eI/AAAAAAAAV0M/8wo4lQVJAfQLAoPqbICuyBBjneqSqymIQCEwYBhgL/s200/IMG_20180331_102814.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pintada republicana<br />
de Kosovo</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Després d'una magnífica nit dormint al llit de l'alberg i de l'esmorzar que anava inclòs al preu -una pasta amb unes salses que no vaig saber reconèixer de què eren i un cafè- vaig sortir a visitar Pristina durant tot el matí. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No és una ciutat amb un centre històric gaire gran, perquè de fet no va ser una ciutat important fins a finals del segle XIX, quan esdevenia la capital del «vilayet» de Kosovo en detriment del vilayet de Prizren (una de les ciutats més històriques de Kosovo, on vaig anar a la tarda), i després de la Segona Guerra Mundial, quan esdevindria capital de la Regió Socialista Autònoma de Kosovo. I evidentment, en l'actualitat, també és un emplaçament important com a capital de l'Estat de Kosovo, que va declarar la independència respecte Sèrbia el 2008 i des de llavors està ple d'organismes internacionals que se suposa que vetllen per un cert desenvolupament del país -la missió de les Nacions Unides a Kosovo, institucions dels Estats Units, de la Unió Europea, d'Albània, l'OTAN... </div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-fvp-HGTwP3c/Ws0u981HytI/AAAAAAAAV0g/fIKimV8skBwJmowBY2kgkvX2qwXuw6wUgCEwYBhgL/s1600/IMG_20180331_111115.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://3.bp.blogspot.com/-fvp-HGTwP3c/Ws0u981HytI/AAAAAAAAV0g/fIKimV8skBwJmowBY2kgkvX2qwXuw6wUgCEwYBhgL/s200/IMG_20180331_111115.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Marxandatge<br />
de Kosovo i d'Albània<br />
(entre d'altres...)</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
L'alberg estava al bulevard Nënë Tereza, que és el carrer que han urbanitzat els darrers anys per ser el centre neuràlgic de la ciutat turística, tot per a vianants, amb terrasses, etc. Tirant cap amunt vaig arribar a la seu del govern de Kosovo i Parlament, una plaça on també hi havia una estàtua d'Ibrahim Rugova, un dels líders independentistes de Kosovo, i una de Skënderbeu, príncep albanès que va defensar Albània durant la conquesta per part de l'Imperi Turc. Més endavant hi ha un conjunt de carrers amb diverses mesquites que és el més antic que es conserva de la ciutat, d'estil otomà, que es visita força ràpid. I, una vegada més, allò que va ser més interessant de la ciutat va ser el mercat a l'aire lliure, que també estava allà al costat mateix. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-yyOmgH11TBo/Ws0u_NCClMI/AAAAAAAAV0c/mEOrLUGs4doRWN3O2G9mN5ICiloMIJrzACEwYBhgL/s1600/IMG_20180331_111849.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://3.bp.blogspot.com/-yyOmgH11TBo/Ws0u_NCClMI/AAAAAAAAV0c/mEOrLUGs4doRWN3O2G9mN5ICiloMIJrzACEwYBhgL/s200/IMG_20180331_111849.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Venda de tabac al mercat</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
D'entrada semblava que era un mercat només al llarg d'un carrer -Iljaz Agushi-, empedrat i amb circulació de cotxes per allà al mig, però després d'anar seguint vaig veure com es ramificava per tota una extensió considerable, sota teles que protegien les parades del sol -i suposo que de la pluja- i el feien encara més autèntic. Cada parada tenia alguna cosa d'interessant, des de les de fruites i hortalisses, on tenien grans sacs d'unes cebes molt petites, fins a cotxes amb els maleters plens de caixes de tabac, passant per parades amb grans quantitats de formatge a granel, parades d'aixadells, destrals i tot tipus d'eines i parades amb marxandatge nacionalista i folklòric de Kosovo i d'Albània. En efecte, per cada bandera de Kosovo que es veia en algun lloc n'hi havia tres o quatre d'Albània, que és realment la nació que entenc que reivindica de la majoria albanokosovar que habita Kosovo, la Gran Albània -que a més de l'Estat d'Albània comprèn Kosovo i part dels Estats de Montenegro, Macedònia i Sèrbia. En la gran majoria d'edificis oficials hi ha la bandera d'Albània al costat de la de Kosovo, i en una bona colla també hi figuren les de la Unió Europea, Estats Units i de l'OTAN. Déu-n'hi-do. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-rAnwITb634k/Ws0vAL1Ow8I/AAAAAAAAV0Y/XJL-gTxCHacmDx7PCLZdeg5QBx6st1dmwCEwYBhgL/s1600/IMG_20180331_113108.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="150" src="https://4.bp.blogspot.com/-rAnwITb634k/Ws0vAL1Ow8I/AAAAAAAAV0Y/XJL-gTxCHacmDx7PCLZdeg5QBx6st1dmwCEwYBhgL/s200/IMG_20180331_113108.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pintades i tot, del Barça</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Havent passat una bona estona entretingut al mercat, vaig acabar de donar una volta pel centre de la ciutat, tot veient el centre comercial -amb gent fumant pels passadisos i les botigues- de davant del Newborn, un monument inaugurat el dia de la declaració d'independència i que es veu que es renova anualment; la biblioteca nacional, un edifici d'arquitectura de l'època socialista<br />
acompanyat de totes les banderes que deia abans; el campus de la universitat de Pristina; la catedral ortodoxa, clausurada (com totes les esglésies ortodoxes de Kosovo a excepció de la del Patriarcat, segons tinc entès); i de nou el boulevard Nënë Tereza, llavors amb més bullici que quan havia sortit d'hora al matí. Un fet que permet llegir com han anat les coses els darrers anys a Kosovo és el canvi de noms dels carrers principals de Pristina. El bulaverd Nënë Tereza (la Mare Teresa de Calcuta), anteriorment estava dedicat a Tito. Fins aquí encara, però el més significatiu és el que va passar amb el bulevard Belgrade, actualment bulevard Tirana, o amb el bulevard Lenin, que es va reanomenar Bill Klinton (a qui a més se li va fer una gran estàtua). Per qui no ho trobi suficient, també tenen el bulevard Xhorxh Bush. </div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-WFAdG7VR_0I/Ws0vCK3pyUI/AAAAAAAAV0M/zqSeN66sooMpa_plG4ySgNPODt4a9U5PACEwYBhgL/s1600/IMG_20180331_121959.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="150" src="https://2.bp.blogspot.com/-WFAdG7VR_0I/Ws0vCK3pyUI/AAAAAAAAV0M/zqSeN66sooMpa_plG4ySgNPODt4a9U5PACEwYBhgL/s200/IMG_20180331_121959.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Banderes a la Biblioteca Nacional</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
Faltava poca estona per la una, l'hora d'anar a recollir la motxilla de l'alberg (que molt amablement me l'hi havien deixat tenir una hora extra després de les 12), i encara vaig poder aprofitar per fer una visita ràpida al Museu de Kosovo, d'entrada lliure, mig dedicat a peces de fa milers d'anys i mig dedicat als anys de la lluita per la independència. D'aquesta segona part en destacava una sala amb la bandera de tots els Estats que han reconegut Kosovo -on no hi ha l'espanyola- i diversos exemplars dels uniformes dels exèrcits pro-Kosovo durant la guerra de finals dels anys 90. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-eZ7rDxeXCR8/Ws0vCRdZWAI/AAAAAAAAV0I/BzoIFbbO1DcWPxGL9PptpJiCdSITJZlIwCEwYBhgL/s1600/IMG_20180331_133935.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://2.bp.blogspot.com/-eZ7rDxeXCR8/Ws0vCRdZWAI/AAAAAAAAV0I/BzoIFbbO1DcWPxGL9PptpJiCdSITJZlIwCEwYBhgL/s200/IMG_20180331_133935.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">No cal comentar res</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
A la una efectivament vaig recollir la motxilla i vaig agafar el bus 7 en una parada propera, que tal com em va dir un dels nois de l'alberg em va portar al lloc proper a l'estació de busos on l'havia agafat el dia abans. Aquest cop, el vehicle també tenia cortines, i a més una pantalla de tele ben moderna que ensenyava anuncis. A l'exterior, el bus indicava «Sonderfahrt» (trajecte excepcional, en alemany). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El meu bus cap a Prizren, de la companyia Bashkimi Reisen, sortia a les 2, així que encara em va quedar una estona per comprar alguna cosa de menjar i aigua per durant el trajecte, que duraria 2 hores. Tot seguit vaig anar cap a la finestreta de l'estació de busos per comprar un bitllet cap a Prizren i em van vendre un tiquet que valia 10 cèntims. Em va estranyar força que un viatge d'uns 80 km costés tan poc, i és que el senyor de la finestreta només es dedicava a vendre tiquets de 10 cèntims per accedir a l'andana. Un cop allà, ja es pagava el bitllet al xofer del bus. Vaig deixar la motxilla al portaequipatges, entremig d'unes teles que els d'alguna empresa aprofitaven per transportar a dins del bus. Vaig pujar i vaig alegrar-me d'haver comprat l'aigua, ja que estava davant d'un altre viatge-sauna, més curt que el de Belgrad a Pristina però més intens. Més intens perquè, tot i que a l'inici del trajecte érem relativament poca gent viatjant-hi, només de sortir de l'estació el bus va anar recollint gent de qualsevol lloc del carrer per on passava (és clar, sense pagar els 10 cèntims de l'estació!), de nou sense tenir-hi parades programades ni res, fins al punt que va omplir-se amb gent dreta al passadís -i gent amb el seient reclinat al màxim com el noi que tenia a davant. El poc espai que tenia va fer que no m'atrevís a menjar-me el burek que m'havia comprat, pel perill a deixar-ho tot ple d'engrunes, tot i que allà tothom feia el que li semblava, com els que tenia a darrere, que experimentaven amb un desodorant d'espai i un encenedor. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-MBmShAR3BX8/Ws0vCU1FviI/AAAAAAAAV0M/YHPQA39RmpM-65J8CtizBF5zIkaDeSW5gCEwYBhgL/s1600/IMG_20180331_143727.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://2.bp.blogspot.com/-MBmShAR3BX8/Ws0vCU1FviI/AAAAAAAAV0M/YHPQA39RmpM-65J8CtizBF5zIkaDeSW5gCEwYBhgL/s200/IMG_20180331_143727.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Paisatge habitual</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Durant el viatge vaig poder tornar a observar com de plens d'escombraries arriben a tenir els rius, els marges de les carreteres i diverses extensions de terreny que semblaven una mena d'aiguamolls, que no sé si alguns devien ser construïts amb funció de depuració d'aigües residuals (en tot cas, ben saturats i sense tractament primari aparent). Entre les parades intermèdies de Shtime i Suharekë vam creuar una zona muntanyosa des de la qual hi havia força bones vistes de tota la zona sud de Kosovo, de grans cims nevats envoltant la depressió on es troba Prizren. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Al punt de les 4 el bus va arribar a l'estació de Prizren, i vaig seguir les indicacions que l'alberg M99, on m'estaria la propera nit, m'havien facilitat per arribar-hi. Mitja hora després arribava davant del timbre desmuntat de l'alberg, i allà em va rebre el propietari, que després d'acomodar-me em va explicar amb tot detall tot allò que no em podia perdre de la ciutat i del context polític de Kosovo. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com he dit abans, Prizren havia estat històricament la ciutat més important de la regió, el centre cultural i intel·lectual de Kosovo durant l'època otomana i, a finals del segle XIX, focus del nacionalisme albanès, que va crear la Lliga de Prizren, per a la unificació i l'alliberament d'Albània respecte l'Imperi Turc. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-jfbW-b1ig_8/Ws0vDxpcQnI/AAAAAAAAV0Y/Je9AHR1RS2EbOlQSmQ-78n7hismqfXn1gCEwYBhgL/s1600/IMG_20180331_172623.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="150" src="https://2.bp.blogspot.com/-jfbW-b1ig_8/Ws0vDxpcQnI/AAAAAAAAV0Y/Je9AHR1RS2EbOlQSmQ-78n7hismqfXn1gCEwYBhgL/s200/IMG_20180331_172623.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El pont de pedra</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
El riu Prizrenska Bistrica creua el centre de la ciutat, travessat per diversos ponts. Un, el típic pont ple de cadenats -amb un parell de paradetes que en venien al costat. El més famós, però, és el de pedra (Ura e gurit), amb unes proteccions als costats com a baranes que amb prou feines arribaven als genolls. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No vaig pujar fins a dalt de la Kalaja, la fortalesa que domina la ciutat, perquè no tenia gaire estona abans que es fes fosc, però des de l'església ortodoxa -abandonada- que hi havia a mig camí ja vaig poder tenir una vista prou bona. Per la resta, la visita a Prizren és l'habitual d'un centre històric otomà, amb diverses mesquites -n'hi havia una de xiïta i tot-, un hammam (els banys turcs), etc. A l'hora de les pregàries aquí també se sentia la megafonia de tots els minarets. I repartides pels diver<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-8zznN9DjmVA/Ws0vExz4F2I/AAAAAAAAV0Q/agsatlySPaoVbf7lzKrcXtbmL9Li_QYWgCEwYBhgL/s1600/IMG_20180331_174159.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="150" src="https://3.bp.blogspot.com/-8zznN9DjmVA/Ws0vExz4F2I/AAAAAAAAV0Q/agsatlySPaoVbf7lzKrcXtbmL9Li_QYWgCEwYBhgL/s200/IMG_20180331_174159.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista de Prizren pujant a la Kalaja</td></tr>
</tbody></table>
sos carrers, múltiples estàtues de militars albanesos de la segona meitat del segle passat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En fer-se fosc vaig anar a sopar al Beska, el restaurant de cuina tradicional de Kosovo i turca que l'amo de l'alberg m'havia recomanat, on vaig menjar un plat de goulash -segons tinc entès, típic d'Hongria però d'altra banda molt anunciat a Prizren- i Adana Qevap (típica turca), una mena de salsitxa de carn picada amb trossets de verdures a dins boníssima. Després del dinar fallit d'un tros de burek després del bus, em vaig permetre asseure'm en aquest restaurant -que al final tenia un preu propi de Kosovo... Un parell d'una espècie d'ànecs que corrien pel menjador em van acompanyar, així com els ocells que tenien engabiats a sobre les neveres de refrescos. I després, de nou, vaig anar a dormir a l'alberg per estar a punt ben d'hora el dia següent, que tocaria marxar cap a Macedònia. Podria haver anat avançant escrivint sobre el viatge, però amb els «trotes» que havia fet cada dia, a aquella hora la mandra em superava. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><b>Cap a Skopje </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-_xboVNn4uRU/Ws0vFS4UaUI/AAAAAAAAV0Y/DZVyOi3TX-wrVeJWREcLIG6dGqZ43aulQCEwYBhgL/s1600/IMG_20180401_090822.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="150" src="https://2.bp.blogspot.com/-_xboVNn4uRU/Ws0vFS4UaUI/AAAAAAAAV0Y/DZVyOi3TX-wrVeJWREcLIG6dGqZ43aulQCEwYBhgL/s200/IMG_20180401_090822.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Discret monument a la OTAN,<br />
a Prizren</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Per sort vaig sentir el despertador del mòbil i vaig llevar-me a temps per agafar el bus cap a Skopje, capital de Macedònia, a les 9 del matí. De fet, no hauria hagut de patir perquè si m'hagués adormit estic segur que l'amo de l'alberg m'hauria vingut a despertar-me a temps. Ens havia comprat un burek ben calentó per esmorzar a tots els hostes (estava amb un txec, un polonès i una parella de valencians), que no ens va cobrar a part tot i que crec que és el que a la reserva de l'alberg estava establert. Encara em va sobrar temps per anar a treure alguns euros en efectiu en un caixer (la comissió a Kosovo m'imagino que seria menor que en un país amb una altra divisa, i a mi només em quedaven alguns dinars serbis que a Kosovo no em van voler canviar), a omplir l'ampolla d'aigua a la font de Shatërvan, segurament el centre neuràlgic (m'he aficionat a aquest concepte, i potser encara el faré servir un cop més per Skopje) del centre de Prizren, la típica font que diuen que si en beus et costarà d'abandonar la ciutat. He de confessar que el dia anterior, després de beure l'estat de netedat dels rius de Kosovo i de la mateixa font, vaig pensar que si en bevia em costaria de marxar de Prizren per les cagarrines (encara que l'abastament d'aigua i la gestió de la residual no tinguin per què tenir a veure, com efectivament era), però llavors, al matí, l'havien netejat i se'm van passar els prejudicis. De fet, els camions de la neteja del matí eren quelcom força curiós, ja que emetien una cançoneta com si anessin a despertar la gent al seu pas. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-HiPHukh2lao/Ws0vFsopU-I/AAAAAAAAV0Y/GaEBKCPz-5gkfKrymrMCB_12nihfH76pgCEwYBhgL/s1600/IMG_20180401_105703.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-HiPHukh2lao/Ws0vFsopU-I/AAAAAAAAV0Y/GaEBKCPz-5gkfKrymrMCB_12nihfH76pgCEwYBhgL/s200/IMG_20180401_105703.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mastodònica autopista<br />
en construcció</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
A les 9, doncs, agafava el bus, de Vector Tours, cap a Skopje. De fet, era uns minuts més tard de les 9, perquè l'amo de l'alberg ens havia explicat al polonès -que també venia- i a mi que el podíem agafar a una cantonada de l'alberg, en una parada improvisada d'aquestes típiques de la zona, i així no haver d'anar caminant fins a l'estació de busos, que és d'on sortia a les 9 en punt. Amb el bus vam desfer el camí fins a Shtime i poc després va fer una parada a Ferizaj, abans de dirigir-se definitivament cap a Macedònia. Tal com havia llegit en una recomanació per internet, em vaig asseure a la part dreta del bus, des d'on hi havia millors vistes del paisatge (tant en el tram muntanyós de desfer el camí fins a Shtime, com durant a vall que se segueix fins a la frontera). No obstant, sobre el suposat paisatge pintoresc d'aquesta vall camí de Macedònia s'hi estava construint l'autopista més monstruosament monumental que he vist mai en construcció, amb un pilot de pilars enormes de formigó i tot el fons de la vall arrasat per les obres. I vés a saber qui deu estar-la pagant, en aquest país que dedica places senceres a un monument a l'OTAN com un que vaig veure sortint de Prizren. No fos cas que estigués més connectat amb la resta d'Estats veïns. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Pel fons de la vall també hi transcorre com pot una via de ferrocarril, sense catenària, que és la que comunica Kosovo i Macedònia. Anar en el tren Pristina-Skopje és de les coses de què amb més ganes em vaig quedar aquests dies. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i que vam passar força estona a la frontera, on ni els policies de Kosovo van marcar-me al passaport la sortida ni els de Macedònia l'entrada, el bus va arribar puntualment a quarts d'una a Skopje. Durant el trajecte havia plogut -per primer i únic cop en el viatge, i és que vaig tenir molta sort-, però allà hi feia bon temps. En principi havia de baixar a l'estació de busos però vaig tornar a fer ús d'això de les parades improvisades, i vaig fer-ho un cop que va parar davant la fortalesa, molt més a prop de l'alberg que l'estació. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Així, al cap de no gaire em vaig plantar a l'alberg, el Lounge Hostel, situat davant de l'anomenat parc de la ciutat (Градски Парк) i de l'estadi Telekom Arena. L'hora d'arribada que havia posat a la reserva era les 3 de la tarda, però no van tenir cap problema per deixar-me instal·lar sent la una. Ni tampoc per passar amb les sabates posades -als països de majoria musulmana, que no és el cas de Macedònia, se segueix el costum de deixar-les a l'entrada. El que sí que no vaig poder fer és pagar el que no havia avançat amb la paga i senyal, que m'ho demanaven amb dinars macedonis, que encara no havia aconseguit, i se'm van quedar el passaport fins que pagués. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Deixada la motxilla a l'alberg, vaig anar per començar a descobrir la capital macedònia. A diferència dels altres llocs on havia anat al llarg del viatge, d'on me n'havia informat amb alguna guia o per l'estil -i menys a Sarajevo, on hi havia en Joel- , d'Skopje i Macedònia anava bastant a cegues a l'expectativa del que em trobés. El fet que, pel carrer, pràcticament tot, estigués en alfabet ciríl·lic (el que utilitza el macedoni), encara contribuïa una mica més a aquest «anar a cegues». </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0y91sVMpIR5MfXKMWhyphenhyphenpoBxa1keC6lATnWBZ7tXjxGxX3cCdTK0jX-BshqCCQ4bd-IKepo-37EYSxwnFt4Esw25h8M_4pf4C1VFmxqmOMhf5B_X1et9gk6soG7btFqNHFO3OIfA1K6e0/s1600/IMG_20180402_134518.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0y91sVMpIR5MfXKMWhyphenhyphenpoBxa1keC6lATnWBZ7tXjxGxX3cCdTK0jX-BshqCCQ4bd-IKepo-37EYSxwnFt4Esw25h8M_4pf4C1VFmxqmOMhf5B_X1et9gk6soG7btFqNHFO3OIfA1K6e0/s200/IMG_20180402_134518.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Bus de dos pisos, articulat i "vell"<br />
davant de St. Climent d'Ohrid</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Tot i que em van donar una fotocòpia d'un plànol a l'alberg, vaig voler anar a alguna oficina de turisme per tenir un mapa més bo i detallat. Després de buscar bastant per internet, vaig trobar on era i quan hi vaig haver arribat, després de travessar pràcticament tot el centre, resulta que els diumenges estava tancada, així que em vaig quedar amb les ganes del mapa. Aleshores no sabia gaire què fer i vaig decidir anar a l'estació de busos i trens, on segur hi hauria una oficina de canvi de moneda, algun lloc per dinar amb wi-fi i, qui sap, si algun mapa de la ciutat. Amb la moneda vaig tenir sort -em van canviar els dinars serbis que em van sobrar i tot- i amb el wi-fi -i el dinar- també, en una pizzeria, però no amb el mapa. Vaig voltar una mica per allà -a mi m'agrada molt visitar les estacions i aquest tipus de llocs-, i al final vaig decidir-me per comprar un tiquet de bus urbà i agafar-ne un per tornar cap al centre. A la caseta de venda de bitllets, però, em van dir que havia de comprar una targeta intel·ligent, amb la qual ja venien 2 viatges inclosos, i així ho vaig fer. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A Skopje hi ha bàsicament 3 tipus de vehicles de busos urbans, la majoria pintats de vermell: els de dos pisos, que són els més moderns i singulars de la ciutat -a l'estil dels de Londres-; els que són més o menys normals, semblants als de gasoil que circulen per Barcelona, alguns articulats, potser una mica més antics; i finalment els que estan bastant atrotinats. Per fer aquest primer viatge vaig agafar un dels darrers. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-j5uc8wBCO8Y/Ws0vLBOPxdI/AAAAAAAAV0Q/UtkO8EFlYMogX24B8ZsXcNJd-x7WhWNJgCEwYBhgL/s1600/IMG_20180402_120510.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="150" src="https://2.bp.blogspot.com/-j5uc8wBCO8Y/Ws0vLBOPxdI/AAAAAAAAV0Q/UtkO8EFlYMogX24B8ZsXcNJd-x7WhWNJgCEwYBhgL/s200/IMG_20180402_120510.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Autopista urbana no gaire <br />
lluny del centre</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
El conjunt de l'estació de busos i trens és bastant representatiu de la configuració urbanística de la ciutat: un gran viaducte de formigó amb espai per a 10 vies de ferrocarril, amb l'estació de busos interurbans i la central dels busos urbans a sota, així com tots els serveis per als passatgers. Skopje va patir un greu terratrèmol el 1963, que va destruir la ciutat en bona part i va donar peu a que aquesta es reconstruís seguint les tendències d'aquella època. Fruit d'això la ciutat és travessada per diverses grans avingudes que ratllen l'autopista, amb un enllaç viari per a cada recorregut possible que pugui fer un cotxe a cada cruïlla, amb moltíssimes illetes i la sensació d'estar enmig d'un «escalextric». </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-ZSF_KagvXbQ/Ws0vHR5CH6I/AAAAAAAAV0g/4JahT7lBsvkM0MQrX00pZrvLWipeFCyEQCEwYBhgL/s1600/IMG_20180401_171800.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="150" src="https://2.bp.blogspot.com/-ZSF_KagvXbQ/Ws0vHR5CH6I/AAAAAAAAV0g/4JahT7lBsvkM0MQrX00pZrvLWipeFCyEQCEwYBhgL/s200/IMG_20180401_171800.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un dels ponts recentment construïts,<br />
i edifici del Museu Arqueològic</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Com tantes ciutats balcàniques, a Skopje també es pot diferenciar, dins del centre de la ciutat, el que és el barri turc, situat al nord del riu Vardar, que travessa la ciutat, i la resta de centre històric, d'estil més «europeu», que es troba majoritàriament al sud. Aquesta tarda la vaig passar visitant aquesta segona part, deixant tot el matí del dia següent per al barri turc. El que destaca més d'aquesta part són els edificis (institucionals, de museus, companyies de subministraments...), estàtues i ponts monumentals que hi ha al voltant del riu Vardar, d'inspiració neoclàssica d'un kitsch enorme, tenint en compte que la majoria s'han aixecat en els darrers 10 anys, en commemoració del centenari de l'alliberament respecte l'Imperi Turc. No recordo haver vist mai enlloc com a Skopje tantes estàtues -gairebé totes d'homes, òbviament- juntes ni tants ponts per a vianants construïts junts i alhora sobre un riuàs com el Vardar. Això sí, és graciós que oficialment, si ho vaig entendre bé, la gran estàtua d'Alexandre el Gran que hi ha a la plaça de Macedònia es diu «estàtua d'un guerrer muntant a cavall» o per l'estil, com si no poguessin dir-ho. En efecte, potser forma part de la poca gràcia que a Grècia fa que Macedònia existeixi com a tal i el nacionalisme macedoni. Nacionalisme que vaig percebre que té molta necessitat de fer-se veure, amb un munt de banderes de Macedònia a tot arreu. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En alguns racons d'aquesta zona monumental encara es podien veure restes de la pintura que s'hi abocava el 2015 durant la Revolució dels Colors, una revolta contra la corrupció del govern (que es materialitzava a la perfecció amb el conjunt d'aquestes grans obres, el projecte «Skopje 2014») i en part, també favorable a la minoria albanesa, si ho he entès bé (més enllà de simplificar-ho moltíssim). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-Q5DviFruDHg/Ws0vGLNzXVI/AAAAAAAAV0Y/Yq5PxMItqYou0IkZPQSEpl42iIlw8e8CgCEwYBhgL/s1600/IMG_20180401_135959.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-Q5DviFruDHg/Ws0vGLNzXVI/AAAAAAAAV0Y/Yq5PxMItqYou0IkZPQSEpl42iIlw8e8CgCEwYBhgL/s200/IMG_20180401_135959.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Plaça de Macedònia,<br />
amb carnaval i un gos</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta zona, la més comercial -tot i que el barri turc també té la seva pròpia realitat comercial- estaven força animada per una festa de disfresses, que celebrava molta gent al carrer. També sorprenia la quantitat de gossos vagant o dormint al mig del carrer -em va semblar que més dels que solen haver-hi a la resta de països balcànics. Al capdamunt del carrer Macedònia, un d'aquests principals, hi ha el museu de la ciutat de Skopje, que em feia gràcia de visitar, no tant pel que hi deu haver exposat sinó pel fet de trobar-se en la part d'edifici de l'antiga estació de trens que va salvar-se del terratrèmol del 1963, però un guarda de seguretat em va fer fora quan ja era a dins -tenien la porta oberta. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No faltava gaire perquè es fes fosc, i vaig pensar que valdria la pena acabar la visita de la tarda pujant a la fortalesa que hi ha sobre un turó just al costat del barri turc i el riu, la Скопско Кале, tot i que en una mena de guia-propaganda que havia trobat a la recepció del «Museu de la Lluita Macedònia-Museu de l'Organització Revolucionària Interior de Macedònia (VMRO)-Museu Memorial per a les Víctimes del Comunisme» (no sé què pensar-ne) deia que haurien tancat l'accés a les 6 -pocs minuts abans. Vaig pujar igual confiant en l'incompliment d'aquesta hora de tancament i vaig fer ben fet, perquè efectivament encara estava obert i les vistes i la posta de sol van valdre força la pena. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-jnKIILbMqyU/Ws0vHpU4iRI/AAAAAAAAV0U/i1yv1U68FC8qPuLiQiMI8NAaZTNGyRilACEwYBhgL/s1600/IMG_20180401_181435.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="565" data-original-width="1600" height="141" src="https://1.bp.blogspot.com/-jnKIILbMqyU/Ws0vHpU4iRI/AAAAAAAAV0U/i1yv1U68FC8qPuLiQiMI8NAaZTNGyRilACEwYBhgL/s400/IMG_20180401_181435.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Panoràmica de part de la vista des de la fortalesa</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgL-xNOI_ibEzyoF2jntcMZyZmBnIadCYdqvnJQjeyC1Ea4eRxhGf39P1Q2hmcHaO6C1t42o3oJ_hhLoODT5i4sScIJPIaeF0O_aH12ZYdw8Ej67gtHdufqrPfYey6Jql9osO97e0zacuE/s1600/IMG_20180402_132912.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgL-xNOI_ibEzyoF2jntcMZyZmBnIadCYdqvnJQjeyC1Ea4eRxhGf39P1Q2hmcHaO6C1t42o3oJ_hhLoODT5i4sScIJPIaeF0O_aH12ZYdw8Ej67gtHdufqrPfYey6Jql9osO97e0zacuE/s200/IMG_20180402_132912.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Imant de Hitler (entre d'altres)<br />
i Centre Memorial de l'Holocaust<br />
al fons</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
M'he deixat de dir que enmig de tota l'àrea monumental, hi ha el pont de pedra, que és el pont que històricament ha comunicat banda i banda del riu. A prop d'allà hi ha el Centre Memorial de l'Holocaust -a Macedònia va ser un dels llocs on va ser deportat més percentatge de la comunitat jueva, antigament d'origen ibèric, sefardita, migrants quan van ser expulsats de la península-, i just uns metres per davant hi ha una paradeta que ven imants amb el retrat de Hitler. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Més tard vaig anar a sopar en un restaurant de cuina macedònia -en el sentit nacional de la paraula- i no em va quedar energia per gaire més fins l'endemà. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-size: large;">Skopje i cap a casa </span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Havia arribat el darrer dia del viatge, i vaig llevar-me d'hora per poder aprofitar bé el matí per acabar de veure Skopje. Després de fer un cafè a l'alberg -en aquest no hi anava l'esmorzar inclòs-, vaig anar cap al barri turc, tot passant pel parc de la ciutat i per l'estadi d'allà al costat de l'alberg, i pel costat d'alguns edificis de la mona de Pasqua (ja que era el dia) de Skopje 2014 que encara no havia vist de prop. No gaire més tard vaig arribar al barri turc, on vaig comprar l'enèssim (però no últim) burek del viatge per esmorzar, però tan d'hora encara estava gairebé tot tancat com per visitar-lo llavors. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-y8Bc2YtVDkI/Ws0vIP9kONI/AAAAAAAAV0Y/h_hFVyhjB-IK0O01EmfeluP1qKAHHBLLwCEwYBhgL/s1600/IMG_20180402_111042.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://4.bp.blogspot.com/-y8Bc2YtVDkI/Ws0vIP9kONI/AAAAAAAAV0Y/h_hFVyhjB-IK0O01EmfeluP1qKAHHBLLwCEwYBhgL/s200/IMG_20180402_111042.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Uniformes de l'exèrcit iugoslau</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Per fer temps vaig anar fins al museu de l'antiga estació de trens, que no estigués obert, i tot i que tenien la porta oberta de nou, resulta que els dilluns també tancaven -com gairebé tots els llocs turístics de la ciutat. La casa natal de la Mare Teresa de Calcuta, en canvi, la tenien oberta, i com que l'entrada era lliure i no estava de més, vaig entrar a treure-hi el cap, encara que m'interessés més aviat poc. I per acabar de fer temps, vaig gastar el viatge que em quedava de bus pujant a un de dos pisos, que tenia per destinació un lloc amb la paraula «Panorama» (posar mapes de les línies a les parades no és habitual, així que vaig tornar anar a cegues). Tal com m'havia imaginat, aquest bus em va portar en un barri força enfilat, bon lloc per començar excursions al mont Vodno, que domina la ciutat amb una gran creu. No era gaire lluny del centre i vaig baixar a peu. Llavors sí, vaig visitar el barri turc, força semblant al de Sarajevo però més extens. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-xzyHgYBLDAc/Ws0vIRZ6g5I/AAAAAAAAV0Q/cWujP7PUrTcxQ2v3U1MPNKdny-zyOFQSACEwYBhgL/s1600/IMG_20180402_115150.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://4.bp.blogspot.com/-xzyHgYBLDAc/Ws0vIRZ6g5I/AAAAAAAAV0Q/cWujP7PUrTcxQ2v3U1MPNKdny-zyOFQSACEwYBhgL/s200/IMG_20180402_115150.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Bastants ous al Bit Pazar</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Hi havia botigues força curioses, com una amb objectes de la Iugoslàvia socialista. En destacaria, però, les múltiples joieries d'un dels carrers principals. I, un cop més, el mercat. No sé si es considera pròpiament barri turc, però el Bit Pazar del final de la part més cèntrica del barri és, de nou, d'allò més autèntic que he vist al país. Bastant com el de Pristina, tot i que diria que força més gran, i potser més ordenat pel fet de ser, en part, dins d'un edifici. No deixaven de sorprendre parades amb grans quantitats de menjar -sacs d'escaroles, multitud d'oueres de diversos tipus d'ous, galledes amb formatge fresc, congeladors a rebentar de cuixes de pollastre... I una jungla similar per a la zona de parades de roba. </div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-MKegVgLBPSM/Ws0vJu0YZoI/AAAAAAAAV0g/irAqib1ODEcIyoavpkCA-PWq_9bHKP8sACEwYBhgL/s1600/IMG_20180402_115201.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-MKegVgLBPSM/Ws0vJu0YZoI/AAAAAAAAV0g/irAqib1ODEcIyoavpkCA-PWq_9bHKP8sACEwYBhgL/s200/IMG_20180402_115201.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Als congeladors poden <br />
veure's les cuixes de pollastre</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
Sortint del mercat vaig anar cap al campus central de la universitat dels Sants Ciril i Metodi (Универзитет „Св. Кирил и Методиј“), la principal universitat pública de Macedònia, per curiositat, que es troba al costat del barri turc. La seva arquitectura de formigó recordava bastant la UAB. </div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/--dNwErhri0s/Ws0vKHVp68I/AAAAAAAAV0U/e1LhYAwPLicSTPhcSgJM6l-j7q1wxRERgCEwYBhgL/s1600/IMG_20180402_115453.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://4.bp.blogspot.com/--dNwErhri0s/Ws0vKHVp68I/AAAAAAAAV0U/e1LhYAwPLicSTPhcSgJM6l-j7q1wxRERgCEwYBhgL/s200/IMG_20180402_115453.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Formatge fresc a galledes</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Després vaig tornar a passar pel barri turc i vaig menjar diverses pastes tradicionals turques, com la baklava o el tulumba, que junt amb un plat de burek van servir com a dinar. I ja a les acaballes d'aquest matí-migdia de visita a la ciutat, vaig creuar el centre per anar a fer un cafè al Broz Café, una altra cafeteria dedicada a Tito, que no em va semblar tan interessant com la de Sarajevo, potser perquè aquesta la portava una empresa externa, feia la pinta. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-zBrvO4y3K1Y/Ws0vOs6M53I/AAAAAAAAV0c/m-79XPYEWrQ_fl5cIxmORN8koAlI90YBgCEwYBhgL/s1600/IMG_20180402_135804.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="150" src="https://1.bp.blogspot.com/-zBrvO4y3K1Y/Ws0vOs6M53I/AAAAAAAAV0c/m-79XPYEWrQ_fl5cIxmORN8koAlI90YBgCEwYBhgL/s200/IMG_20180402_135804.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Murals a la façana de les facultats<br />
d'Arquitectura i Enginyeria Civil</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Tot anant-hi, casualment vaig passar per davant de l'edifici on hi ha les facultats d'Arquitectura i d'Enginyeria Civil (allà conviuen, sembla!) de la mateixa universitat dels Sants Ciril i Metodi. Va ser interessant veure com era de dins, sobretot els pòsters dels passadissos amb resums d'estudis i problemes d'enginyeria locals resolts amb la recerca, però el que em va agradar més eren els murals pintats a la façana, amb algun per a cada branca de l'enginyeria civil. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-Lj6eyDDpK9g/Ws0vOFW2ydI/AAAAAAAAV0g/d8OjEbDnsnwtq70V5f_xDRccFTwQVLhcwCEwYBhgL/s1600/IMG_20180402_182756.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="150" src="https://1.bp.blogspot.com/-Lj6eyDDpK9g/Ws0vOFW2ydI/AAAAAAAAV0g/d8OjEbDnsnwtq70V5f_xDRccFTwQVLhcwCEwYBhgL/s200/IMG_20180402_182756.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pista de l'aeroport de Skopje,<br />
pujant a l'avió</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
A les 3 ja tornava a l'alberg a recollir la motxilla (com a Pristina, me l'hi van deixar tenir una estona més de l'establert), i a les 4 i 10 agafava el bus Vardar Express, davant de l'Hotel Holiday Inn, cap a l'aeroport -sí, la tornada la vaig fer en avió, ja havia anat prou en bus. Després de posar-me unes set capes de roba a sobre, vaig aconseguir que la motxilla tanqués i complís amb les dimensions cada cop més reduïdes que Wizz Air exigeix per a les bosses de mà (i sorprenentment no em vaig pas passar gaire calor), i a quarts de set ja ens enlairàvem cap a Barcelona. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I a l'arribada va ser on més estona en tots aquests dies vaig haver de passar esperant per un control policial, fent una cua llarguíssima perquè em revisessin la documentació, que ja havia hagut d'ensenyar per marxar d'Skopje i encara un altre cop just després de sortir de l'avió, on hi havia una parella de policies. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I fins aquí!</div>
Arnau Comajoan Carahttp://www.blogger.com/profile/03699790613364844367noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3788908861785794074.post-86240979593590026222018-03-28T10:27:00.001+02:002018-04-11T00:36:45.032+02:00Periple a l'est [2] - Ljubljana<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-W-1JhD-_hbY/Ws06B9b3y4I/AAAAAAAAV2I/K1AusKWZq88LDOuaWC1H1lzAnsqM5O-bgCEwYBhgL/s1600/IMG_20180326_054433.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://2.bp.blogspot.com/-W-1JhD-_hbY/Ws06B9b3y4I/AAAAAAAAV2I/K1AusKWZq88LDOuaWC1H1lzAnsqM5O-bgCEwYBhgL/s200/IMG_20180326_054433.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tren amb combustible<br />sortint de l'estació <br />de Ljubljana</td></tr>
</tbody></table>
Després de prop de 3 hores amb el bus que havia agafat a Venècia-Mestre, poc després de les 5 del matí arribava a Ljubljana, la capital d’Eslovènia. La sortida del sol era gairebé a les set del matí, així que tenia una bona estona que havia de fer passar d’alguna manera abans de començar a descobrir la ciutat en si, cosa per a la qual tindria tot el dia sencer. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Després d’haver visitat Venècia carretejant la motxilla que porto amunt i avall, vaig tenir la gran idea de deixar-la tot el dia a la consigna de l’estació de tren de Ljubljana, que està al costat de la de bus, i així ho vaig fer, per només 4€. La consigna l’obrien a la mateixa hora que la resta de l’estació, a les 5, no com el lavabo, que desafortunadament el tenien tancat fins una hora més tard. Vaig acabar de passar l’estona abans no es fes clar fent el cafè al bar de l’estació i menjant alguna cosa d’un forn de l’estació de bus (i una mena de cacaolat eslovè), i en sortir el sol ja hi havia un formigueig important de gent. </div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-gZmazPY1z9Q/Ws06CN66jYI/AAAAAAAAV2Q/ZZdZDeugI9kEeKbyPW1E0cSP2_mq0khcACEwYBhgL/s1600/IMG_20180326_064927.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="150" src="https://1.bp.blogspot.com/-gZmazPY1z9Q/Ws06CN66jYI/AAAAAAAAV2Q/ZZdZDeugI9kEeKbyPW1E0cSP2_mq0khcACEwYBhgL/s200/IMG_20180326_064927.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Estació de busos de Ljubljana</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A diferència del que havia vist a Venècia, aquí Ljubljana el grandiós gruix de gent del carrer feia vida normal, i no estava infestada de milers de turistes. A les estacions de tren i bus es veien especialment estudiants. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-reOAul_yrcI/Ws06CQCKO_I/AAAAAAAAV2c/l6fNYXE673AF94-cwp0bbKAged5yRqcMQCEwYBhgL/s1600/IMG_20180326_085026.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://3.bp.blogspot.com/-reOAul_yrcI/Ws06CQCKO_I/AAAAAAAAV2c/l6fNYXE673AF94-cwp0bbKAged5yRqcMQCEwYBhgL/s200/IMG_20180326_085026.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">A carregar troncs s'ha dit</td></tr>
</tbody></table>
Ja s’havia fet clar i vaig sortir de l’estació a recórrer la ciutat, però per molt clar que fos tot just eren quarts de 8 del matí i gran part dels carrers encara estaven deserts. Per tant, vaig aprofitar per visitar, primer de tot, el barri més nou on hi ha les seus de diverses institucions estatals, embaixades... que pensava que, igualment, estaria així de mort tot el dia, i després el parc del Tivoli, concorregut sobretot per gent que anava a passejar el gos o a fer una mica d’esport. Visitant el parc vaig poder fer temps fins quarts de 10, ja que realment és un parc extens, amb grans àrees amb gespa i la transició amb el bosc dels turons del darrere. A part de com de ben cuidat i acollidor que era, em va sorprendre el tipus d’activitats que es podien fer a dalt del turó Tivolski vrh, el típic circuit amb coses per a l’activitat física però diferents de les que acostumem a veure. Per exemple, carregar uns troncs. </div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-Llq-7aBIzNk/Ws06DBnLfPI/AAAAAAAAV2Q/afLHEjT3yacIew4CLKSHmwNuiUK-f1lHACEwYBhgL/s1600/IMG_20180326_093648.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://2.bp.blogspot.com/-Llq-7aBIzNk/Ws06DBnLfPI/AAAAAAAAV2Q/afLHEjT3yacIew4CLKSHmwNuiUK-f1lHACEwYBhgL/s200/IMG_20180326_093648.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Creia que el forat dels<br />contenidors de plàstic<br />de Barcelona no podia ser<br />més petit</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Pel parc del Tívoli també hi havia algunes referències de l’època de Iugoslàvia, com l’estàtua d’Edvard Kocbek, un poeta que va tenir un paper polític destacat durant i després de la 2a Guerra Mundial. Tornant cap al centre en vaig veure alguna més, com el monument a la Revolució que hi ha a la gran Trg Republike (plaça de la República), davant del Parlament, o el bust de l’heroïna nacional (de Iugoslàvia) Majda Vrhovnik, comunista assassinada pels nazis. Veient també algunes plaques de record la resta del dia, penso que a Eslovènia sembla que es conserva prou bé la memòria del passat iugoslau. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La resta del matí la vaig passar al centre pròpiament dit de la ciutat, que s’organitza al voltant del riu Ljubljanica. Com tot en aquesta ciutat, no era res gaire espectacular –i Ljubljana és relativament petita, no arriba als 300.000 habitants- però sí que hi havia un clima molt acollidor, ja que es veia “vida” a la ciutat i en absolut només turistes. I jo dec ser d’aquella gent (rara?) que prefereix mil cops abans una ciutat així que un parc temàtic amb monuments valuosíssims d’una època determinada, com Venècia, però enormement gentrificada i massificada. </div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-soeRKDKVXRY/Ws06Dov2kLI/AAAAAAAAV2Q/Hy9zTPwxvbQrvo01oUDUTlurBB-EJ9tRwCEwYBhgL/s1600/IMG_20180326_111330.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://4.bp.blogspot.com/-soeRKDKVXRY/Ws06Dov2kLI/AAAAAAAAV2Q/Hy9zTPwxvbQrvo01oUDUTlurBB-EJ9tRwCEwYBhgL/s200/IMG_20180326_111330.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Trubarjeva cesta</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Del centre, més enllà del que es pot llegir en una guia turística, en destacaria el carrer Trubarjeva cesta. I com sol passar, el mercat era un dels llocs més autèntics, tant l’interior com el que ocupa la Vodnikov trg, així com el de la galeria al llarg del carrer Adamič-undrovo nabrežje, paral·lel al curs del Lubljanica. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vaig dinar en una mena d’establiment del centre on tenien sopa i pasta enrotllada típica eslovena a bon preu i per menjar-se-la ràpid, tot i que després em vaig penedir de no haver anat a un dels bars del propi mercat a fer-ho. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-cejYu_cMj_U/Ws06FKfUOhI/AAAAAAAAV2Q/jh8qlZL2xJQ0-nd70gVUcuDNNwNrZ3UWwCEwYBhgL/s1600/IMG_20180326_153422.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://3.bp.blogspot.com/-cejYu_cMj_U/Ws06FKfUOhI/AAAAAAAAV2Q/jh8qlZL2xJQ0-nd70gVUcuDNNwNrZ3UWwCEwYBhgL/s200/IMG_20180326_153422.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Botiga-museu de la República<br />Socialista de Iugoslàvia</td></tr>
</tbody></table>
Més tard vaig pujar al castell que domina la ciutat just darrere el centre, el Ljulbjanski Grad, des d’on valien la pena les vistes de tot Ljubljana, ja que el cdel serè que hi havia acompanyava. Tot i així, tan o més interessant va ser entrar a una botiga/”museu” del carrer Študentovska ulica, dedicada a la República Socialista de Iugoslàvia, amb un pilot enorme de coses de l’època col·leccionades per la gent que porta la botiga. Un noi d’allà em va fer una explicació tan extensa de les bondats de Tito i de tots els objectes que tenen exposats que al final em va fer llàstima comprar-ne algun. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-eoWcMuLq1fk/Ws06FsyryaI/AAAAAAAAV2U/gAy_WTzckicVQ_H6BqJ0O_PucFlr61BXQCEwYBhgL/s1600/IMG_20180326_164614.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://4.bp.blogspot.com/-eoWcMuLq1fk/Ws06FsyryaI/AAAAAAAAV2U/gAy_WTzckicVQ_H6BqJ0O_PucFlr61BXQCEwYBhgL/s200/IMG_20180326_164614.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aigua amb el cafè</td></tr>
</tbody></table>
Aleshores, tornava a travessar el centre quan sorprenentment em vaig trobar una companya de classe de l’institut, que casualment també es trobava a Ljubljana aquests dies.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-jhxvnjC4KSU/Ws06FuG28wI/AAAAAAAAV2Y/_0lEvOsM9PYaRV_5z9ZD8ef3cOif0nGGACEwYBhgL/s1600/IMG_20180326_173517.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-jhxvnjC4KSU/Ws06FuG28wI/AAAAAAAAV2Y/_0lEvOsM9PYaRV_5z9ZD8ef3cOif0nGGACEwYBhgL/s200/IMG_20180326_173517.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Metelkova</td></tr>
</tbody></table>
Era mitja tarda i pràcticament només em quedava Metelkova, una zona propera a l’estació on hi havia hagut edificis de l’exèrcit de Iugoslàvia, que va ser okupat després de la independència d’Eslovènia als anys 90. Ara, és un important centre social autogestionat. En efecte, és grandiós i ple de murals, pintades i escultures autofabricades. Hi ha diversos establiments on s’organitzen diverses activitats autogestionades i on sobretot gent jove hi va a passar l’estona (pel que es veia durant els minuts que vaig estar-hi). De totes maneres, no va acabar de complir amb les expectatives que me n’havia fet, amb un contingut polític com a mínim estèticament força baix en comparació amb les altres expressions artístiques de les parets i de l’entorn.<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-j2E6vU_i9oU/Ws06GHumB4I/AAAAAAAAV2c/OuQLCG8Kr5AffQ4_03Ky4K3zQek7oHauACEwYBhgL/s1600/IMG_20180326_183430.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://3.bp.blogspot.com/-j2E6vU_i9oU/Ws06GHumB4I/AAAAAAAAV2c/OuQLCG8Kr5AffQ4_03Ky4K3zQek7oHauACEwYBhgL/s200/IMG_20180326_183430.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Xocolata al parc del Tivoli</td></tr>
</tbody></table>
En algun moment pensava "ara aniràs a descansar una mica" però, és clar, tampoc estava instal·lat en cap allotjament, amb prou feines tenia un armari on haver deixat la motxilla mentre passava el dia a Eslovènia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-pe69zduZMjw/Ws06ELTIf9I/AAAAAAAAV2M/2A3jnEDWl_wPjmC2-ZhQe0nv5KmtP4nnwCEwYBhgL/s1600/IMG_20180326_113132.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="150" src="https://3.bp.blogspot.com/-pe69zduZMjw/Ws06ELTIf9I/AAAAAAAAV2M/2A3jnEDWl_wPjmC2-ZhQe0nv5KmtP4nnwCEwYBhgL/s200/IMG_20180326_113132.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Triple pont, al centre de Ljubljana</td></tr>
</tbody></table>
Encara no s’acabava de fer fosc i, com que ja havia vist tot el que volia visitar, vaig tornar al parc del Tivoli a fer una xocolata desfeta que recordava haver vist anunciada al matí. Es tracta d’una mena de bar situat al costat de l’estany del parc, amb un ambient molt tranquil. Havent acabat, vaig tornar al centre, on se’m va fer fosc, i havent menjat alguna cosa per sopar i escoltat una estona una banda que tocaven pel carrer, vaig retornar a l’estació de tren on tenia la meva motxilla amb la intenció d’escriure això mentre esperava el bus que agafaria cap a la una de la nit. No obstant, ho estic escrivint dos dies després al matí, ja des de Sarajevo, ja que les circumstàncies, que us explicaré en l’entrada del dia d’ahir que suposo que escriuré aquest vespre, no ho van fer gaire fàcil.</div>
Arnau Comajoan Carahttp://www.blogger.com/profile/03699790613364844367noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3788908861785794074.post-85954722447042593562018-03-26T02:26:00.003+02:002018-04-11T00:21:50.773+02:00Periple a l'est [1] - Venècia<div style="text-align: justify;">
Primer dia de viatge. Si es pot dir així, perquè de fet el trajecte va començar dissabte al vespre i el final del dia d’avui és una mica difús. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-wIIbd8MSGhw/Ws0348AWs-I/AAAAAAAAV1U/g4rP7Vuq26UNQOcR7si8WOeuez5SWkXrwCEwYBhgL/s1600/IMG_20180325_120347.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="150" src="https://3.bp.blogspot.com/-wIIbd8MSGhw/Ws0348AWs-I/AAAAAAAAV1U/g4rP7Vuq26UNQOcR7si8WOeuez5SWkXrwCEwYBhgL/s200/IMG_20180325_120347.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Parada després d'entrar a Itàlia</td></tr>
</tbody></table>
Poc que ho hauria dit que en un futur proper hauria anat a visitar Venècia! Però bé, la combinació de busos de Barcelona a Sarajevo implicaven fer-hi transbord, i vaig pensar que no havia de deixar perdre poder visitar-la. Així doncs, es pot dir que durant el dia d’avui he anat a fer el guiri a l’històrica capital del Vèneto (on, per cert, la bandera del Vèneto, curiosa per la seva forma estranya, és molt present). No obstant, això no ha estat fins les 4 de la tarda, quan hi he arribat, perquè abans m’he empassat el major nombre d’hores seguides amb bus de la meva vida, disset. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En efecte, ahir a les 10 del vespre agafava un bus a l’Estació del Nord de Barcelona, no sense abans patir per arribar a l’hora per culpa d’uns metros que anaven més lents que mai a sortir de les estacions. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-7drecRtQ5H0/Ws034g3Eb7I/AAAAAAAAV08/tAc8HHKr3DE9my0PPXxyHOwYLpyORrFvgCEwYBhgL/s1600/IMG_20180325_154750.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://2.bp.blogspot.com/-7drecRtQ5H0/Ws034g3Eb7I/AAAAAAAAV08/tAc8HHKr3DE9my0PPXxyHOwYLpyORrFvgCEwYBhgL/s200/IMG_20180325_154750.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"People mover" a Tronchetto</td></tr>
</tbody></table>
Possiblement per haver arribat just a l’hora, no vaig pensar estratègicament on calia seure dels llocs que quedaven al bus, que no eren gaires. Per tant, el meu criteri poc meditat sobre on asseure’m al bus va ser tenir la finestra al costat, i així va ser. No havia pensat, en canvi, en la possibilitat d'estar triant un seient amb la palanca per reclinar-lo espatllada; i sí, així va ser. Els paisatges nocturns per la finestra no van ser gran cosa i aconseguir dormir va ser una tasca complicada, amb alguna escena digna de Mr. Bean buscant el rellotge després que em caigués a terra un cop que me l’havia tret per estar més còmode.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-yf7mjwA8nLY/Ws039B6nHFI/AAAAAAAAV1I/yNZkczbqYdEbJvu5XuOFNWPSfEWH-msHQCEwYBhgL/s1600/IMG_20180325_172851.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="150" src="https://1.bp.blogspot.com/-yf7mjwA8nLY/Ws039B6nHFI/AAAAAAAAV1I/yNZkczbqYdEbJvu5XuOFNWPSfEWH-msHQCEwYBhgL/s200/IMG_20180325_172851.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El Canalasso</td></tr>
</tbody></table>
Al llarg del trajecte hem parat a Montpeller, Grenoble, a la frontera d’Itàlia –al mig dels Alps-, a Torí –on ha marxat molta gent i m’he pogut canviar de seient- i a Milà, a més de Venècia-Mestre (la part “interior” de Venècia). Jo he baixat a Venècia-Tronchetto, la darrera parada, ja “dins del mar” però prou sllunyada del centre com per haver d’agafar un “people mover”, que en diuen, un transport automàtic que funciona per cable que duu fins a piazzale Roma. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-iIcEZ4p9DCE/Ws034Z197SI/AAAAAAAAV04/x_8oPNExm8AxtV53yxY77o1qLXjzwYmpACEwYBhgL/s1600/IMG_20180325_162841.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-iIcEZ4p9DCE/Ws034Z197SI/AAAAAAAAV04/x_8oPNExm8AxtV53yxY77o1qLXjzwYmpACEwYBhgL/s200/IMG_20180325_162841.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La bandera del Vèneto</td></tr>
</tbody></table>
Un cop arribat del tot, he anat recorrent els carrers del centre, tot veient els principals monuments, res d’especial que no facin els milions de turistes que rep la ciutat. M’he quedat una mica amb les ganes de pujar en un traghetto, que és el servei semblant a una góndola per travessar el gran canale per 2€, però quan hi anava a anar ja havien plegat per avui. M’imagino la quantitat de gent que es deu fer la foto amb el traghetto com a succedani dels típics passejos amb góndola que es fan, pels quals cal pagar un o dos ulls de la cara (depenent de la durada del passeig). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan al vespre ha arribat l’hora de menjar alguna cosa més que el que portava a sobre i una focaccia d’espinacs i formatge que he comprat a mitja tarda, he demanat una pizza Margherita al Campo Santa Margherita. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-7CEUcW68UwY/Ws037SVgY1I/AAAAAAAAV1U/ctm6W3v-xgoqBcX4GM5JW-xGd3OVn_8wwCEwYBhgL/s1600/IMG_20180325_171729.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-7CEUcW68UwY/Ws037SVgY1I/AAAAAAAAV1U/ctm6W3v-xgoqBcX4GM5JW-xGd3OVn_8wwCEwYBhgL/s200/IMG_20180325_171729.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un de tants carrerons estrets</td></tr>
</tbody></table>
I amb tot això s’ha fet fosc. El meu proper bus –des d’on estic acabant d’escriure això- sortia a les 2 menys 10 de Venècia-Mestre, i en arribar havia comprat bitllet per l’últim tren des del centre (estació de Santa Lucia), que sortia a les 12 i 20. Per tant, em quedava estona per voltar però no li he acabat de trobar l’encant; alguns carrers estaven desèrtics i amb una il·luminació força pèssima, i jo carregat amb una bona motxilla –encara que sense gaire res de valor. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Llavors, no se m’ha acudit res més que esperar unes tres hores a l’estació de tren de Venècia Santa Lucia, on he començat a escriure fins que me n’he desdit de seguir-ho fent allà. I a davant de l’estació de Mestre, on calia esperar durant una hora el bus, amb prou feines hi havia lloc per seure. Un parell que devien anar amb més pressa són dos nois que m’he trobat, que feien pinta d’anar d’un lloc a l’altre una mica com jo, que pel que m’han explicat havien vingut a Mestre des del centre corrent per la via del tren i s’havien fet talls –duien les mans ben ensagnades- o per l’estil. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I apa, intento dormir –avui amb seient reclinable- que encara no em despertaré al país que toca (tot i que el conductor m'ha assegurat que si cal em vindrà a despertar)!<br />
<br />
Per cert, aprofito per demanar si algú té alguna opinió formada respecte el model de negoci i de funcionament de l'empresa Flixbus, amb la qual he fet aquests dos primers trajectes. Darrerament he sentit veus que vindria a ser com l'"uberització" del servei de transport de viatgers amb bus i coses per l'estil, però no acabo de veure-hi gaire res d'especial més enllà de l'ús que fan d'internet per a l'adquisició de bitllets.</div>
Arnau Comajoan Carahttp://www.blogger.com/profile/03699790613364844367noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3788908861785794074.post-12273930853782521952018-03-24T19:40:00.000+01:002018-03-24T20:11:55.228+01:00Periple a l'est [0]<div style="text-align: justify;">
Després que una bona amiga m'ho suggerís, he decidit recuperar el blog per explicar el dia a dia del viatge que faré aquesta Setmana Santa, com havia fet fa anys durant les vacances. Això sí, ja avanço que segur que no serà res tan regular, extens i descriptiu com llavors, sinó que l'única regla pretenc seguir serà, bastant, escriure el que em passi pel cap quan em vingui de gust (i que la mena d'ordinador que m'enduc i la seva bateria no m'ho impedeixin, que no em sorprendria).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A grans trets, l'objectiu del viatge és anar a portar-li un parell de fuets de la Plana a en Joel, que aquests mesos està instal·lat d'<i>Erasmus</i> a Sarajevo, la capital de Bòsnia i Hercegovina. Ara bé, agafar un avió directe fins allà i tornar era massa simple (i car, aquestes dates), de manera que m'he planificat una espècie de periple a través de diversos països, que no sé si sortirà rodó, esperem que sí! El que de ben segur acabarà més aviat quadrat sóc jo, dels trajectes que em menjaré per aquests móns.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
També em fa certa gràcia d'aquest viatge el fet que, en gran part, el faré sol, cosa que no he fet mai fins ara. I m'imagino que, a banda de recórrer tot de llocs insospitats, esdevindrà una mena de viatge "introspectiu" prou interessant -o no, suposo que això deu dependre de les ganes de capficar-s'hi que s'hi posin. Anar escrivint el que em sembli per aquí, potser serà la manera de seguir acompanyat, d'alguna manera.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Començant a pensar en aquesta faceta del viatge -i sense que, en absolut, s'hi pugui comparar-, després de l'emotiu Ovidi4 de l'aniversari de Setembre d'ahir, i en vistes del que previsiblement em perdi marxant aquests dies, em ve al cap la situació d'aquelles que han hagut de marxar per força. Especialment quan demà m'aproximi, per poc que sigui, a Ginebra. En particular per l'Anna, pels moments de tendresa que ha dedicat a totes les que ho hem necessitat en alguns tràngols, si bé ella, com totes les exiliades, no ho està gens, de sola. En fi, que aquest paràgraf escrit més amb el cor que amb correcció lingüística serveixi per al record que sento i que em feia il·lusió expressar.</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ah, i ja per acabar, dir que per donar-li més emoció a la cosa, en principi no diré el lloc on aniré el dia següent, així que si us pica la curiositat i no sou de les tantes persones amb qui m'he esplaiat amb la ruta, ja descobrireu on em porta l'autobús que agafo aquest vespre! De moment m'he mogut fins a Barna ;)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-LXkEvRqOHdk/WraZlMcGoFI/AAAAAAAAVrY/sUzaATRPfXsWbBcGxw9XYx5uUmnl1mz4QCLcBGAs/s1600/Motxilla.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-LXkEvRqOHdk/WraZlMcGoFI/AAAAAAAAVrY/sUzaATRPfXsWbBcGxw9XYx5uUmnl1mz4QCLcBGAs/s320/Motxilla.jpeg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vaig ben proveït de mitjons i carquinyolis.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Arnau Comajoan Carahttp://www.blogger.com/profile/03699790613364844367noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3788908861785794074.post-73587237008059875832017-01-20T08:17:00.000+01:002017-01-20T09:46:08.301+01:00Vaixells de gas, onada de fred i tarifes d'electricitat pels núvols<div style="text-align: justify;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-pAqfeYVR8gM/WIFVWzKKzMI/AAAAAAAAOJw/jTEugYqPU5oB1gNqhu8kMZIBSPyc7F43gCLcB/s1600/WhatsApp%2BImage%2B2017-01-20%2Bat%2B01.08.16.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://3.bp.blogspot.com/-pAqfeYVR8gM/WIFVWzKKzMI/AAAAAAAAOJw/jTEugYqPU5oB1gNqhu8kMZIBSPyc7F43gCLcB/s320/WhatsApp%2BImage%2B2017-01-20%2Bat%2B01.08.16.jpeg" width="225" /></a>Aquesta setmana, en plena onada de fred, és notícia la brutal pujada dels preus de l'electricitat a l'Estat espanyol en determinades hores. Abans, fins la Reforma del Sector Elèctric que va dur a terme el PP el 2013, la clatellada amb el preu de l'electricitat la rebíem just després de les campanades l'1 de gener. Des de llavors, en canvi, el preu de l'electricitat varia segons l'hora del dia en què l'estiguem consumint, d'acord amb uns preus que es fixen el dia abans, si ens acollim a la tarifa més comuna, la del PVPC -Preu Voluntari per al Petit Consumidor-, que substitueix l'antiga "tarifa regulada" (i que tothom té per defecte si no n'ha demanat una altra). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Darrere aquesta variació de preus segons cada hora de cada dia hi ha, almenys, dues qüestions rellevants a tenir en compte. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En primer lloc, cal saber que aquests preus són una repercussió directa del preu que les empreses comercialitzadores dels contractes de la tarifa PVPC han de pagar al mercat majorista de l'electricitat (on hi ha tota l'electricitat produïda i abocada a la xarxa), és a dir, una repercussió directa del cost que ha tingut produir aquesta electricitat a les centrals productores. A més, perquè una empresa comercialitzadora d'electricitat pugui subministrar electricitat amb la tarifa PVPC ha de tenir la condició de <i>comercialitzadora de referència</i>, amb requisits com per exemple tenir un capital social de 500.000€ com a mínim o 25.000 clients (en definitiva, requisits que fan que només puguin ser-ho les empreses de l'oligopoli: Endesa, Gas Natural-Fenosa, Iberdrola...). Davant d'aquest fet que pot semblar innocu per als consumidors, o fins i tot pot arribar a fer pensar en certa eficiència ("que bé, paguem just d'acord amb el que ha costat produir l'energia, i no ens la colen"), s'amaga el secret de les pujades brusques com les d'aquesta setmana. I és que fixant el preu de l'electricitat d'aquesta manera, les companyies s'asseguren cobrar tot el que els ha costat comprar l'energia al mercat majorista, amb una precisió tan gran com fixant un preu diferent segons com pugui variar el cost cada hora del dia. Amb un preu fix per kWh (la unitat de mesura de l'energia elèctrica més comuna), si el cost de produir l'energia pugés, aleshores les companyies no tindrien el mateix marge de benefici, sinó que variaria i això no els afavoreix. Per altra banda, des de la perspectiva de qui consumeix (i paga) l'electricitat, es produeix una gran incertesa pel preu de la llum, que varia cada hora de cada dia, i fins al dia abans no se saben els preus horaris del dia següent. I pot ser que el dia següent l'electricitat sigui un 10% més cara, tal qual. Clatellades cada dia. <b>Ens trobem, doncs, davant d'una tarifació que exposa totalment el preu de l'electricitat que paguem els consumidors al cost que hagi tingut produir-la. Com si es tractés d'un luxe i no d'un subministrament bàsic.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-kVamVAisYII/WIFSNITj91I/AAAAAAAAOJk/Mp4XEaY4uh8vfqqXRTYMxBFoZab5s09NgCLcB/s1600/Oferta.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="151" src="https://1.bp.blogspot.com/-kVamVAisYII/WIFSNITj91I/AAAAAAAAOJk/Mp4XEaY4uh8vfqqXRTYMxBFoZab5s09NgCLcB/s320/Oferta.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Gràfic 1. <i>Variació del cost de producció de <br />l'electricitat segons el tipus de centrals <br />que hi intervenen en funció de la demanda<br /><span style="font-size: xx-small;"><a href="https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=2&cad=rja&uact=8&ved=0ahUKEwjh9uSMuM_RAhWLK8AKHdAgBLwQFgggMAE&url=http%3A%2F%2Fwww.gge.es%2Farmari%2Fgge%3Agge%2F2%2Fpresentacio_jornada_gge_2015_erousaud.pdf&usg=AFQjCNGRZ4JYdgerqvXuaCaypG8FOEe90w&sig2=WzIzPqOVu42kRx7v9Vo9pg&bvm=bv.144224172,d.ZGg">(extret de Factor Energia)</a></span></i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
L'altra qüestió significativa és la manera com es produeix l'electricitat en el sistema elèctric espanyol, que en determina el cost de la producció (que com hem comentat, llavors repercuteix directament en el preu). Segons la demanda d'energia elèctrica que hi ha, es posen en marxa les diverses centrals productores d'electricitat, amb un ordre segons el tipus de central. Les primeres a posar-se en funcionament són les nuclears, que produeixen l'electricitat de manera més "barata" i a més no poden anar-se engegant i parant per qüestions tècniques, juntament amb les renovables. I successivament van entrant en funcionament la resta de centrals productores segons el cost que tingui fer-les funcionar: les centrals tèrmiques de carbó, les de cicle combinat amb gas natural...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-yKJYZSKjZD0/WIFSNPjd5II/AAAAAAAAOJg/qKvsrzgJ1L0HQj0RHRwdXWcvpOH4mrftgCEw/s1600/Desconnexi%25C3%25B3%2Bd%2527una%2Bcentral%2Bnuclear.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="165" src="https://3.bp.blogspot.com/-yKJYZSKjZD0/WIFSNPjd5II/AAAAAAAAOJg/qKvsrzgJ1L0HQj0RHRwdXWcvpOH4mrftgCEw/s320/Desconnexi%25C3%25B3%2Bd%2527una%2Bcentral%2Bnuclear.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Gràfic 2. <i>Variació de la corba del cost de producció <br />en parar el funcionament d'una central nuclear. <br />Per la mateixa quantitat d'electricitat (Q) <br />es pagaria el preu P'' en comptes de P.</i><br />
<i style="font-size: 12.8px;"><span style="font-size: xx-small;"><a href="https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=2&cad=rja&uact=8&ved=0ahUKEwjh9uSMuM_RAhWLK8AKHdAgBLwQFgggMAE&url=http%3A%2F%2Fwww.gge.es%2Farmari%2Fgge%3Agge%2F2%2Fpresentacio_jornada_gge_2015_erousaud.pdf&usg=AFQjCNGRZ4JYdgerqvXuaCaypG8FOEe90w&sig2=WzIzPqOVu42kRx7v9Vo9pg&bvm=bv.144224172,d.ZGg">(extret de Factor Energia)</a></span></i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Per tant, tal com es pot veure en el gràfic 1, com més gran sigui la demanda d'electricitat, més puja el cost total de produir-la. A més, degut al <a href="http://blog.gesternova.com/como-funciona-el-pool-electrico-incluso-lo-vas-a-entender/">procés de cassació de caràcter marginalista</a> que té lloc a l'hora de determinar el cost en el mercat majorista, el valor d'aquest cost està encara per sobre del cost real. En definitiva, però, cal quedar-se amb la idea que <b>quan la demanda és gran com perquè entrin en funcionament centrals tèrmiques de carbó i de gas, el cost de l'energia -i per tant, el preu- puja de manera exponencial</b>. No cal dir que les grans empreses de l'oligopoli controlen gran part de les centrals productores i que poden enginyar-se-les per parar una central d'un cert tipus per forçar canvis de preu (gràfic 2).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Amb aquesta segona qüestió, més enllà de l'onada de fred, resulta important tenir en compte <a href="http://economia.elpais.com/economia/2016/11/12/actualidad/1478977591_728274.html">la compra d'electricitat que l'Estat francès fa al sistema elèctric espanyol actualment</a>. L'Estat francès té un sistema elèctric basat en gran mesura en l'energia nuclear, i els darrers mesos ha hagut de parar gairebé la meitat de les centrals nuclears per revisar-les (coses que tenen les centrals amb un alt risc de seguretat). Per tal de tenir electricitat, n'ha importat del sistema elèctric espanyol. Què ha causat això? Doncs ha creat una demanda extra en el sistema elèctric espanyol que ha fet posar en funcionament més centrals tèrmiques de gas natural, etc. i, conseqüentment, ha fet apujar el preu per als consumidors d'electricitat del sistema elèctric espanyol. Es pot dir, llavors, que <b>el model francès basat en les nuclears encareix el consum d'electricitat a l'Estat espanyol</b>. Mentre que vés a saber qui es deu embutxacar el que paguen els francesos per la compra d'electricitat, els consumidors del sistema elèctric espanyol està clar que no. Un sistema alternatiu amb renovables haurien de muntar, i no pas anar a comprar energia d'altres llocs. Grans compravendes interestatals d'electricitat com aquesta ens regalen coses com la MAT al nostre territori.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Exposat tot això, unes quantes valoracions:</div>
<div>
<ul>
<li style="text-align: justify;">Si la producció amb energies renovables tingués més pes en el sistema elèctric, aquestes podrien cobrir una demanda molt més alta i així s'evitaria que el preu es disparés pel fet que hagin d'entrar en funcionament centrals tèrmiques. Resulta encara més lògic i evident que hauria de ser així després de veure el sol que fa aquí -molt més que al centre i al nord d'Europa-, i que per fer funcionar les centrals de gas natural en episodis com el d'aquests dies <b>cal fer venir vaixells plens de gas</b>. Però els successius governs espanyols prefereixen això, i no tan sols no promouen la implantació de les renovables sinó que <b>il·legalitzen l'autoconsum</b>.</li>
</ul>
<ul>
<li style="text-align: justify;">El PVPC no és l'única tarifa a la qual ens podem acollir. Hi ha la modalitat dels contractes "lliures" amb totes les comercialitzadores, amb un preu fixat per kWh per cada comercialitzadora, que varia segons uns períodes racionals, i no cada hora del dia. Fixant aquest preu, la comercialitzadora s'ha d'assegurar poder comprar l'electricitat dels seus consumidors al mercat majorista, per la qual cosa, de mitjana, el preu tampoc varia gaire (o sí, si la comercialitzadora et cola un preu massa alt). Aquesta modalitat és el cas dels contractes amb <b><a href="https://www.somenergia.coop/ca/">Som Energia</a>, que <a href="https://blog.somenergia.coop/tarifas-electricidad-y-sector-electrico/2016/06/nous-preus-a-partir-del-juliol/">té la mateixa tarifa des del juliol de l'any passat, decidida en l'assemblea de socis</a></b> -és cooperativa. D'aquesta manera no hi ha incertesa respecte el preu que s'està pagant en cada moment. I a més, Som Energia certifica que el valor de tota la seva electricitat té un origen renovable i, per què no dir-ho, és el contracte que més fot a les empreses de l'oligopoli (dins del sistema elèctric i de la legalitat, clar).</li>
</ul>
</div>
<div>
<ul>
<li style="text-align: justify;">Està clar que la qüestió de fons és la naturalesa del propi sector elèctric, que sota la cara per alguns amable de la "liberalització", en realitat està en mans de les grans empreses de l'oligopoli, amb una regulació governamental mínima que a sobre els hi va a favor. <b>La solució passa per la nacionalització de tot el sistema elèctric</b>, com a sector estratègic que és, i que ha de garantir un subministrament bàsic a les persones. I aleshores, <b>establir uns preus justos que no depenguin de les circumstàncies de la producció ni puguin estar controlats per interessos ni en funció de beneficis privats</b>. Tampoc que depenguin de les lleis del mercat, com sembla que l'Errejón, <a href="http://www.publico.es/politica/unidos-pide-medidas-sistema-luz.html">pel que deia ahir</a>, trobaria normal. Per endegar coses com aquesta també volem la independència, encara que sembli difícil d'imaginar amb gent que no es digna ni a aplicar mesures socialdemòcrates en uns pressupostos.</li>
</ul>
<div style="text-align: justify;">
Per acabar, just dir que no m'agrada haver d'emmarcar tot un article en l'Estat espanyol, però la realitat del sistema elèctric és la que és.</div>
<div>
<br /></div>
</div>
Arnau Comajoan Carahttp://www.blogger.com/profile/03699790613364844367noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3788908861785794074.post-74463623375669730422017-01-19T20:36:00.000+01:002017-01-24T01:39:12.881+01:00Contradiccions que vénen amb camióDeixo aquí l'article que vaig escriure i va sortir publicat a <a href="http://www.elsetembre.cat/noticia/62/contradiccions/nen/amb/camio">El Setembre</a> el 13/01/2017:<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-UkJHim6hSpM/WIaeaWxlgkI/AAAAAAAAOKc/_LtBIJRGu1Mk4iCPp4dDd8E-L6yJqsQzACLcB/s1600/CIMG5614.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="259" src="https://3.bp.blogspot.com/-UkJHim6hSpM/WIaeaWxlgkI/AAAAAAAAOKc/_LtBIJRGu1Mk4iCPp4dDd8E-L6yJqsQzACLcB/s320/CIMG5614.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un camió d'Aralogic, pertanyent al mateix <br />grup empresarial que Le Porc Gourmet, saltant-se <br />en vermell un dels semàfors del carrer Bon Aire</td></tr>
</tbody></table>
<i>Aquest dimecres l'<a href="http://www.vic.cat/news/es-prohibeix-el-pas-de-vehicles-pesants-en-horari-nocturn-al-carrer-de-bon-aire-per-afavorir-el-descans-al-veinat">Ajuntament de Vic va fer públic</a> que a partir d'avui, 13 de gener, prohibirà el trànsit de vehicles pesants pel carrer del Bon Aire durant la nit, de 10 del vespre a 7 del matí. La mesura s'ha pres després que el veïnat dels barris vigatans de les Quatre Estacions i Sant Llàtzer s'hagi queixat del soroll del trànsit, provinent de l'Eix Transversal, que ara passa per la variant de Calldetenes. La variant desemboca en aquest carrer abans de connectar de nou amb la carretera de Calldetenes a Vic. Amb això, doncs, queda sorprenentment invalidada la possibilitat que els nombrosos camions de gran tonatge que passaven per dins de Calldetenes fins aquest setembre, ara puguin passar per la variant durant la nit. Molt sorprenentment perquè, com tothom sap, la variant es va construir precisament per evitar el pas de camions pel mig de Calldetenes, però fa que passin pel carrer que limita els barris de les Quatre Estacions i Sant Llàtzer de Vic. Tothom sap, també, que la immensa majoria d'aquests camions tenen com a origen o destinació el macroescorxador de Le Porc Gourmet, a Santa Eugènia de Berga. I d'aquests, gran part són d'Aralogic, l'empresa de transport del mateix grup que l'escorxador.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>En un article el passat mes d'agost (</i><a href="https://arnaucc.blogspot.com/2016/08/deixo-aqui-larticle-que-vaig-escriure-i.html">Camions de Sèrbia a l'escorxador de Santa Eugènia</a><i>) ja vaig comentar l'impacte que té un escorxador d'aquestes dimensions desproporcionades amb el territori, amb precisament l'exemple de la variant de Calldetenes. I la prohibició d'avui fa aguditzar una mica més la contradicció d'aquest model amb el respecte pel territori, si ens preguntem quines són les alternatives perquè els camions, de bestiar i frigorífics, puguin accedir a l'escorxador de Santa Eugènia des de l'Eix dels Porcs.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-W9N29XQwBLM/WIaeYX8HGoI/AAAAAAAAOKI/FCf2NLNCzGEOSwDYW3a0nWse97cFR-zmQCLcB/s1600/CIMG5597%2B-%2Bcopia.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://3.bp.blogspot.com/-W9N29XQwBLM/WIaeYX8HGoI/AAAAAAAAOKI/FCf2NLNCzGEOSwDYW3a0nWse97cFR-zmQCLcB/s200/CIMG5597%2B-%2Bcopia.JPG" width="140" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Matrícula vista al polígon<br />de Santa Eugènia</td></tr>
</tbody></table>
<i>Ahir, abans d'escriure aquest article, vaig passar per l'escorxador i vaig veure camions de Polònia (amb remolc amb matrícula d'Irlanda) i de la República Txeca. Així doncs, imaginem-nos que portem un camió d'aquests, venint per l'Eix, i volem anar fins a l'escorxador. Per on passem?</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>El camí més curt és sortint per la sortida de Calldetenes, agafant la N-141d, que abans passava pel dins del nucli urbà i ara per la variant, i a l'entrada de Vic agafar la B-520 fins a Santa Eugènia. Com he dit abans, a partir d'avui aquesta opció només serà possible de 7 del matí a 10 del vespre (i vés a saber si no ho restringeixen encara més), a causa de la nova prohibició i perquè des del dia que es va obrir la variant els camions de més de 12 tones tenen prohibit entrar al nucli urbà de Calldetenes. És molt important que se senyalitzi bé la prohibició de circular vehicles pesants durant la nit pel carrer del Bon Aire, i això vol dir indicar-ho a la sortida de l'Eix, perquè si vista la poca coordinació entre administracions ho indiquen només just a l'entrada del carrer del Bon Aire, els camions es trobaran en una rotonda on només poden fer marxa enrere i tornar cap a l'Eix (o esperar que siguin les 7 del matí), situació que seria bastant ridícula. O no, perquè en aquesta rotonda encara queda una altra sortida que no estaria restringida al pas de camions: el carrer Pirineu del polígon de Calldetenes, per on podrien enllaçar amb el carrer Barcelona i l'antiga travessia del poble sense haver vist cap senyal que els prohibís el pas (l'Ajuntament de Calldetenes faria bé de posar-n'hi un, per molt estranya que sigui la situació). Aquest últim supòsit només és possible en sentit Santa Eugènia, no de tornada, on sí que veurien el senyal de prohibició del carrer Gran.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Al voltant d'aquesta prohibició que ha fet l'Ajuntament de Vic, em sorgeix un dubte: com és que ara l'Ajuntament de Vic pot prohibir el pas de vehicles pesants a la nit per l'actual traçat de la N-141d i l'Ajuntament de Calldetenes no va poder aplicar cap regulació fins que va haver-hi la variant?</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-YcFGmDvXq7E/WIaeZV8W1dI/AAAAAAAAOKQ/bpSleCJdGTkWZc_S2FcHwVpjOPBUxxaTwCLcB/s1600/CIMG5612.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://3.bp.blogspot.com/-YcFGmDvXq7E/WIaeZV8W1dI/AAAAAAAAOKQ/bpSleCJdGTkWZc_S2FcHwVpjOPBUxxaTwCLcB/s320/CIMG5612.JPG" width="297" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Senyalització de la prohibició de circular amb <br />camions per l'interior de Vic (entrada de Vic Sud)</td></tr>
</tbody></table>
<i>Tornant a les alternatives, veient que l'opció d'anar per Calldetenes no és factible, provem d'accedir a Santa Eugènia sortint de l'Eix per una de les sortides de Vic. Tampoc podem, ja que hauríem d'entrar al nucli urbà de Vic i l'Ajuntament també va prohibir-hi el pas de camions de més de 12 tones fa dos anys.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Amb el nostre camió seguim i a l'altura de Gurb agafem la C-17 en sentit Barcelona. Per la carretera de Prats tampoc podem entrar a Vic, ni tampoc per la de Vic Sud. Per tant, l'única opció raonable que ens queda per accedir a l'escorxador de Santa Eugènia és per la sortida de Taradell, i agafar la BV-5306. Aquesta carretera ens durà a Taradell, després de fer soroll prop de les cases de Mont-rodon (i més si la carretera té problemes misteriosos com sembla que té ara que l'han asfaltat de nou). Un cop a Taradell no molestarem gaires cases, perquè passarem pels afores del poble, i agafarem la B-520 fins a Santa Eugènia on farem una entrada triomfal travessant tot el poble fins a l'escorxador, situat a l'entrada per la banda de Vic. Respecte passar per Calldetenes, fer aquest recorregut suposa una volta d'uns 20 quilòmetres, però a partir d'ara serà l'única manera d'accedir a l'escorxador de Santa Eugènia que tindran els camions de gran tonatge durant la nit.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-2loyGphX1to/WIaeYkPxsAI/AAAAAAAAOKM/KIWM2JKCBoszvLRHi5_nFAgIXMCOgur2QCLcB/s1600/CIMG5594.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="213" src="https://1.bp.blogspot.com/-2loyGphX1to/WIaeYkPxsAI/AAAAAAAAOKM/KIWM2JKCBoszvLRHi5_nFAgIXMCOgur2QCLcB/s320/CIMG5594.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Inici del camí de la Mata des de Sta. Eugènia. <br />Al fons, un camió provinent de l'escorxador</td></tr>
</tbody></table>
<i>Encara podria haver-hi altres alternatives, gens recomanables per camions de gran tonatge, i menys de nit i venint de travessar mitja Europa, però que no molestarien veïns pel soroll més enllà que els d'algunes masies. Una d'aquestes seria sortir per l'accés del polígon de Sant Julià de Vilatorta que es va inaugurar el mateix dia que la variant de Calldetenes (després de fer un canvi de sentit a la sortida de Sant Julià), i anar en direcció Vilalleons per agafar el camí de la Mata que va fins a l'entrada de Santa Eugènia passant per la serra de Sant Marc. Una altra podria ser, un cop a la C-17, sortir per Malla «centre» i agafar un camí asfaltat que porta al polígon de Santa Eugènia, tot passant per les cases de la Coma, Puigdollers, el Ral, Can Terrers i l'Hostal de Bolló i travessant la riera de Tona, el Gurri i la via de tren (per sota). Per sort, tant en un camí com a l'altre tenen prohibit de circular-hi els vehicles de més de 3,5 i 12 tones respectivament.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-7HEW6nhtOyw/WIaec8BPi2I/AAAAAAAAOKg/tulEbcDkioEFWw3oOt1JFxNGlS5z2oODwCLcB/s1600/CIMG5607.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="180" src="https://4.bp.blogspot.com/-7HEW6nhtOyw/WIaec8BPi2I/AAAAAAAAOKg/tulEbcDkioEFWw3oOt1JFxNGlS5z2oODwCLcB/s320/CIMG5607.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Inici del camí cap a Sta. Eugènia des de Malla "centre"</td></tr>
</tbody></table>
<i>És evident que a ningú se li acudiria passar amb un camió de més de 12 tones per un d'aquests darrers camins, però sí que resulta interessant fixar-s'hi perquè podrien ser la guia del traçat de noves carreteres que permetessin comunicar l'escorxador de Santa Eugènia amb les vies ràpides. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>És el cas de la famosa Pota Sud, que va generar molt rebuig entre el veïnat de la Serra de Senferm, al sud de Vic. La Pota Sud connectaria la C-17 amb Santa Eugènia, tot carregant-se l'espai agrícola i natural del voltant del que es coneix com la Muntanyeta. Afortunadament aquest projecte sembla descartat per part de l'Ajuntament de Vic, tot i que al seu dia havia estat molt defensat per Vila d'Abadal.
També és el cas, però, del que es podria anomenar la Gran Pota Sud, que consistiria en el mateix, enllaçar la C-17 amb Santa Eugènia, però pels termes municipals de Malla i Taradell, més al sud, més o menys per on hi ha el camí actual que he comentat abans. D'aquesta possibilitat encara no se n'ha parlat gaire públicament, però si ens hi fixem, és la que recull l'Avanç de Pla del POUM que s'està redactant a Vic. La carretera hauria de travessar el Gurri i la via de tren. No aparenta a gaire barat.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9GC-1oo7rMXRYCV4NIRyeh1F8CWn0vI2dSGvZ7Dqb_dDCqK0k8cPcszeZCFDmkODPc6cM-0vwoE5OwKcAOGS5nIQtpoN5NtMzz-Se219Dm9P90bchiyxmNsEYsnatZcOpx51nuPiIOs8/s1600/Mapa.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="263" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9GC-1oo7rMXRYCV4NIRyeh1F8CWn0vI2dSGvZ7Dqb_dDCqK0k8cPcszeZCFDmkODPc6cM-0vwoE5OwKcAOGS5nIQtpoN5NtMzz-Se219Dm9P90bchiyxmNsEYsnatZcOpx51nuPiIOs8/s320/Mapa.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mapa de l'entorn de Santa Eugènia de Berga <span style="font-size: xx-small;">(font: <a href="http://www.icgc.cat/">ICGC</a>)</span></td></tr>
</tbody></table>
<i>Fixant-nos en l'altre camí, el de la Mata, també podria fer-se una nova carretera que connectés l'Eix Transversal, a l'altura de Sant Julià, amb Santa Eugènia. Aquesta opció encara seria més costosa, ja que l'orografia de la serra de Sant Marc entre Sant Julià i Santa Eugènia complicaria el traçat. Però un cop havent dinamitat en una banda amb el barri fantasma del Torrental de Calldetenes, per què no dinamitar a l'altra? Dels paratges naturals que aquesta hipotètica carretera fulminaria millor no parlar-ne, tot i que no seria el primer cop que es fa <a href="https://arnaucc.blogspot.com/2015/05/estius-assolellats.html">una destrossa a Sant Marc</a>.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Posats a construir, també es podrien fer alhora una de les dues potes sud i l'enllaç amb l'Eix, enllaçant així la C-17 i la C-25 directament i configurant un sistema de rondes a Vic, com si d'una gran ciutat es tractés.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Una altra possible nova carretera podria ser la variant de Santa Eugènia, assumint que tots els camions vinguessin per Taradell, perquè haguessin de passar per dins del poble per arribar a l'escorxador.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-sKkRLRygbWU/WIaeaPqhkwI/AAAAAAAAOKU/SCR0gx4KRf4FiEE3KZ4WoyXWvIXrba_cgCLcB/s1600/CIMG5613.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://1.bp.blogspot.com/-sKkRLRygbWU/WIaeaPqhkwI/AAAAAAAAOKU/SCR0gx4KRf4FiEE3KZ4WoyXWvIXrba_cgCLcB/s320/CIMG5613.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un camió dels Chicharricos d'Aperitivos <br />Tapa de Guadalajara circulant aquest dijous pel <br />carrer Bon Aire de la variant de Calldetenes</td></tr>
</tbody></table>
<i>Aquest problema de mobilitat, però, el que fa en realitat és posar cada cop més en evidència la contradicció del model del macroescorxador de Santa Eugènia, on es maten (i per tant arriben i marxen refrigerats) milers de porcs cada dia, amb el respecte pels espais agrícoles i naturals (i això que avui no parlo de purins), amb el respecte, en general, per la configuració actual dels pobles de la Plana de Vic. Cal escollir entre dos models, o en aquest cas els camions aguditzaran aquesta contradicció molestant la gent dels barris i pobles que vol dormir a la nit i que vol caminar tranquil·lament pel carrer de dia.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Cal anar a l'arrel i preguntar-se quina és la clau de l'èxit de l'escorxador, què és el que fa que països de tot Europa prefereixin (o sigui, els hi surti més rendible econòmicament) importar carn de porcs matats a Santa Eugènia. I la resposta és ben clara: perquè Le Porc Gourmet té els seus treballadors (la majoria immigrants) en condicions que es podrien qualificar d'esclavatge, en règim d'autònoms mitjançant falses cooperatives de treball associat, sense cap tipus de dret de representació sindical, etc. Si el macroescorxador de Santa Eugènia tractés els treballadors de manera digna, deixaria de ser rendible utilitzar-lo per a la majoria dels seus clients i s'acabaria el problema de la massificació de camions.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Per contra, es podrien tirar endavant les noves carreteres plantejades abans. Fer-ho, tenint en compte que no responen a cap altra necessitat de mobilitat que als camions de l'escorxador, a més de les conseqüències directes de pèrdua d'espais naturals i agrícoles, significaria donar per bo el model d'esclavatge de Le Porc Gourmet, i de la ramaderia integral en definitiva, que alhora també perjudica les petites explotacions ramaderes i agrícoles. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>És necessari, doncs, tornar a un model en el qual senzillament les diverses activitats del sector porcí es facin de manera descentralitzada, un model de proximitat, recuperar la sobirania alimentària, garantint drets laborals, respectant la terra tot treballant-la i no trinxant-la. Com a exemple, una passa recent en aquesta direcció és l'escorxador de proximitat de Prats de Lluçanès inaugurat el mes passat. Perquè ningú s'atrevirà a defensar Le Porc Gourmet pel</i><i>s llocs de treball que genera, espero (i bé, diversos petits escorxadors també en generen).</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Per acabar, ja que parlem de carreteres, expressar tot el suport a la <a href="http://www.salvaguardamontseny.cat/drupal/node/977">mobilització</a> d'aquest diumenge a l'altra banda del Montseny per evitar la construcció de la carretera asfaltada entre les Illes i Sant Marçal perquè, recordem-ho sempre, són també vies obertes a l'especulació.</i></div>
Arnau Comajoan Carahttp://www.blogger.com/profile/03699790613364844367noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3788908861785794074.post-75416925129297881142016-12-08T21:17:00.002+01:002016-12-11T10:42:54.444+01:00Una altra Volta per Barcelona<div style="text-align: justify;">
Aquesta tardor, com cada any, l'organització de la <a href="http://www.voltacatalunya.cat/">Volta Ciclista a Catalunya</a> ja ha començat a desvetllar el recorregut de l'edició del 2017, amb novetats interessants com <a href="http://voltacatalunya.cat/ca/noticia/2016-10-20%2000:00:00/400/">la contrarellotge per equips</a> que tindrà lloc al Pla de l'Estany, i un <a href="http://voltacatalunya.cat/ca/noticia/2016-11-21%2000:00:00/399/">final d'etapa al Mont Caro</a>, al Baix Ebre. El 2013 <a href="https://arnaucc.blogspot.com/2013/03/recorregut-complet-de-la-volta.html">ja vaig escriure</a> analitzant el recorregut complet de l'edició d'aquell any de la Volta i donant-ne la meva opinió, i amb aquesta entrada vull mirar de fer una proposta de recorregut, concretament del recorregut dels últims quilòmetres de l'última etapa, previsiblement a Barcelona.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Des del 2013, el final barceloní de la Volta té lloc a Montjuïc, en un circuit que genera molt espectacle entre el públic ja que s'hi donen diverses voltes. Potser estaria bé, però, variar una mica aprofitant tots els carrers i barris interessants per al recorregut de la Volta per la seva orografia, que no són pocs, més enllà dels de la muntanya de Montjuïc.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
He de dir que desconec, d'entre l'organització de la Volta, l'Ajuntament de Barcelona i altres agents que pugui haver-hi, qui té més pes en la decisió del recorregut per la ciutat, ni el mecanisme pel qual es perfila, així com qüestions tècniques que se'm poden escapar. Sí que penso, però, que per amagar als ulls del món (tenint en compte la projecció internacional de la prova) certes zones de la ciutat que no formen part del prototip de ciutat turística, molts possibles recorreguts queden directament descartats. A Montjuïc mateix, les ascensions que podrien fer-se des del barri de la Marina.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Esportivament, restringint el recorregut a les zones considerades turístiques és evident que la capacitat de variar la dificultat amb més duresa o novetats és limitada.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Socialment, és injust que una competició ciclista que no es disputa en un emplaçament fix (com un pavelló o un estadi) hagi de tenir lloc sempre en els mateixos indrets, quan no perdria nivell esportiu si no ho fes -al contrari. És més, penso que l'Ajuntament -qui m'imagino que pot posar alguna trava al recorregut en aquest sentit- hauria de promoure que un esdeveniment com un final d'etapa d'una volta ciclista s'acosti als diversos barris de la ciutat, per tal que tothom pugui gaudir-ne aprofitant que és dels pocs esdeveniments esportius que es poden anar a veure lliurement, sense pagar. Sempre que es pensi abans en la gent que hi viu que en el turisme, és clar, i que el veïnat no s'hi oposi. A més, tot i ser una competició, acostant la Volta a la gent es pot promoure, en certa manera, l'ús de la bicicleta. I la Volta, organitzada per la Unió Esportiva de Sants, tot i ser una competició d'alt nivell amb els millors ciclistes, no considero que tingui efectes nocius sobre la ciutat com altres grans esdeveniments.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-1nl4EX3YVfk/WEx1eMF5TRI/AAAAAAAAOFM/uyRRULx6gL8UkHi1ao2VoNsRqVyg8En2wCEw/s1600/Mapa%2Bpujada%2BTorre%2BBar%25C3%25B3.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="306" src="https://2.bp.blogspot.com/-1nl4EX3YVfk/WEx1eMF5TRI/AAAAAAAAOFM/uyRRULx6gL8UkHi1ao2VoNsRqVyg8En2wCEw/s320/Mapa%2Bpujada%2BTorre%2BBar%25C3%25B3.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ascensió a Torre Baró</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Dit això, la meva proposta de recorregut per a un final d'etapa a Barcelona és la d'<a href="http://www.mapmyride.com/routes/view/1382029516"><b>aquest enllaç</b></a>, un recorregut exigent pel que fa al desnivell i que passa per barris per on la Volta no ha passat, almenys en els darrers anys.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com es pot veure, he posat en el recorregut dues ascensions més aviat curtes però de pendent elevat. En concret, les dues que penso que donen més joc i són més interessants per a un hipotètic final d'etapa, en què s'hagi de lluitar fins a l'últim moment: Torre Baró i el Carmel. Tot i així, hi ha altres barris prou atractius, com ara Roquetes o el Coll. La línia d'arribada l'he situada a davant de la Sagrada Família, un lloc que sí que és turístic però perfectament compatible amb la resta de recorregut.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-JBXHjIqJsj4/WEx1eL3lI0I/AAAAAAAAOFU/IJ2NPZx-MbsywlRK0f2DuzBbGyH9F7ZMQCEw/s1600/Carrer%2Bcastellv%25C3%25AD.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="254" src="https://3.bp.blogspot.com/-JBXHjIqJsj4/WEx1eL3lI0I/AAAAAAAAOFU/IJ2NPZx-MbsywlRK0f2DuzBbGyH9F7ZMQCEw/s320/Carrer%2Bcastellv%25C3%25AD.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El carrer de Castellví, de pujada<span style="font-size: xx-small;"> (Street View)</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Els 15 quilòmetres del final d'etapa comencen a Montcada per dirigir-se cap al barri de Vallbona, des d'on a través del viaducte entra al peu del barri de Torre Baró. A continuació, l'ascensió a Torre Baró és principalment pel carrer de Sant Feliu de Codines, que és un dels que té el pendent més fort i continuat, i segueix fins al capdamunt del barri pels carrers del Castell d'Argençola i de Castellví i la carretera antiga d'Horta a Cerdanyola, que a més té un paviment rugós, que arriba a dalt de tot de Torre Baró, a 9 km de l'arribada. En total, fent cas a la web que he enllaçat (que no sé si és del tot fiable), la pujada a Torre Baró ascendeix uns 170 metres en 3 km, amb un desnivell mitjà del 5,8%, tot i que el que realment destaca de la pujada són les fortes rampes. Per exemple, en un tram de 500m comprès pels carrers del Castell d'Argençola, de Castellví i part de la carretera antiga d'Horta a Cerdanyola, el pendent mitjà és proper al 15%.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un cop a l'altra banda del coll, passat el castell de Torre Baró, el recorregut gira a la dreta i descendeix per la carretera Alta de les Roquetes, un traçat menys costerut que el de pujada i molt més ample, tot i que lleugerament ondulat, fins a la plaça Karl Marx, sobre la Ronda de Dalt. Una alternativa seria baixar per l'esquerra, pel mirador de Torre Baró, tot i que aleshores la resta de baixada pel barri de Roquetes seria molt més tècnica. La baixada per la carretera Alta de les Roquetes també ofereix unes bones vistes panoràmiques de tota la ciutat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Després de creuar la Ronda de Dalt, el recorregut passa pels passeigs de Valldaura i de Fabra i Puig, el carrer del Tajo i el passeig Maragall, un tram de 2km força planer, amb només quatre canvis de direcció i molt ample, que pot ser decisiu pel que hagi pogut passar a l'ascensió a Torre Baró, abans de la darrera pujada al Carmel.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-Qf5N8DZ13BI/WEx1eEHYoxI/AAAAAAAAOFQ/lrSqzaT1h8syMDbT1Q5uxaCqEcZpohbTgCEw/s1600/Mapa%2Bpujada%2Bpel%2BCarmel.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://3.bp.blogspot.com/-Qf5N8DZ13BI/WEx1eEHYoxI/AAAAAAAAOFQ/lrSqzaT1h8syMDbT1Q5uxaCqEcZpohbTgCEw/s320/Mapa%2Bpujada%2Bpel%2BCarmel.JPG" width="175" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ascensió al Carmel</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Així doncs, una vegada al carrer del Llobregós el recorregut es va enfilant progressivament, fins que arriba a la rambla del Carmel -on hi ha un pont sobre el carrer molt atractiu per al públic-, que gira a l'esquerra per anar a buscar el carrer dels Agudells, a la dreta, ja amb un pendent molt més pronunciat. En plena pujada, el recorregut tomba a l'esquerra per fer un petit tram del carrer de la Conca de Tremp, sense perdre gens de pendent, abans d'encarar la pujada final, desviant-se a la dreta, per l'empinat carrer de l'Alcalde de Zalamea. Un altre cop, el carrer de l'Alcalde de Zalamea té un paviment rugós que afegeix més dificultat a la rampa de 220 metres de longitud al 16,4% de pendent, que se suma als ja més de 600 metres de recorregut ascendent des del carrer del Llobregós.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-iQL8omqRw2w/WEx1aV5w-TI/AAAAAAAAOFI/-0KRi9aZ0zocNKiweeFH_-8DOZwx6skKQCLcB/s1600/WhatsApp%2BImage%2B2016-12-10%2Bat%2B22.30.16%2B%25281%2529.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-iQL8omqRw2w/WEx1aV5w-TI/AAAAAAAAOFI/-0KRi9aZ0zocNKiweeFH_-8DOZwx6skKQCLcB/s320/WhatsApp%2BImage%2B2016-12-10%2Bat%2B22.30.16%2B%25281%2529.jpeg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El carrer de l'Alcalde de Zalamea (des de dalt i des de baix)</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
La pujada al coll, de prop d'un quilòmetre en total, s'acaba de culminar pel carrer de Calderón de la Barca, i aleshores s'inicia la baixada final de 3,2 km fins a l'arribada a la Sagrada Família. La baixada té dos trams diferenciats. Els primers 1,6 km, per les corbes tancades de la carretera del Carmel i el carrer de Ramiro de Maeztu, passant per l'entrada del Parc Güell, fins a la plaça de Sanllehy. Allà s'inicien els darrers 1,6 km de baixada, totalment rectes pel carrer Sardenya fins arribar a la plaça de la Sagrada Família, on hi hauria espai per a tota la infraestructura de l'arribada.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-YxmsMIARK1I/WEx1aan7dQI/AAAAAAAAOFE/aQHOp2BkncckXyQmitz8TpAnxtdCVwAkwCEw/s1600/WhatsApp%2BImage%2B2016-12-10%2Bat%2B22.30.16.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://2.bp.blogspot.com/-YxmsMIARK1I/WEx1aan7dQI/AAAAAAAAOFE/aQHOp2BkncckXyQmitz8TpAnxtdCVwAkwCEw/s320/WhatsApp%2BImage%2B2016-12-10%2Bat%2B22.30.16.jpeg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El carrer de Llobregós (des de mitja pujada mirant cap avall,<br />
des del pont de la Rambla del Carmel mirant cap amunt, <br />
i el pont de la Rambla del Carmel)</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
El Carmel també ofereix moltes alternatives interessants. Una podria ser fer la pujada fins dalt pel carrer de la Conca de Tremp, amb un recorregut més recte i asfaltat que passant pel carrer de l'Alcalde de Zalamea. Una altra, força diferent, seria seguir pujant pel carrer del Llobregós fins al capdamunt d'aquest. El carrer del Llobregós no assoleix rampes tan pronunciades com els altres carrers, però podria aportar un altre tipus d'emoció a la pujada, pel fet de ser tota recta i ample, per un carrer principal. En total, 1,1 km a prop del 10% de pendent de mitjana. Després d'arribar a dalt del carrer del Llobregós s'hauria d'anar pel carrer del Santuari per enllaçar amb la carretera del Carmel, o bé es podria baixar pel passeig de la Mare de Déu del Coll i acabar l'etapa en un altre punt de la ciutat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En resum, dues ascensions no gaire llargues però dures, amb pujades fortes per carrers estrets, i trams de baixada amples que obren diverses possibilitats a la cursa.</div>
Arnau Comajoan Carahttp://www.blogger.com/profile/03699790613364844367noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3788908861785794074.post-38471709412390092062016-10-15T19:30:00.001+02:002016-10-16T14:07:41.983+02:00Estudiar per ser una mercaderia llesta per ser explotada<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwwAUaYvrq20Z36dYgQy40JJcDK8VOT7suMrtSun76q1QAicZErGo0Lg3HVgfpFCZIHdmN-Ki7c4OScJ2bwAhHbjFPNC3kCv5_w247sUriJpFXeYKf4mPucWSOJkyOLeh8sSZPG7XL12Q/s1600/Estudiant+codi+de+barres.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwwAUaYvrq20Z36dYgQy40JJcDK8VOT7suMrtSun76q1QAicZErGo0Lg3HVgfpFCZIHdmN-Ki7c4OScJ2bwAhHbjFPNC3kCv5_w247sUriJpFXeYKf4mPucWSOJkyOLeh8sSZPG7XL12Q/s320/Estudiant+codi+de+barres.jpg" width="320" /></a>Després de la presentació del llibre <i>"Qui pot comprar o vendre el cel, la força de treball o l'escalfor de la terra", antologia sobre la propietat privada i el treball assalariat</i> de <a href="http://www.tigredepaper.cat/">Tigre de Paper</a>, organitzada per <a href="https://twitter.com/arranmanlleu">Arran Manlleu</a> que ahir van fer al <a href="http://www.boirabaixa.cat/">Casal Popular Boira Baixa</a>, m'han vingut ganes de fer aquest escrit arran d'unes paraules d'en <a href="http://espaifabrica.cat/index.php/decreixement/itemlist/user/68-josepmanelbusqueta">Josep Manel Busqueta</a>, autor del pròleg del llibre i un dels ponents d'ahir: <b>a la universitat estudiem per ser una mercaderia llesta per ser explotada</b>, així de simple. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta afirmació m'ha recordat quan des del <a href="http://www.sepc.cat/">SEPC</a> de l'institut explicàvem que la LOMQE, la llei d'en Wert, té una concepció mercantilista de l'educació, posa el coneixement al servei del sistema econòmic, dels mercats. I també recorda al fet que el sistema universitari català formi part d'un departament anomenat "d'Empresa i Coneixement".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I és que no és més que això. No és en va que a l'hora d'escollir carrera universitària <i>calgui </i>que ens fixem en si la carrera té les famoses sortides necessàries per fer una bona tria. Perquè, és clar, estudiem per tal de poder treballar després de la carrera i gràcies al títol de la carrera que haurem obtingut: formar-nos professionalment. I treballar, aleshores, al servei d'algú que s'aprofitarà dels nostres coneixements per enriquir-se. Això és tractar els estudiants com una mercaderia, enllestint-la a base d'una dosi de coneixement que haurà consumit a la universitat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aleshores podem fixar-nos en la relació entre les sortides de les carreres universitàries i el profit que treu el capitalisme de la nostra explotació com a treballadors, com a mercaderies. En quines professions som més útils per servir als interessos dels mercats, del capital. Així, doncs, tal com establia ahir en J. M. Busqueta en una mena d'escala d'exemples, a dalt de tot hi trobaríem un enginyer de telecomunicacions, passaríem per un graduat en ADE i al capdavall, en un racó, un antropòleg. Va ser en aquest moment que em va entrar una especial necessitat d'escriure això, com a estudiant d'Enginyeria Civil. A un empresari, clarament un enginyer li serà de molta més utilitat per a la reproducció del capital que un filòsof.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No és gens d'estranyar, doncs, que a les carreres d'enginyeria (recordem que l'enginyeria és la tècnica que aplica els coneixements científics per alguna finalitat) se'ns formi en economia (amb una perspectiva únicament capitalista, òbviament) i no en ciències socials. Una infraestructura, per exemple, una carretera, té implicacions tant econòmiques com socials, però com a enginyers hem d'estar ben formats per poder satisfer, amb el nostre coneixement, els interessos econòmics dels quals se'n deriva la carretera, i no pas el servei que pugui fer a les persones (una dimensió d'aquest podria ser l'urbanisme feminista, del qual últimament se sent a parlar). El cas més evident d'aquesta relació és que en Florentino Pérez sigui Enginyer de Camins, Canals i Ports.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Una bona sortida laboral, que com hem vist equival a servir bé al capital, ser una mercaderia ben preparada per ser ben explotada, en el nostre sistema també vol dir cobrar <i>molt</i>, o més ben dit, a cobrar molt en relació a la resta. Recordo que quan ens ensenyaven els sous mitjans dels professionals de cada carrera universitària abans d'escollir-la, l'Enginyeria Civil estava en la segona posició dels que cobren més, i jo ho assumia. En absolut vaig triar estudiar la meva carrera pel sou que cobren els que en surten titulats, no crec que hagués resistit tot el càlcul i l'àlgebra de primer amb aquesta motivació. A mi simplement m'agraden les infraestructures de transport i algú hi ha d'haver, en qualsevol tipus de societat, que tingui els coneixements tècnics per fer el que calgui amb les infraestructures. Professionalment, per aplicar aquests coneixements no penso que hagi de cobrar més o menys que qui aplica els seus en qualsevol cosa, no deixaré d'estar fent el que m'agrada si ho faig lliurement, m'estarà satisfent i tot. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però és clar, el que en realitat haurem d'anar a fer és a servir els interessos del capital, i l'empresari, sense deixar d'enriquir-se en cap moment, aplica en certa manera allò que sembla que és tan just de "qui més aporta, més rep". L'aportació de coneixements d'enginyeria són una aportació valuosa per a l'empresari capitalista, l'explotació de l'enginyer per a la reproducció del capital haurà estat productiva, i per tant el salari de l'enginyer serà relativament més gran. "Qui més aporta, més rep", però, és d'una lògica nítidament <i>propietarista</i>, "jo et recompenso amb coses de la meva propietat -diners- d'acord amb el que tu has aportat de la teva propietat -els teus coneixements, el teu treball-". És normal que puguem arribar a trobar lògica aquesta relació, en tant que la nostra mentalitat també està colonitzada pel capitalisme. El que és realment just és rebre d'acord amb allò que es necessita, i això passa per deslligar la nostra professió de l'empresari capitalista, en una de les diverses formes de gestió pública o autoorganització col·lectiva.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Feta aquesta reflexió, també és del tot normal que a totes les carreres (perquè és tot el sistema educatiu el que està destinat a preparar-nos per servir al capital) i amb especial èmfasi a les d'enginyeria i les que es troben al capdamunt d'aquella escala, els valors del capitalisme com la competició siguin cabdals. I a partir d'aquestes premisses també podria començar-se a explicar per què en una escola d'enginyeria es troben diversos elements relacionats amb les escoles d'elit, per què hi ha més gent que busca la projecció personal en el mercat, per què el moviment estudiantil és molt menor respecte altres tipus de facultat universitària o per què hi ha moltes menys dones, d'acord amb la convivència necessària del capitalisme amb el patriarcat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per acabar, i sense tenir gaire relació amb tot això he que parlat més enllà de l'arrel de tot, dir que en alguns moments sentia com si la xerrada d'ahir i la que va tenir lloc dijous a <a href="http://www.labarraqueta.cat/">La Barraqueta</a> de Gràcia, amb en <a href="https://twitter.com/saladiesergi">Sergi Saladié</a> parlant sobre ecologisme, fossin la mateixa. I és que és i ha de ser del tot normal perquè, una vegada més, l'ecologisme i la lluita contra el capitalisme (o sigui, pel socialisme) han d'anar juntes, perquè és el capitalisme que té la depredació del territori com a <i>modus vivendi</i> i <i>modus operandi</i>, i com a enginyers també hi tenim molt a dir i a fer perquè acabin les agressions al medi natural.</div>
Arnau Comajoan Carahttp://www.blogger.com/profile/03699790613364844367noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3788908861785794074.post-73243949641262641262016-08-03T20:26:00.000+02:002016-08-03T20:27:33.066+02:00Camions de Sèrbia a l'escorxador de Santa EugèniaDeixo aquí l'article que vaig escriure i va sortir publicat a El 9 Nou del divendres 29/07/2016:<br />
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Hi van carregats de porcs vius, en tornen plens de carn en cambres frigorífiques. Mai he fet la mitja hora a peu de Calldetenes a Vic per Sant Llàtzer sense veure passar alguns d'aquests centenars de camions de gran tonatge diaris, ja sigui a les 4 de la tarda (en aquest cas acompanyat d'altes concentracions d'ozó troposfèric) o de la matinada. A l'acampada de <a href="https://www.facebook.com/CarniesEnLluita/">Càrnies en Lluita</a> davant de l'escorxador Le Porc Gourmet, a Santa Eugènia de Berga, miràvem l'origen d'aquests camions: Letònia, Romania, Bulgària, Sèrbia, Polònia... Allà no deuen tenir escorxadors o, en qualsevol cas, prefereixen gastar petroli passejant camions. De fet, es podria dir que a l'escorxador es cuiden fins i tot d'«importar» la mà d'obra per tal d'explotar-la fins a límits insospitats. La dignitat no maximitza beneficis. </i><br />
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-T5_QlDOqEr4/V6HkX8Tko_I/AAAAAAAAN6A/7TfLdbkuYXAk6PlHI6gZEZ0PxZ8F5kaJwCEw/s1600/CIMG5438.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" height="200" src="https://3.bp.blogspot.com/-T5_QlDOqEr4/V6HkX8Tko_I/AAAAAAAAN6A/7TfLdbkuYXAk6PlHI6gZEZ0PxZ8F5kaJwCEw/s320/CIMG5438.JPG" title="Camions de dia..." width="267" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Camions de dia...</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: right;">
</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-KbBZrovYKOA/V6HohrwRBiI/AAAAAAAAN6I/t10DIf_Zx7kY8V8hoNNtNqvfboX53x_agCLcB/s1600/IMG_20160721_032327.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" height="200" src="https://3.bp.blogspot.com/-KbBZrovYKOA/V6HohrwRBiI/AAAAAAAAN6I/t10DIf_Zx7kY8V8hoNNtNqvfboX53x_agCLcB/s320/IMG_20160721_032327.jpg" title="...i camions de nit" width="195" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">...i camions de nit</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<i><br /></i>
<i><br /></i>
<i><br /></i>
<i><br /></i>
<i><br /></i>
<i><br /></i>
<i><br /></i>
<i><br /></i><br />
<i></i>
<i><br /></i><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-nMXjC4sgwm4/V6HkXRx94PI/AAAAAAAAN6A/UuKRc2FSY-kSebK-j0YWfIg-sNMQsItcgCEw/s1600/IMG_20160709_131231.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" height="150" src="https://1.bp.blogspot.com/-nMXjC4sgwm4/V6HkXRx94PI/AAAAAAAAN6A/UuKRc2FSY-kSebK-j0YWfIg-sNMQsItcgCEw/s200/IMG_20160709_131231.jpg" title="Mongetes de Santa Pau envasades a la Rioja (fotografiat a l'Aldi de Vic)" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mongetes de Santa Pau <a href="http://www.ocu.org/alimentacion/seguridad-alimentaria/noticias/comunicado-botulismo">envasades </a><br />
<a href="http://www.ocu.org/alimentacion/seguridad-alimentaria/noticias/comunicado-botulismo">a la Rioja</a> (fotografiat a l'Aldi de Vic)</td></tr>
</tbody></table>
<i>Aquest cúmul de despropòsits no és casual, tenen sentit en el sistema que dóna sentit a tot allò que no en té, i que treu el poder de decisió a les persones per donar-lo al màxim benefici econòmic. És l'evidència, doncs, que la lluita pels drets socials i l'ecologisme i la defensa de la terra han d'anar juntes, perquè de fet en són una de sola, i es carreguen de raons quan es posen en aquest mateix marc. En aquest cas concret, parlem sobretot de sobirania alimentària, una de tantes sobiranies de què el capitalisme ens ha desposseït. Sense sobirania alimentària porcs de tot Europa es maten a Santa Eugènia i hi ha mongetes del ganxet de Santa Pau que s'envasen a la Rioja (de tant en tant <a href="http://www.ocu.org/alimentacion/seguridad-alimentaria/noticias/comunicado-botulismo">amb botulisme</a>), i les comprem perquè increïblement acaba sent l'opció a més bon preu, a més «Bonpreu». </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<i></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-g683lu9nE1o/V6HkYMgXARI/AAAAAAAAN6A/TutV7tBfBlADPDGzeym3U_6EWlfysStUgCEw/s1600/CIMG5442.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" height="150" src="https://4.bp.blogspot.com/-g683lu9nE1o/V6HkYMgXARI/AAAAAAAAN6A/TutV7tBfBlADPDGzeym3U_6EWlfysStUgCEw/s200/CIMG5442.JPG" title="La variant de Calldetenes, acabada, a l'espera de ser oberta" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La variant de Calldetenes, <br />
acabada, a l'espera de ser oberta</td></tr>
</tbody></table>
<i>Això hauria de fer-nos reflexionar, per exemple, sobre la necessitat de la variant de Calldetenes, que té tota la raó de ser per alliberar el centre del poble dels camions que surten de l'Eix dels Porcs (la ubicació dels escorxadors catalans dóna tot el sentit a aquest nom) per anar cap a Santa Eugènia, però que no deixa de ser una resignació, una externalitat més d'aquesta lògica, pagada entre tots i que a la seva vegada reprodueix un altre cop el mateix: s'han destruït espais naturals i agrícoles i promou l'expansió del municipi. De fet, ja existeix l'amenaça de l'obertura d'un gran supermercat prop de la variant. La cadena de supermercats més «indepe» se seguirà carregant la sobirania alimentària, en aquest cas del petit comerç calldetenenc, però només parlem de boicot als productes catalans quan interessa. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i></i><br />
<i></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-L16Pf2AhT44/V6HkYXO81fI/AAAAAAAAN6A/KpliwsFyqJoK1EQFLv9STHUIdZXf_QlDwCEw/s1600/IMG_20160714_202648.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" height="150" src="https://2.bp.blogspot.com/-L16Pf2AhT44/V6HkYXO81fI/AAAAAAAAN6A/KpliwsFyqJoK1EQFLv9STHUIdZXf_QlDwCEw/s200/IMG_20160714_202648.jpg" title="Xerrada del GDT a l'acampada de Càrnies en Lluita a Le Porc Gourmet" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Xerrada del <a href="http://www.gdter.org/">GDT</a> a l'acampada<br />
de <a href="https://www.facebook.com/CarniesEnLluita/">Càrnies en Lluita</a> a Le Porc Gourmet</td></tr>
</tbody></table>
<i>I com aquesta, hi ha una llarga llista de problemàtiques mediambientals d'aquest model que el <a href="http://www.gdter.org/">Grup de Defensa del Ter</a> va exposar a la passada acampada: importació de soja transgènica, contaminació de l'aigua per purins i antibiòtics, macrogranges, residus carnis, afectació en la contaminació atmosfèrica... Tot això, només derivat de l'activitat de la indústria càrnia desproporcionada. I sense tenir en compte l'Holocaust porcí inherent a la pròpia indústria. </i><br />
<i><br /></i>
<i style="text-align: justify;">Per acabar, quatre exemples significatius més. Un, la Pota Sud, una carretera que destrossaria espais naturals i agrícoles valuosos del sud de Vic seguint la lògica del macroescorxador de Santa Eugènia, afortunadament aturada gràcies a la mobilització popular. El Mercadona <a href="http://manlleu.cup.cat/noticia/comunicat-de-lassemblea-de-la-cup-manlleu-en-relacio-la-modificacio-puntual-numero-27-del">aturat</a> als camps del Poquí de Manlleu, igual. Els drets laborals dels treballadors de la indústria càrnia, a l'ordre del dia des que un sindicat com la <a href="http://www.sindicatcos.cat/">COS</a> va activar la mobilització. I l'últim, la línia R3 de tren, que si la tenim és perquè al segle XIX es va considerar que el ferrocarril era apropiat transportar el carbó de les mines d'Ogassa, no per al transport gairebé exclusiu de persones actual. I així anem esperant el desdoblament. Potser arribarà quan un senyor decideixi que les pizzes vagin en tren? Quan un altre <a href="https://www.instagram.com/p/BInrr3TAoyo/?taken-by=jsalvia">personatge osonenc</a> voti l'exministra de Foment del PP per ser presidenta del Congrés espanyol tot «defensant Catalunya»?</i></div>
Arnau Comajoan Carahttp://www.blogger.com/profile/03699790613364844367noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3788908861785794074.post-46774977719952061162016-05-29T11:03:00.000+02:002016-05-29T13:18:54.921+02:00Apunts sobre el Banc Expropiat<div style="text-align: justify;">
Des de l'inici d'aquest curs, visc entre setmana a Gràcia degut a l'odissea que significa baixar diàriament d'Osona a Barcelona per estudiar a la universitat. Vulguis o no (en el meu cas, vull), t'acabes familiaritzant amb el barri on vius i més enllà de viure-hi, intentes viure'l i ser-ne part activa, dins del que la vida atrafegada d'osonenc que portes t'ho permet. Com a militant de l'Esquerra Independentista miro d'estar al corrent i de participar en tot allò que es fa al barri, i quedo sorprès del moviment popular de Gràcia: cada dia descobreixo alguna cosa nova. I el <a href="https://bancexpropiatgracia.wordpress.com/">Banc Expropiat</a>, si bé no hi havia anat gairebé mai, no hi ha hagut dia que no hagi estat objecte de la meva mirada mentre tornava de classe cap al pis, passant per la travessera. Entrar i sortir de gent, sempre, molt diversa, trencant orgullosament algunes de les barreres que trobem en la gestió d'espais autogestionats. Només això era suficient per sortir al carrer només de veure, dilluns al matí, que estaven desallotjant el Banc. I és que només cal mirar el <a href="https://vimeo.com/113681131">vídeo</a> sobre la funció social del Banc Expropiat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-8GpZoGirSDc/V0pD8R7D4mI/AAAAAAAANvg/8UraL8Tp7dQKBPjDIs3lLrYTUg_K45HnwCLcB/s1600/Banc%2Bexpropiat.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="134" src="https://3.bp.blogspot.com/-8GpZoGirSDc/V0pD8R7D4mI/AAAAAAAANvg/8UraL8Tp7dQKBPjDIs3lLrYTUg_K45HnwCLcB/s320/Banc%2Bexpropiat.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El Banc Expropiat abans de ser tapiat</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
A continuació, faré alguns apunts, des del punt de vista de veí de Gràcia que s'ha manifestat els darrers dies, que crec important fer ja que penso que són qüestions en les quals des dels mitjans que arriben a més gent s'ha incidit poc, s'ha manipulat descaradament o s'ha opinat de manera perversa. Per tant, no pretenc que això sigui una valoració exhaustiva sobre tota la sèrie de fets. Vagi per endavant que hi ha coses que no podré dir perquè vivim en un Estat on la llibertat d'expressió està perseguida si t'expresses contra el poder, i el Govern independentista català tampoc sembla estar-hi en desacord.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b>"El pobre propietari que no pot llogar el seu local perquè hi té okupes"</b></div>
<div style="text-align: justify;">
La defensa de la propietat privada, com a pilar del sistema capitalista, és un "valor" que la societat té perfectament inculcat. Qui es planteja que tu facis ús d'allò que és meu, sense res a canvi, encara que jo no en faci res? Per descomptat, la llei també la defensa i és en virtut d'aquesta que dilluns els Mossos van procedir al desallotjament del Banc. Per què no ens plantegem que la funció del Banc Expropiat, totalment solidària (on òbviament, ningú es lucrava) amb tot el veïnat que ho necessitava i la qual, de fet, no compleixen els serveis públics existents, prevalgui sobre la propietat privada d'aquest local? Segueixo més endavant.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Han sortit moltes opinions, també, al voltant del fet paradoxal que l'antic govern de CiU a Barcelona pagués el lloguer -astronòmic- del local del Banc Expropiat per, d'aquesta manera, comprar la pau social abans de les eleccions. Un fet que des del Banc Expropiat <a href="https://bancexpropiatgracia.wordpress.com/2015/07/04/maite-fandos-paga-lloguer-pel-banc-expropiat-creient-comprar-la-pau-social/">van rebutjar</a> tan bon punt en van tenir coneixement: l'últim dia del mandat de Trias a l'Ajuntament. O sigui, que res d'"estar contra el sistema però voler viure'n". </div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tinc la percepció que la gent que opina sobre el Banc Expropiat i es refereix a la propietat del local, ho fa sense acabar de saber-ne del cert la història. Fins al 2011, al local hi havia una oficina de Caixa Tarragona, que va tancar quan es va fusionar per originar Catalunya Caixa. Aleshores va ser quan es va okupar el local, que seguia sent propietat de Catalunya Caixa. Per tant, té sentit anomenar-lo Banc Expropiat, en tant que el local era propietat del banc i va seguir sent-ho durant 3 anys més. El 2014, doncs, Catalunya Caixa, que ja havia denunciat l'okupació, va vendre's el local -okupat- a Antartic Vintage, l'apoderat de la qual és Manuel Bravo Solano. La mera compra d'un local, estant ocupat, per part d'Antartic Vintage, encaixa, podríem dir que per definició, al comportament d'un fons voltor, que tan sols posseeix el local amb finalitats especulatives. Un <i>innocent</i> propietari d'un local, que l'únic que vol és llogar-lo a comerços del barri, compraria un local okupat? De veritat que té tantes ganes de buscar-se entrebancs? I a sobre amb la cara de cobrar 5.500€ mensuals pel seu lloguer? Està clar que no ens trobem davant d'aquest cas, sinó davant d'un entramat que tan sols vol enriquir-se amb l'especulació a costa de deixar morir el barri. Però es veu que la propietat privada que hem de defensar és això, conformar-nos amb locals buits i tapiats com pretenen deixar el Banc Expropiat i tal com està l'antic Casal Popular Tres Lliris, també okupat a una antiga oficina de Catalunya Caixa uns metres més avall de la Travessera de Gràcia, desallotjat el passat mes de novembre. Bé, no tot són locals tancats i tapiats. De bars amb terrasses per a turistes -amb preus de turista- tampoc en falten.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Penso que, vist tot això, queda clar què s'hi feia al Banc Expropiat, i la diferència amb altres espais okupats que no funcionen com a centre social sinó com a habitatge de gent que no se'n pot permetre cap de millor. Hi ha qui, però, pel fet de ser okupacions ho fica tot al mateix sac i barreja coses interessadament.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Queda palesa, doncs, la disjuntiva entre propietat privada i ús social i solidari. Poder i contrapoder. Em faria mal considerar-me d'esquerres i estar a l'altra banda de la base del marxisme.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>"Els vàndals que destrossen el barri" i el paper dels grans mitjans de comunicació</b></div>
<div style="text-align: justify;">
No és en va que prossegueixi amb la valoració de les destrosses i dels grans mitjans de comunicació de forma conjunta. Primer de tot: Algú creu que sense haver-se cremat cap contenidor els grans mitjans de comunicació s'haurien fet ressò del desallotjament? Jo també ho trobo penós, que es difongui l'actualitat segons l'estat dels contenidors, però aquest és el seu criteri informatiu, no el nostre. Potser si informessin més habitualment dels moviments socials no caldria. O potser llavors molta més gent protestaria, qui sap. El que sí que està clar és que els conductors dels cotxes i les motos caigudes haurien pogut prevenir-ho: jo mateix vaig moure la bici del lloc on l'aparco normalment, quan ho vaig trobar oportú.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les destrosses al barri són el magnífic argument amb què els grans mitjans de comunicació justifiquen i reivindiquen la repressió policial de la manifestació contra el desallotjament del Banc, en una clara defensa del poder dominant. I cap mitjà d'aquests ha anat al gran origen de les càrregues policials de les quals he estat testimoni i objecte durant les tres nits de dilluns, dimarts i dimecres. Sé que com a persona que vaig prendre part de la manifestació se'm pot considerar "part interessada" en el relat dels fets, però us explico el que realment vaig viure. Qui no vulgui creure-s'ho, allà amb la seva mentalitat acrítica amb el que li dicten els mitjans que es limiten a reproduir la versió policial.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Dilluns i dimarts, amb origen a la plaça Revolució i a la plaça del Diamant respectivament, es va dur a terme una manifestació total i absolutament pacífica pels carrers de Gràcia, i amb això vull dir que no es va trencar RES; no hi va haver cap aldarull, que en diuen. Fins que la manifestació va arribar al Banc Expropiat. Allà, unes persones de la manifestació intentaven obrir amb una serra la porta metàl·lica soldada del Banc Expropiat (i, de fet, van aconseguir-ho dimarts), mentre els altres centenars de persones estàvem concentrades al voltant seu. Obrir el banc i estar concentrat al seu voltant: això és tot el que s'estava fent. Aquesta situació és la gran amenaça (única) per a la seguretat pública per la qual els Mossos van carregar fortament, amb molta contundència, contra totes les persones que estàvem allà de manera pacífica al voltant del Banc mentre intentava ser obert. Dimarts, a més, mentre precisament la gent estàvem aplaudint per l'obertura de la porta, i sense previ avís per megafonia. Un cop dispersats pel barri després d'haver sigut reprimits per haver estat pacíficament al voltant del Banc mentre estava sent reobert, què esperaven? Reverències? Aleshores, des de tertulians pagats pels grans mitjans de comunicació fins alguns veïns, diuen que totes les destrosses posteriors no són la manera de defensar el Banc Expropiat. I efectivament! Però és que els fets que es desencadenarien després de les càrregues desmesurades i dispersives sobre gent concentrada i gent que obria una porta era força previsible!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/gwrXOD5UCwQ/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/gwrXOD5UCwQ?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Dimecres va ser un dia diferent. Era evident que la resistència pacífica (sí, <a href="http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/i-ara-ja-em-podeu-dir-fatxa-el-conflicte-de-gracia-vist-per-lempar-moliner/video/5603148/">Empar</a>, pacífica com la que practicaves quan eres okupa "per fumar porros i follar"), evolució dels esdeveniments inicials de dilluns i dimarts per obrir el banc podia ser més potent mobilitzant molta més gent i que la injusta càrrega policial fos poc efectiva. Però davant d'això, els Mossos van optar per la invasió dels carrers que envolten el Banc Expropiat -com dilluns durant les 10 hores del desallotjament- i prohibir l'accés fins a davant del Banc. Així doncs, vam encerclar el Banc en forma de manifestació pels carrers del voltant, enmig d'aplaudiments als veïns que donaven suport amb paelles i cassoles. I tan bon punt vam tornar a ser a plaça Revolució i la manifestació es va desconvocar, ja se sentia la megafonia policial avisant de càrregues imminents. Queda clar, doncs, qui provoca. I d'evidències d'aquesta actuació provocadora i indiscriminada n'hi ha diverses, com els projectils de foam (que se suposa que disparen amb precisió) <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/barcelona/Interior-projectils-policials-balcons-Gracia_0_520048387.html">trobats en balcons</a> i les <a href="https://twitter.com/albertmartnez/status/735587376483958784">agressions a periodistes</a> com en Jesús Rodríguez, de la Directa. Una agressió que ha portat la que, per mi, ha estat l'opinió més miserable al voltant dels fets, <a href="https://www.youtube.com/watch?v=IW0TA4PLDVQ&feature=youtu.be">la d'en Vicent Sanchis</a>, que té les tertúlies com a <i>modus vivendi</i>, que justifica l'agressió al periodista de la Directa per la voluntat transformadora que té aquest mitjà.</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-070XcpNeZcM/V0qx3FbICLI/AAAAAAAANwA/uFLZ0cNnBvIZAM5mkuIglrShIp6YzAs_QCLcB/s1600/Banc%2BExpropiat%2Bpintat.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://3.bp.blogspot.com/-070XcpNeZcM/V0qx3FbICLI/AAAAAAAANwA/uFLZ0cNnBvIZAM5mkuIglrShIp6YzAs_QCLcB/s320/Banc%2BExpropiat%2Bpintat.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
A tot això, l'Ajuntament del Canvi es limita a oferir altres locals. Una mica des del meu desconeixement, suposo que aquest Ajuntament no deu posar cap trava a altres espais okupats que hi hagi en locals de propietat municipal.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Finalment, dir que repugna escoltar algunes opinions habituals preocupades pel mobiliari urbà i que ja no és que deixin els manifestants ferits en un segon pla en una escala de valors, és que ni s'hi refereixen.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fins aquí les valoracions que necessitava fer. Fins que no hi tornem, el Banc es defensa!</div>
Arnau Comajoan Carahttp://www.blogger.com/profile/03699790613364844367noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3788908861785794074.post-19812736110650829522016-03-07T08:34:00.000+01:002016-03-15T21:24:21.650+01:00El bus de l'any<div style="text-align: justify;">
El primer dilluns de març és un dia especial per la Torre d'Oristà (Lluçanès, 232 habitants). Aquest dia, a les 8.35 surt un bus de Prats de Lluçanès, que arriba a les 9 a la Torre. Tot seguit, el bus torna a Prats, on arriba a les 9.25, i torna cap a la Torre, on arriba a les 9.55, aquest cop després d'haver parat a St. Feliu Sasserra i Oristà. A les 10 torna a engegar cap a Prats, i hi arriba a les 10.25 després de parar a Oristà i Olost. Finalment encara dóna una altra volta, anant per Olost i Oristà i tornant per Oristà i St. Feliu. A les 11.25 el bus arriba a Prats i deixa la Torre sense transport públic durant 364 dies. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Casos insòlits com aquest -que no és l'únic- són una realitat en el nostre sistema de transport públic, que concedeix els serveis de bus interurbà a empreses privades, a diferència del que passa -de moment- a la xarxa ferroviària. Així, una empresa pot obtenir la concessió de l'explotació d'una línia com la de la Torre i dir que «a la Torre hi ha bus». Si de veritat apostem pel transport públic, caldria replantejar-nos alguna cosa.<br />
<br />
<i>Actualització el 15/03/2016:</i><br />
<i><br /></i>
<i>Aquest text el vaig enviar com a carta El Periódico i al Diari Ara perquè me la publiquessin, a poder ser, el 7 de març, dia que circulava el bus. S'ha de dir que <a href="http://larella.vilaweb.cat/">La Rella</a>, la revista del Lluçanès, ja havia parlat diversos cops del bus de la Torre.</i><br />
<i><br /></i>
<i>A l'Ara no la van publicar ni n'he sabut res més. Respecte El Periódico, el periodista Mauricio Bernal va trucar-me per dir-me que tampoc me la publicarien, però justament perquè havien cregut que el tema era prou interessant per fer-ne un reportatge. Efectivament, el passat dilluns 14 de març va sortir publicat <a href="http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/autobus-solo-pasa-una-vez-ano-torre-dorista-concesion-sagales-4972984">el reportatge a El Periódico</a>. Uns dies abans <a href="http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/49925/prats-torre/orista/linia/autobus/nom/funciona/sol/dia/any">Osona.com</a> (i llavors a <a href="http://www.naciodigital.cat/noticia/104792/sorprenent/linia/autobus/nom/funciona/sol/dia/any">Nació Digital</a> i <a href="http://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/58216/prats-torre/orista/passant/sant/feliu/sasserra/bus/nom/funciona/dia/any">Nació Manresa</a>) també va interessar-se pel tema. El mateix dia 14 a <a href="http://www.rac1.org/versio/blog/un-autobus-que-passa-una-vegada-a-lany/">Versió RAC1</a> també van parlar-ne.</i><br />
<i><br /></i>
<i>I per si no n'hi havia prou, avui, 15 de març, el tema del bus de la Torre d'Oristà ha sortit a desenes de mitjans de comunicació d'arreu d'Europa. Qui ho havia de dir! Deixo aquí els enllaços a tots els mitjans que he trobat fins que me n'he cansat (molts d'ells s'han limitat a copiar la notícia redactada per una agència informativa, i alguns no han sabut il·lustrar-ho millor que amb una bandera espanyola</i><i>):</i><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-LnMELn6L14U/VuhawBHioMI/AAAAAAAANkQ/S476k5PZojMVy0kuOCzjU8iTG5wDcyuHA/s1600/Not%25C3%25ADcia%2Bbus%2Bla%2BTorre%2Bd%2527Orist%25C3%25A0%2Ba%2BThe%2BTimes%2Bof%2BLondon.jpe" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="192" src="https://1.bp.blogspot.com/-LnMELn6L14U/VuhawBHioMI/AAAAAAAANkQ/S476k5PZojMVy0kuOCzjU8iTG5wDcyuHA/s320/Not%25C3%25ADcia%2Bbus%2Bla%2BTorre%2Bd%2527Orist%25C3%25A0%2Ba%2BThe%2BTimes%2Bof%2BLondon.jpe" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Notícia al The Times of London</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<ul>
<li><i><a href="http://www.thetimes.co.uk/tto/news/world/europe/article4712929.ece?CMP=Spklr-_-Editorial-_-TWITTER-_-thetimes-_-20160315-_-World-_-396603773-_-Imageandlink&linkId=22274078">The Times of London</a> (anglès) (avui he baixat a la Rambla per comprar-ne un i veure-ho sobre el paper)</i></li>
<li><i><a href="http://www.rmf24.pl/ciekawostki/news-do-tej-miejscowosci-autobus-przyjezdza-raz-w-roku-ale-firma-,nId,2162643">RMF 24</a> (polonès)</i></li>
<li><i><a href="http://wiadomosci.wp.pl/kat,1329,title,Autobus-przyjezdza-do-tej-miejscowosci-tylko-raz-w-roku,wid,18213568,wiadomosc.html">WP</a> (polonès)</i></li>
<li><i><a href="http://podroze.onet.pl/aktualnosci/hiszpania-do-la-torre-d-orista-autobus-przyjezdza-raz-w-roku/9q7cn0">Onet.pl</a> (polonès)</i></li>
<li><i><a href="http://www.rp.pl/Spoleczenstwo/160319686-Hiszpania-Do-La-Torre-dOrista-autobus-przyjezdza-raz-w-roku.html">Rp.pl</a> (polonès)</i></li>
<li><i><a href="http://wyborcza.pl/1,91446,19764698,hiszpania-do-la-torre-d-orista-autobus-przyjezdza-raz-w-roku.html?disableRedirects=true">Wyborcza.pl</a> (polonès)</i></li>
<li><i><a href="http://www.telegraaf.nl/reiskrant/25388463/__Spaanse_bus_komt_eens_per_jaar__.html">Die Telegraaf</a> (holandès)</i></li>
<li><i><a href="http://www.nu.nl/opmerkelijk/4230174/bus-komt-eens-per-jaar-in-catalaans-dorp.html">Nu.nl</a> (holandès)</i></li>
<li><i><a href="http://www.metronieuws.nl/nieuws/buitenland/2016/03/deze-bus-komt-maar-een-keer-in-het-jaar-langs">Metro</a> (holandès)</i></li>
<li><i><a href="http://www.nieuwsblad.be/cnt/dmf20160314_02181729">Het Nieuwsblad</a> (flamenc)</i></li>
<li><i><a href="http://nl.metrotime.be/2016/03/15/must-read/spaans-dorpje-krijgt-jaarlijkse-bezoek-van-lijnbus/">Metrotime</a> (flamenc) (aquests encara s'han lluït més amb la foto)</i></li>
<li><i><a href="http://www.standaard.be/cnt/dmf20160314_02181785">De Standaard</a> (flamenc)</i></li>
<li><i><a href="http://www.tt.com/panorama/kurioses/11249813-91/nur-einmal-im-jahr-kommt-der-bus--und-niemand-steigt-ein.csp">Tirole Tageszeitung</a> (alemany, Tirol)</i></li>
<li><i><a href="http://www.lessentiel.lu/de/news/panorama/story/Bus-haelt-nur-einmal-im-Jahr-und-keiner-steigt-ein-22804877">L'essentiel</a> (alemany, Luxemburg)</i></li>
<li><i><a href="http://www.wort.lu/de/panorama/spanien-bus-kommt-nur-ein-mal-im-jahr-56e6b70f1bea9dff8fa74721">Luxemburger Wort</a> (alemany, Luxemburg)</i></li>
<li><i><a href="https://www.jungewelt.de/loginFailed.php?ref=/2016/03-15/091.php?utm_source=twitterfeed&utm_medium=twitter">Junge Welt</a> (alemany)</i></li>
<li><i><a href="http://www.tagesspiegel.de/weltspiegel/la-torre-dorista-in-spanien-bus-kommt-nur-einmal-im-jahr-und-kein-dorfbewohner-steigt-ein/13321028.html">Die Tagesspiegel</a> (alemany)</i></li>
<li><i><a href="http://www.stern.de/reise/europa/spanien--bus-faehrt-nur-einmal-im-jahr-durchs-dorf---und-niemals-steigt-jemand-ein-6747232.html">Stern</a> (alemany)</i></li>
<li><i><a href="http://www.sueddeutsche.de/news/wirtschaft/verkehr-linienbus-in-la-torre-dorist-kommt-nur-einmal-im-jahr-dpa.urn-newsml-dpa-com-20090101-160315-99-221300">Süddeutsche Zeitung</a> (alemany)</i></li>
<li><i><a href="http://www.haz.de/Freizeit/Reisen/Aktuelles/Linienbus-in-La-Torre-d-Orista-kommt-nur-einmal-im-Jahr">Hannoversche Allgemeine</a> (alemany)</i></li>
<li><i><a href="http://www.wz.de/home/auto/linienbus-in-la-torre-d-orista-kommt-nur-einmal-im-jahr-1.2146261">Westdeutsche Zeitung</a> (alemany)</i></li>
<li><i><a href="https://mopo24.de/nachrichten/spanien-La-Torre-hier-kommt-einmal-im-jahr-der-bus-aber-keiner-faehrt-mit-58156">MOPO 24</a> (alemany)</i></li>
<li><i><a href="http://www.mittelbayerische.de/panorama-nachrichten/mit-diesem-bus-will-kein-mensch-fahren-21934-art1354147.html">Mittelbayerische</a> (alemany)</i></li>
<li><i><a href="http://www.otz.de/startseite/detail/-/specific/Linienbus-in-Spanien-kommt-nur-einmal-im-Jahr-336743451">Ostthüringer Zeitung</a> (alemany)</i></li>
<li><i><a href="http://www.rp-online.de/panorama/bus-kommt-nur-einmal-im-jahr-und-keiner-faehrt-mit-aid-1.5836863">RP Online</a> (alemany)</i></li>
<li><i><a href="http://www.waz-online.de/Leben/Reisen/Aktuelles/Linienbus-in-La-Torre-d-Orista-kommt-nur-einmal-im-Jahr">Wolfsburger Allgemeine</a> (alemany)</i></li>
<li><i><a href="http://diepresse.com/home/panorama/welt/4946037/Der-Bus-kommt-nur-einmal-im-Jahr-und-niemand-steigt-ein?_vl_backlink=/home/index.do">DiePresse.com </a>(alemany)</i></li>
<li><i><a href="http://www.augsburger-allgemeine.de/panorama/In-Nordspanien-faehrt-der-einsamste-Bus-der-Welt-id37227577.html">Augsburger Allgemeine</a> (alemany)</i></li>
<li><i><a href="http://www.n24.de/n24/Nachrichten/Panorama/d/5952486/die-kurioseste-bushaltestelle-der-welt.html">N24</a> (alemany)</i></li>
<li><i><a href="http://www.merkur.de/reise/linienbus-in-la-torre-d-orist-kommt-nur-einmal-im-jahr-zr-6211486.html">Merkur.de</a> (alemany)</i></li>
<li><i><a href="http://www.volksfreund.de/nachrichten/welt/mehrwert/reisen/tourismus/Tourismus-Linienbus-in-La-Torre-dOrist%E0-kommt-nur-einmal-im-Jahr;art8603,4450347">Volksfreund.de</a> (alemany)</i></li>
<li><i><a href="http://www.sol.de/news/reise/urlaubstipps/Verkehr-Kurioses-Spanien-Fahrzeuge-und-Verkehrsmittel-Linienbus-in-La-Torre-dOrist%E0-kommt-nur-einmal-im-Jahr;art4163,4772184">Sol.de</a> (alemany)</i></li>
<li><i><a href="http://www.ostsee-zeitung.de/Extra/Freizeit/Reisen/Linienbus-in-La-Torre-d-Orista-kommt-nur-einmal-im-Jahr">Ostsee-Zeitung</a> (alemany)</i></li>
<li><i><a href="http://www.focus.de/panorama/welt/das-ergibt-keinen-sinn-bus-kommt-nur-einmal-im-jahr-und-kein-dorfbewohner-steigt-ein_id_5359406.html">Online Focus</a> (alemany)</i></li>
<li><i><a href="http://www.rundschau-online.de/ratgeber/reise/linienbus-in-la-torre-d-orist%C3%A0-kommt-nur-einmal-im-jahr-23728692">Kölnische Rundschau</a> (alemany)</i></li>
<li><i><a href="http://www.travelbook.de/europa/la-torre-dorista-die-absurdeste-bus-verbindung-der-welt-754122.html">Portal sobre viatges Travelbook</a> (alemany)</i></li>
<li><i><a href="https://twitter.com/ARDText/status/709416360107900928">Teletext del canal ARD 1</a> (alemany)</i></li>
</ul>
</div>
Arnau Comajoan Carahttp://www.blogger.com/profile/03699790613364844367noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3788908861785794074.post-3104750685190046542016-02-13T18:23:00.003+01:002016-02-13T18:25:23.998+01:00Ball de Carnaval amb gasos lacrimògens<div style="text-align: justify;">
Aquí la meva carta que va sortir publicada a El 9 Nou del divendres 12/02/2016 sobre els fets del ball de Carnaval de Torelló:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Un cop s'acaba la rua de Carnaval, tot un exemple de dedicació i participació de la gent de Torelló que s'organitza per muntar un dels carnavals més espectaculars del país, gairebé només hi ha una possibilitat al poble per qui vol «continuar la nit», que és el ball que té lloc al pavelló municipal. Enguany, l'organitzava una empresa privada, Sweet Dreams Productions. Com a novetat, calia passar múltiples controls de seguretat per entrar, i s'havien venut menys entrades. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Així doncs, vam anar amb l'entrada a fer cua i a passar els controls. Eren les dues. Passem el primer control: cap problema més enllà de la cua previsible. A continuació, el segon: endavant fàcilment. Els problemes van arribar al tercer, on ens van tenir retinguts i cada cop més amuntegats perquè no deixaven entrar ningú més. Es podien imaginar que després de tota la rua la gent no estava precisament calmada, i que hi hauria gent que es voldria colar -encara més normal posant preus restrictius. Mitja hora llarga després ens deixaven passar per afrontar la següent barrera: la porta del pavelló, que tenien tancada tot i haver passat tres controls abans. Allà l'espai encara era més petit i un cop dins de la multitud de gent que esperava, gairebé no teníem llibertat de moviment. I amb què ens van premiar? Una bona ruixada de gasos lacrimògens perquè ens apartéssim de la porta. Si tots els que vam rebre amb els gasos haguéssim estat forcejant, hauria fet estona que la porta hauria anat a terra.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: right;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-h8-RmCWQe3k/Vr9lMU87rRI/AAAAAAAANg8/Z4Bbvl9LjKI/s1600/Ball%2Bde%2Bcarnaval%2Btorell%25C3%25B3%2Bgas.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="317" src="https://4.bp.blogspot.com/-h8-RmCWQe3k/Vr9lMU87rRI/AAAAAAAANg8/Z4Bbvl9LjKI/s320/Ball%2Bde%2Bcarnaval%2Btorell%25C3%25B3%2Bgas.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Algú s'ho va prendre amb humor</td></tr>
</tbody></table>
<i>És així com els serveis de seguretat contractats per l'empresa organitzadora del ball van fer-nos pagar el descontrol d'una situació prou previsible que, pel seu fracàs logístic i organitzatiu, no van saber prevenir. Ara volen desentendre's dels gasos, però allà només hi havia gent amb entrada esperant i personal de seguretat. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Sense entrar amb més raons perquè segur que hi ha coses que se m'escapen, espero que aquesta empresa no torni a organitzar més un esdeveniment com aquest, en el qual saben que es forren amb el preu que cobren per tot i minimitzant tots els costos possibles (com s'ha fet palès amb el servei de seguretat), utilitzant, a més, un espai públic. De fet, és l'Ajuntament qui s'hauria de replantejar si seguir amb aquest model de festa que ens ha deixat aquesta experiència tan pèssima aquest any, de no desentendre's de l'esdeveniment deixant-lo en mans d'una gent que només busca el benefici econòmic i de fer assumir les responsabilitats que es ben mereix l'empresa.</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
Arnau Comajoan Carahttp://www.blogger.com/profile/03699790613364844367noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3788908861785794074.post-19747828432536049702015-05-11T17:35:00.002+02:002015-05-11T17:35:44.355+02:00Estiu(s) assolellat(s)<div style="text-align: justify;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-LFY3uylMNYo/VVDKrusdHVI/AAAAAAAANN8/gfmujGpLKAM/s1600/Sant%2BMarc%2BARA%2B(1).jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="224" src="http://3.bp.blogspot.com/-LFY3uylMNYo/VVDKrusdHVI/AAAAAAAANN8/gfmujGpLKAM/s400/Sant%2BMarc%2BARA%2B(1).jpg" width="400" /></a>Gran ha sigut la sorpresa que he tingut quan, anant en bici a passejar per <a href="http://osonatour.com/osona/vall-de-sau-collsacabra/calldetenes/ruta-per-calldetenes/ermita-de-sant-marc.html">Sant Marc</a>, entre Calldetenes i Santa Eugènia de Berga, he vist que s'ha decidit passar la serra pel bell mig (bé, de fet, gairebé arran de terra) del tronc de la trentena llarga d'arbres que feien de l'entorn de l'ermita de Sant Marc un lloc particular, acollidor, fins i tot idíl·lic. Un indret especialment apreciat a l'estiu, ple d'ombres, amb bancs, un tobogan, gronxadors... molt nostrat pel poble, jo mateix hi he anat a passar innumerables estones durant tota la vida. Amb la Ruta dels Molins tocada pel desdoblament de l'Eix Transversal i el Torrental arrasat per l'especulació urbanística de la bombolla immobiliària, Sant Marc podríem dir que era l'únic espai d'aquest tipus que restava intacte a Calldetenes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tanmateix, el que diferencia Sant Marc de la resta d'espais naturals és que fins ara hi havia un restaurant que, i tant que és conscient que és un espai particular, però «particular» en el mateix sentit que el que indica el cartell que hi ha al camí asfaltat d'accés, junt amb una barrera que obstaculitza totalment el pas, fins i tot de bicicletes, excepte quan el restaurant estava obert. Ara, el restaurant ha tancat indefinidament. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I els propietaris de la finca han decidit posar fi a l'ombra i la verdor de Sant Marc i canviar-les per un paisatge que sembla afectat per una pluja àcida. Un estudi biològic per a la salut dels arbres, o alguna cosa per l'estil, ha motivat la tala? No ho crec, i em costaria de creure que plantegés una solució tan dràstica (allò de <i>«muerto el perro, muerta la rabia»</i>) i amb les conseqüències que té tal tala: quants anys caldrà esperar per haver recuperat la frondositat d'abans? Potser és més versemblant -i, per mi, l'explicació més convincent- que la tala dels arbres hagi sigut a voluntat dels propietaris de la finca, del restaurant de Sant Marc, perquè ara que ja no hi ha el restaurant obert per fer negoci, anar a Sant Marc ja no sigui atractiu ni ens interessi. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No entraré en les raons que puguin tenir els propietaris per carregar-se l'espai com a lloc de lleure, sinó en el dret que tenen per fer-ho. I sí, ja he vist al cartell de l'entrada que es tracta d'una finca de propietat privada, tot deu estar dins de la legalitat, però les estones de lleure de qui hi ha anat any rere any, tot l'arrelament del poble a l'entorn de Sant Marc, també està en el domini de la propietat privada d'aquesta finca? Es veu que sí, que el sistema en el qual s'organitza la nostra societat té la propietat privada com a pal de paller, i que gràcies hem de donar a que només hi ha una barrera al camí asfaltat i no una tanca que protegeixi tot el perímetre de la finca. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un altre rètol a prop del tobogan, dels gronxadors, etc. adverteix que el restaurant només es responsabilitzava dels danys produïts dins del local: és a dir, ens desentenem del que passi fora del local del restaurant (com ara d'un accident que va ocórrer a causa del mal estat d'una atracció infantil), tot i que ens aprofitem de l'encant del lloc quan en volem fer negoci, però quan talem els arbres la propietat privada de la finca ho és tot. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per acabar, resulta curiós llegir el poema de Pilar Cabot escrit en un altre rètol entre els troncs dels arbres. Parla del plaer únic que ens dóna la natura, d'aquest l'espai, «que ens omple els ulls de glòria». De respecte a la pau, les flors, l'aigua gelida, els ocells, la gespa, el bac, els arbres... Si el que volien dels arbres era la fusta, ja podien haver-se quedat el rètol perquè han demostrat que, al poema, no li han fet cap cas.
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A continuació, algunes fotos de com era Sant Marc abans i després de tancar el restaurant i talar la majoria d'arbres.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><b>Abans:</b></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-gjjh2QCx9F0/VVDKqwXcHNI/AAAAAAAANNQ/np_pBQ-Ecv4/s1600/Sant%2BMarc%2BABANS%2B(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="http://3.bp.blogspot.com/-gjjh2QCx9F0/VVDKqwXcHNI/AAAAAAAANNQ/np_pBQ-Ecv4/s400/Sant%2BMarc%2BABANS%2B(1).jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-O_0yUGB2Xwk/VVDKqxmTJaI/AAAAAAAANNY/ZS2iPurpemQ/s1600/Sant%2BMarc%2BABANS%2B(2).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="http://2.bp.blogspot.com/-O_0yUGB2Xwk/VVDKqxmTJaI/AAAAAAAANNY/ZS2iPurpemQ/s400/Sant%2BMarc%2BABANS%2B(2).jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-oHHru540RSQ/VVDKqyMstQI/AAAAAAAANNM/6eLQEl7i1eI/s1600/Sant%2BMarc%2BABANS%2B(3).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="http://1.bp.blogspot.com/-oHHru540RSQ/VVDKqyMstQI/AAAAAAAANNM/6eLQEl7i1eI/s400/Sant%2BMarc%2BABANS%2B(3).jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="" style="clear: both; text-align: left;">
<i><b>Ara:</b></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-2iJoWi9zcSM/VVDKs85wY1I/AAAAAAAANNk/XXEbu26MLYs/s1600/Sant%2BMarc%2BARA%2B(3).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="http://4.bp.blogspot.com/-2iJoWi9zcSM/VVDKs85wY1I/AAAAAAAANNk/XXEbu26MLYs/s400/Sant%2BMarc%2BARA%2B(3).jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-uDh123do5xg/VVDKsPmYgBI/AAAAAAAANNc/jBTIS0CVwnA/s1600/Sant%2BMarc%2BARA%2B(2).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="187" src="http://2.bp.blogspot.com/-uDh123do5xg/VVDKsPmYgBI/AAAAAAAANNc/jBTIS0CVwnA/s400/Sant%2BMarc%2BARA%2B(2).jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-r9R94jeeId8/VVDKtMlNYEI/AAAAAAAANNo/bqIjNA-JNaw/s1600/Sant%2BMarc%2BARA%2B(4).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="172" src="http://1.bp.blogspot.com/-r9R94jeeId8/VVDKtMlNYEI/AAAAAAAANNo/bqIjNA-JNaw/s400/Sant%2BMarc%2BARA%2B(4).jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Arnau Comajoan Carahttp://www.blogger.com/profile/03699790613364844367noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3788908861785794074.post-3972183634321823742013-07-08T19:20:00.000+02:002013-07-08T21:10:13.195+02:00Instal·lacions públiques al servei del poble<div style="text-align: justify;">
Últimament he observat l'exemple de dues realitats ben diferents pel que fa a l'ús de les instal·lacions esportives municipals, concretament de futbol.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-Evp7ePIsQec/UdrzvNFKFiI/AAAAAAAAMzs/yEPbvrf0ph0/s1600/Xarxa+foradada+al+camp+de+futbol+de+Calldetenes.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="280" src="http://4.bp.blogspot.com/-Evp7ePIsQec/UdrzvNFKFiI/AAAAAAAAMzs/yEPbvrf0ph0/s320/Xarxa+foradada+al+camp+de+futbol+de+Calldetenes.jpg" width="320" /></a>Per una banda, al meu poble, <a href="http://www.calldetenes.cat/">Calldetenes</a>, fa uns dies es va poder observar <a href="http://tinyurl.com/kkcz5bq">la màxima expressió fins a dia d'avui</a> del conflicte que hi ha amb la concessió del camp de futbol municipal, quan <i>algú</i> va sabotejar el sistema de reg, va foradar la xarxa de les porteries i va escriure "fills de puta" sobre una gespa artificial que, per cert, l'ajuntament encara està pagant. El <a href="http://www.el9nou.cat/noticies_o_0/30844/l%E2%80%99ajuntament_priva_calldetenes_fer_mes_del_camp_futbol">conflicte de Calldetenes</a>, sense entrar en gaires detalls perquè tampoc és que hagi seguit gaire el cas ni els curiosos posicionaments de totes les formacions de l'ajuntament aquesta legislatura i les anteriors (CiU, ERC i Poble en Marxa-CUP), és que des de fa anys el <a href="http://futbolclubcalldetenes.blogspot.com/">FC Calldetenes</a> s'ha apropiat de les instal·lacions, municipals, i després de molts anys s'ha volgut regular la situació des de l'ajuntament (el que suposa que el FC Calldetenes deixi de tenir les instal·lacions com si fossin seves). A més, s'ha creat un club nou, la <a href="https://twitter.com/uecalldetenes">Unió Esportiva Calldetenes</a>, que vindria a substituir el FC Calldetenes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh_5PvLr12vOTXnLiGj22noshMWVbwUB6a9crOhAONOx0qfxB1-orf61SdtMUqe4oYCsVI4j-ITheSnB4caiABqK5uVeXKF25E9M-Cf5J7Jc88OSPeH5E4wt2ADh9uHCY6paRxbwbwFEE/s1600/IMG_20130624_153439_042.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh_5PvLr12vOTXnLiGj22noshMWVbwUB6a9crOhAONOx0qfxB1-orf61SdtMUqe4oYCsVI4j-ITheSnB4caiABqK5uVeXKF25E9M-Cf5J7Jc88OSPeH5E4wt2ADh9uHCY6paRxbwbwFEE/s320/IMG_20130624_153439_042.jpg" width="320" /></a>Per l'altra, fa uns dies vaig poder visitar el poble empordanès de <a href="http://www.viladamat.cat/">Viladamat</a>, l'únic on la CUP té majoria absoluta, i em va agradar molt el que posava al cartell a la porta del camp de futbol, envoltat per un mural independentista: "Poden fer ús d'aquestes instal·lacions les persones amb residència o amb familiars a Viladamat". El més lògic i just en tractar-se d'una instal·lació pública. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tan difícil és entendre que per fer servir una instal·lació pública, o ni que sigui entrar-hi lliurement, no ha de caldre ser soci de cap entitat (és a dir, pagar), i menys si aquesta entitat, per molta tradició (o parasitisme) que tingui al poble, no compleix les regulacions de l'ajuntament? Llavors, evidentment, si una entitat com pot ser qualsevol club del poble vol fer un ús exclusiu de les instal·lacions (per raons òbvies: durant una competició oficial el camp ha de ser només per als que competeixin, o durant uns entrenaments regulars), doncs que pagui d'acord amb el temps que estigui fent aquest ús exclusiu (deixant també una franja de temps lliure perquè les instal·lacions no estiguin ocupades tot el temps per alguna entitat).</div>
Arnau Comajoan Carahttp://www.blogger.com/profile/03699790613364844367noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3788908861785794074.post-64975273220721629912013-06-15T22:56:00.003+02:002013-06-15T22:57:15.979+02:00Blog i no bloc<div style="text-align: justify;">
Fa uns mesos l'<a href="http://www.iec.cat/">Institut d'Estudis Catalans</a>, la institució que normativitza la llengua catalana, va tancar el llarg debat sobre el que en anglès es coneix com a <i>blog</i>, una pàgina com aquesta: la forma en català de <i>blog</i> és <b>blog</b>, i no <i>bloc</i> (com jo habitualment escrivia i tal com l'utilitzava pel títol del meu blog), per raons bàsicament etimològiques, i és que <i>blog</i> no té res a veure amb una llibreta (<i>bloc</i>) sinó que és l'escurçament de weblog (web+blog) en anglès. Es poden trobar més arguments a favor de <i>blog</i>, amb els que es deu fonamentar la decisió de l'IEC, en <a href="http://www.ub.edu/sensdubte/resposta.pl?consultes_id=1361">aquest enllaç</a>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I de <i>blog</i>, <i>bloguer</i> i <i>bloguera</i>, que encara sorprenen més respecte <i>blocaire</i>.</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-kEBaA8eIf_0/UbzUcB7_LfI/AAAAAAAAMy0/MmjqQCcaLUI/s1600/Blog.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="99" src="http://2.bp.blogspot.com/-kEBaA8eIf_0/UbzUcB7_LfI/AAAAAAAAMy0/MmjqQCcaLUI/s400/Blog.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Blog</i> ja surt al <a href="http://dlc.iec.cat/">diccionari de l'IEC</a></td></tr>
</tbody></table>
Arnau Comajoan Carahttp://www.blogger.com/profile/03699790613364844367noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3788908861785794074.post-2738699607975062942013-04-27T13:03:00.000+02:002013-04-27T13:03:51.693+02:00Neix el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans a l'institut Jaume Callís!<div style="text-align: justify;">
Deixo aquí el comunicat de la presentació del nucli del SEPC a l'institut Jaume Callís de Vic:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDr9x1keZMnKv6msEX4qHDc7OUBEl1Efwu1Jo2wpaRYeoaJ5Gf7W3tB4f_hmVIiNFomk3vj4v4ASO57bV2D-hWeVwgi4GqK0F6IejUS2YzrV5B6xGN95iD1q02DmUG-0s8uF7R1RxyBuI/s1600/CIMG0738.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="235" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDr9x1keZMnKv6msEX4qHDc7OUBEl1Efwu1Jo2wpaRYeoaJ5Gf7W3tB4f_hmVIiNFomk3vj4v4ASO57bV2D-hWeVwgi4GqK0F6IejUS2YzrV5B6xGN95iD1q02DmUG-0s8uF7R1RxyBuI/s320/CIMG0738.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Alguns dels membres del SEPC Jaume Callís</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Aquest dimecres al matí s’ha presentat públicament el nou nucli del <a href="http://www.sepc.cat/">Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)</a> a l’<a href="http://agora.xtec.cat/iesjaumecallis/intranet/">institut Jaume Callís</a> de <a href="http://www.vic.cat/">Vic</a>. L’acte de presentació ha tingut lloc a la sala d’actes de l’institut vigatà, i hi ha intervingut Aleix Rifà, manlleuenc militant del SEPC de la <a href="http://www.uab.cat/">Universitat Autònoma de Barcelona</a>. La presentació ha comptat amb la presència de prop de 70 alumnes. La portaveu nacional del SEPC no ha pogut assistir a l’acte ja que està participant a la tancada al rectorat de la UAB.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">D’aquesta manera, neix a la comarca una nova organització del moviment de l’Esquerra Independentista, l’estudiantil, que se suma a les diverses assemblees locals de la <a href="http://www.cup.cat/">CUP</a> i a la d’<a href="http://www.arran.cat/">ARRAN</a>. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">El SEPC és un sindicat estudiantil que té com a àmbit d’actuació els Països Catalans, amb presència a totes les universitats públiques i més d’un centenar d’instituts, i es basa en 6 eixos de treball:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Una educació <b>pública</b>, que garanteixi la igualtat d’oportunitats real per a totes i tots, que ens permeti accedir al coneixement sense traves acadèmiques, burocràtiques ni econòmiques, és a dir, d'accés universal, gratuït i gestionat única i exclusivament per l'administració pública sense concessions ni intromissions de capital privat. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Una educació <b>en català</b>, que la nostra llengua sigui vehicular. Per afrontar els propis reptes socials, culturals i econòmics cada poble té el dret a organitzar i regular el seu propi sistema educatiu. Lluitem per un marc educatiu dels Països Catalans i volem un ensenyament català tant en llengua com en continguts.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Una educació <b>popular</b>, per un model educatiu transversal, multidisciplinari i integrador amb les dinàmiques socials que envolten instituts i universitats, amb un model pedagògic democràtic i participatiu que s'allunyi de la rigidesa tradicional, i que vagi encaminat a fomentar l'esperit crític.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Una educació <b>de qualitat</b>, amb un model educatiu que no mesuri la qualitat educativa exclusivament per la seva eficiència, sinó que inclogui criteris acadèmics i de socialització del coneixement. Entenem que l'estudiant no pot ser tractat com una consumidora de coneixement o client, sinó com una persona en formació. Aquest ensenyament ha de partir i promoure models educatius racionals i científics, defugint dogmatismes i assolint la laïcitat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Una educació <b>antipatriarcal</b>, per assolir la igualtat de sexes. Així, apostem per la coeducació com a millor mètode educatiu per a assolir el nostre objectiu. Entenem que només una educació no sexista des de menudes i menuts podrà canviar la societat masclista hegemònica. Reivindiquem que l’educació té un paper important en aquesta lluita per la normalització de les diferents opcions sexuals.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Els membres del SEPC de l’institut Jaume Callís hem decidit optar per la creació del nucli sindical davant la situació actual en l’educació pública als Països Catalans, amb l’objectiu de conscienciar els i les alumnes dels constants atacs espanyolistes i privatitzadors i a lluitar contra aquests. El model d’organització del SEPC del Jaume Callís és assembleari i obert a tots els alumnes de l’institut. Es té previst dur a terme accions com van ser <a href="http://arnaucc.blogspot.com/2012/10/el-12-doctubre-resacelebrar.html">no celebrar el Dia de la Hispanitat</a> o el <a href="http://arnaucc.blogspot.com/2012/05/alumnes-de-linstitut-jaume-callis.html">Llaç pel Català</a> organitzades l’any passat a l’institut per joves d’ARRAN, o fer un referèndum per declarar l’institut insubmís a la LOMQE com han fet en altres nuclis del SEPC, així com seguir les vagues i protestes que es convoquen nacionalment.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El SEPC Jaume Callís també tenim Twitter (<a href="http://www.twitter.com/SEPCJaumeCallis">@SEPCJaumeCallis</a>) i Facebook (<a href="http://facebook.com/sepc.jaumecallis">facebook.com/sepc.jaumecallis</a>), i ja hem sortit a diversos mitjans de comunicació, com a les webs <a href="http://www.llibertat.cat/2013/04/neix-a-osona-el-sepc-21500">Llibertat.cat</a>, <a href="http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/36556/neix/osona/sindicat/estudiants/dels/paisos/catalans">Osona.com</a> i <a href="http://el9nou.cat/noticies_o_0/30191/creen_primer_nucli_del_sindicat_d_estudiants_dels_paisos">EL9NOU.CAT</a>, on també hem aparegut a l'<a href="https://twitter.com/SEPCJaumeCallis/status/328090760429850624">edició en paper</a>.</div>
Arnau Comajoan Carahttp://www.blogger.com/profile/03699790613364844367noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3788908861785794074.post-11475415977183309612013-04-13T23:04:00.001+02:002013-04-14T09:03:46.607+02:00Típiques falsedats sobre els peatges d'Abertis<div style="text-align: justify;">
Entre mig de les primeres discussions més pujades de to de la <a href="http://www.cup.cat/">CUP-AE</a> al Parlament, <a href="http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/sequencia/videos?p_cp1=6593817&p_cp3=6595602">primer amb el PP</a> i <a href="http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/sequencia/videos?p_cp1=6596461&p_cp3=6598216">després amb Ciutadans</a>, com a cada ple cada grup va fer una pregunta al President de la Generalitat, a l'Artur Mas (són quatre vídeos: la formulació de la pregunta per part de David Fernàndez, la primera resposta de Mas, la repregunta de Fernàndez i la segona resposta de Mas). Aquest últim ple del 10 d'abril David Fernàndez va demanar-li a Mas si en el Govern hi ha voluntat per resoldre el conflicte de les multes sorgides del moviment <a href="http://www.novullpagar.cat/">#novullpagar</a>. Doncs bé, mai m'hauria pensat que Mas respongués tan clarament amb les mentides típiques per justificar el pagament d'un servei públic a una empresa privada (Abertis) perquè sí. Això sí, el que va dir van ser mentides sobre els peatges però la pregunta, de si hi havia voluntat per resoldre aquest conflicte col·lectiu -s'han posat un mínim de 66.000 multes per no pagar els peatges-, no la va respondre pas.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<iframe frameborder="0" height="245" src="http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/compartir-diferit?p_cp1=6593817&p_cp2=6594417" width="49%"></iframe>
<iframe frameborder="0" height="245" src="http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/compartir-diferit?p_cp1=6593817&p_cp2=6594427" width="49%"></iframe>
<br />
<div style="text-align: justify;">
El primer que Mas va dir va ser sobre el fet diferencial entre la situació de les autopistes a Catalunya i a la resta de l'Estat. Algunes autopistes de peatge que hi ha a Catalunya són de l'Estat, sí, però i la resta que també tenen peatge i són de la Generalitat? Per tant, no tota la culpa és de Madrid sobre les autopistes de pagament a Catalunya, ja que en una Catalunya on els convergents manen de peatges d'Abertis n'hi ha.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Següent mentida: "el concepte <i>no vull pagar</i> és erroni, perquè pagar, les carreteres les pagarem d'una forma, o d'una altra". Bé, això en el cas que encara s'hagin de pagar, no? Perquè de pagades ho estan, desenes de vegades s'han pogut pagar amb els diners que es recapten als peatges! Així que, Mas, si l'objectiu és pagar les autopistes (motiu pel qual hi ha els peatges, que cobra Abertis, qui va construir-les), els peatges han de suprimir-se, no fer-ho repagar i repagar ni als usuaris ni al conjunt de la ciutadania a través dels impostos.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe frameborder="0" height="245" src="http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/compartir-diferit?p_cp1=6593817&p_cp2=6594435" width="49%"></iframe>
<iframe frameborder="0" height="245" src="http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/compartir-diferit?p_cp1=6593817&p_cp2=6594443" width="49%"></iframe>
<br />
<div style="text-align: justify;">
A continuació Fernàndez diu que efectivament les autopistes ja les hem pagat, però Mas segueix defensant el monopoli d'Abertis i a sobre amb excuses antidemocràtiques i que ens pretenen hipòcrites: "Cap a on va <i>Europa </i><i> </i>[deu referir-se a la seva estimada Unió Europea neoliberal, no al conjunt d'un continent al que tampoc tenim perquè tenir en compte i no altres països del món], fem aquesta reflexió". Bé, doncs a França, per posar un exemple, es recapta el mateix als peatges de la xarxa de 7.000km d'autopistes de l'Estat francès que el que es recapta aquí en una xarxa de 700km. I només un terç de les autopistes europees són de peatge. I a França i Itàlia (on més n'hi ha, a part d'aquí), hi ha peatge però el cobra l'administració pública, no una empresa privada com Abertis. Cap a on va Europa? A sobre diu que són els altres països (com Espanya) els que s'han d'adaptar al model robatori dels peatges a Abertis, que Catalunya ja està on ha d'estar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I finalment, l'excusa barata: "Cert, però una vegada s'han pagat les autopistes en quant a la seva construcció, s'han de mantenir!". Clar, i com s'ho deuen fer França, on es recapta el mateix que a Catalunya (700km), per mantenir la seva xarxa de 7.000km d'autopistes, si la quantitat de diners que ingressen tan sols pot mantenir 700km com a Catalunya? Sense anar més lluny, dels 711 milions d'euros anuals que recapta Abertis a les autopistes de Catalunya, només 90 milions són destinats al manteniment (<a href="http://www.ara.cat/politica/SI-BERTRAN-AUTOPISTES_AMORTITZADES-PEATGES-MESA-PARLAMENT_0_717528401.html">tal com va fer públic SI</a>, i això són dades reals de la Generalitat)! Així, a què es dedica el 87% restant dels ingressos dels peatges, Mas? Es dedica a pagar els sous astronòmics de càrrecs dins de la direcció d'Abertis, formada per polítics jubilats com Macià Alavedra (implicat en el cas Pretòria) i de no tan jubilats com el conseller Homs? A fer accions perquè Salvador Alemany rebi per part del Departament d'Interior la medalla de bronze al mèrit policial? És igual, ni que ho invertissin en coses no vergonyoses ni penoses, l'únic que Abertis hauria de tenir dret a cobrar és en el pagament de l'autopista.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-JWVQzQPyFGw/UWnJiTz_prI/AAAAAAAAMm0/Z1RXzl57yXg/s1600/Pa%C3%ADs+desenvolupat+ric+en+transport+p%C3%BAblic.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-JWVQzQPyFGw/UWnJiTz_prI/AAAAAAAAMm0/Z1RXzl57yXg/s320/Pa%C3%ADs+desenvolupat+ric+en+transport+p%C3%BAblic.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un cartell que ho resumeix tot <br />
(mentre hi hagi pobres i rics, és clar)</td></tr>
</tbody></table>
Ara bé, les autopistes han de ser de peatge un cop s'han pagat? Per mi <b>sí, però cobrant-los l'administració pública (mai Abertis ni cap empresa privada)</b>, que destini els ingressos (a part del manteniment) a <b>subvencionar els mitjans de transport que han de ser els prioritaris al país, per la seva sostenibilitat i accessibilitat: el transport públic (públic, no privatitzat) i en bici (evidentment anar en bici és gratuït però moltes carreteres s'haurien d'adaptar i s'haurien de construir molts més carrils bici, que siguin útils).</b> Perquè el transport públic bé que està pagat (excepte el manteniment!), i bé que el seguim repagant, i cada cop a un preu més alt! Doncs que canviïn les prioritats d'una vegada i sigui el transport privat i contaminant el que pagui, no només en quant a la construcció de la infraestructura, sinó també per pagar el transport públic -públic, necessari i a l'abast de tothom. <a href="http://www.eurocities.eu/eurocities/news/Residents-enjoy-free-public-transport-in-Tallinn-WSPO-952EDX">Cap a on va Europa?</a></div>
</div>
Arnau Comajoan Carahttp://www.blogger.com/profile/03699790613364844367noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3788908861785794074.post-33237019652075322352013-03-17T17:23:00.001+01:002013-03-17T17:23:41.584+01:0024 de març: Montjuïc ple d'estelades!<div style="text-align: justify;">
La <a href="http://www.voltacatalunya.cat/">Volta ciclista a Catalunya</a> acaba diumenge 24 de març a Montjuïc (Barcelona), amb un espectacular circuit on els ciclistes faran 8 voltes per finalitzar la competició. La cursa es veurà, televisada, a 540 milions de llars en 163 països, de manera que és una gran ocasió per omplir els carrers de Montjuïc de gent i d'estelades!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El pas dels ciclistes per Montjuïc començarà aproximadament a un quart de 3 i l'etapa acabarà prop de tres quarts de 5 de la tarda:, amb l'arribada situada davant de la Font Màgica, a l'avinguda de Rius i Taulet. El circuit serà el mateix per a les 8 voltes excepte per a la 5a, en la qual baixaran pel carrer dels Jocs del 92 en comptes del passeig Olímpic i l'avinguda de l'Estadi, a causa de l'esprint especial de les 100 edicions del Tour de França que tindrà lloc en aquesta 5a volta.</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-7rjeamZpVMo/UUXsgsc02yI/AAAAAAAAMQU/Wvmikm8eIyk/s1600/Montju%C3%AFc+ple+d'estelades.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="260" src="http://1.bp.blogspot.com/-7rjeamZpVMo/UUXsgsc02yI/AAAAAAAAMQU/Wvmikm8eIyk/s400/Montju%C3%AFc+ple+d'estelades.jpg" width="400" /></a></div>
Arnau Comajoan Carahttp://www.blogger.com/profile/03699790613364844367noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3788908861785794074.post-75333780218348707862013-03-07T22:31:00.002+01:002013-03-12T08:43:43.517+01:00Anàlisi del recorregut de la Volta Catalunya 2013<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-_lJ6kbyPFyE/UTkGmuk81SI/AAAAAAAAMQE/GjRl52YBH9M/s1600/Volta.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="183" src="http://4.bp.blogspot.com/-_lJ6kbyPFyE/UTkGmuk81SI/AAAAAAAAMQE/GjRl52YBH9M/s200/Volta.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Per fi, a falta de només 11 dies per l'inici de la 93a edició de la Volta Ciclista a Catalunya, ha sortit publicat a la <a href="http://www.voltacatalunya.cat/">web</a> de la cursa el recorregut complet de cada una de les 7 etapes, que tindran lloc durant la setmana entre el 18 i el 24 de març. A continuació, l'anàlisi del recorregut de cada etapa que he fet com a celebració després de tanta espera:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>1a etapa: Calella-Calella (159,3km)</b></div>
<div style="text-align: justify;">
L'any passat la primera etapa de la Volta també va tenir com a sortida i arribada la població de Calella, al Maresme, tot i que enguany l'etapa serà més muntanyosa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La primera dificultat comença al quilòmetre 12 amb l'alt de Collsacreu (3a categoria), després d'haver passat per Sant Pol de Mar, Sant Cebrià i Sant Iscle de Vallalta. A continuació baixaran cap a Vallgorguina i Sant Celoni per encarar el segon port, el més dur, de l'etapa, que han anomenat "Alt del Montseny" (1a categoria), que consisteix en pujar per Sant a Maria i Sant Esteve de Palautordera (amb el primer esprint intermedi) fins gairebé el poble de Montseny, on es desviaran cap a una carretera a la dreta fina a la Costa de Montseny, on coronaran el port. Després baixaran cap a Mosqueroles i Sant Celoni i pujaran l'alt de Collsacreu a l'inrevés, baixaran pel mateix lloc on l'havien pujat fins a Calella, on hi haurà el segon esprint intermedi. Llavors aniran cap a Tordera, on hi haurà l'esprint commemoratiu de les 100 edicions del Tour de França, aproximadament al quilòmetre 100, i abans de tornar a Sant Celoni per tornar a pujar l'alt de Collsacreu pujaran el de Montsoriu (3a), entre Hostalric i Breda. Finalment arribaran a Calella després d'haver pujat l'alt de Collsacreu, a 17,9 km de l'arribada.</div>
<div style="text-align: justify;">
Possibles millores/alternatives: gairebé cap. Només que tinguin en compte si mai la Volta ha de tornar a Calella (hi ha força bona relació), que tinguin en compte l'<a href="http://goo.gl/jF6Wd">espectacularment costeruda pujada</a> que hi ha a l'urbanització de Can Carreres, que podria pujar-se a menys de 10km de l'arribada.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>2a etapa: Girona-Banyoles (170,7km)</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Girona repeteix com a inici de la 2a etapa de la Volta en una etapa per a esprintadors. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Se sortirà per la C-65 en direcció Llagostera per anar després cap a Tossa de Mar, sense cap port puntuable. A continuació pujaran al Mirador de Sant Feliu (3a categoria), que és la carretera costanera que enllaça Tossa i Sant Feliu de Guíxols. Havent passat Sant Feliu es dirigiran a Platja d'Aro (amb esprint intermedi), Sant Antoni de Calonge i Palamós i agafaran la C-31 per anar fins a Palafrugell, on seguiran per la C-66 fins a la ciutat que acollirà l'arribada, Banyoles, passant per la Bisbal d'Empordà, Corçà, Bordils -on hi haurà l'esprint de les 100 edicions del Tour- i Celrà. Un cop a Banyoles faran 4 voltes de 9,2km a l'estany (el segon esprint intermedi serà en el primer pas per la línia d'arribada), començant per la carretera C-150a (no C-153a com diu a la web) i tornant per la GIV-5248, més estreta i amb més revolts, que passa per Porqueres.</div>
<div style="text-align: justify;">
Possibles millores/alternatives: El circuit final a Banyoles és un gran encert, no només per l'espectacle que suposa veure passar quatre cops els ciclistes per l'arribada si se sap segur que ha d'acabar en esprint, sinó també pel caràcter simbòlic que té donar voltes a un dels estanys més grans de Catalunya. Ara bé, molts trams de l'etapa podrien ser diferents i més entretinguts. Als primers quilòmetres podrien pujar a Sant Grau d'Ardenya en comptes d'anar a Tossa per la carretera més planera, si bé potser millor no posar un port tan gran a començament d'una etapa que ve a ser una de les planes de la Volta. El que sí que no hauria de ser així és el llarg tram d'autovia i carretera ampla que hi ha entre Palamós i Banyoles. El tram de C-31 entre Palamós i Palafrugell sí que no es pot solucionar a no ser que es pugi el coll de la Ganga que ja van fer l'any passat, però a partir de la Bisbal es podria anar per Monells, Madremanya i la Pera d'una banda, i per Flaçà, Sant Jordi Desvalls, Viladasens, Terradelles i Vilamarí (<a href="http://goo.gl/TwLUD">mapa</a>).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>3a etapa: Vidreres-Vallter 2000 (180km)</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Vidreres s'estrena a la Volta Catalunya amb un inici ben estrany. Sortiran de la població selvatana cap a Caldes de Malavella i Llagostera i hi tornaran... per l'autovia C-35! En aquest 2n pas per Vidreres, al quilòmetre 33, hi haurà el primer esprint intermedi. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un cop donada aquesta volteta aniran per la C-63 cap a Sils, Riudarenes i Santa Coloma de Farners, on començaran a pujar l'"alt de Sant Hilari", consistent en anar a Sant Hilari Sacalm per Sant Miquel de Cladells, per la GI-551, que és de 1a categoria però en cap cas ho hauria de ser, sinó de 2a, ja que té un coeficient de només 87. Passat Sant Hilari Sacalm van cap a Anglès passant per la sinuosa carretera d'Osor i llavors cap a Olot per la C-63 passant per la Cellera del Ter, Amer, les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Esteve d'en Bas (on hi ha el segon esprint intermedi) i les Preses. Després ja es dirigeixen per "la via ràpida" cap a Vallter 2000, per la Vall de Bianya, el túnel de Collabós (que torna a ser un port de 1a!) i avall (o amunt, més ben dit), cap a Sant Pau de Segúries, Camprodon, Llanars, Vilallonga de Ter i Setcases, on comença la pujada a Vallter 2000, de 12km i categoria especial, amb el 7,8% de pendent mitjà, amb el final a 2.200 metres d'altura, tot i el nom de l'estació d'esquí, actualment propietat de FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya). Es veu que aquesta arribada és la "cima Peris"...</div>
<div style="text-align: justify;">
Possibles millores/alternatives: Deixant a part la volteta inicial, que deu anar amb el que l'ajuntament de Vidreres ha pagat per acollir la Volta, el que clarament es podria millorar és el pas pel túnel de Collabós, que per molt de 1a categoria que digui que sigui (si s'aplica el mateix criteri que amb el de Sant Hilari segur que no ho és), sempre seria millor travessar la serralada Transversal per un port de veritat i no per un túnel. Un d'ells, segurament el més lògic, és el de Capsacosta (2a categoria) (<a href="http://goo.gl/otaaa">mapa</a>), passant pel qual s'estalviarien 300 metres. I si en volien un de 1a categoria, podien optar pel collet de Colldecarrera i el coll Mariner, per la Vall del Bac, entre Castellfollit de la Roca i Sant Pau de Segúries, tot i que llavors el recorregut augmenta uns 10km (<a href="http://goo.gl/wSQkd">mapa</a>, <a href="http://www.bicivicigarrotxa.org/altimetries/cat/ccarreamariner.html">altimetria, fotos i descripció</a>). Una altra opció seria passar pels colls de Coubet (per on van passar l'any passat) i Santigosa, tot i que no són tan durs, o allargar una mica el recorregut passant per Sant Joan de les Abadesses i pujar la collada del Burgarès (1a) per Ogassa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>4a etapa: Llanars-Port Ainé (217km)</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Llanars acollirà també per primera vegada la Volta en la sortida de l'etapa reina d'aquesta edició. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El primer port que pujaran és el de Merolla (3a categoria), a 37km de l'inici després de passar per Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, Campdevànol i Gombrèn. Tot seguit entraran al Berguedà per la Pobla de Lillet i seguiran directament cap a Guardiola de Berguedà per començar a pujar el primer port de 1a categoria del dia, que han anomenat Alt de Pedraforca segurament per les vistes que hi ha d'aquesta muntanya en aquell indret, a davant del càmping Sunsenc, però que en tot cas haurien d'anomenar de Maçaners, que està 1km després de coronar el port. Seguiran cap a Gósol pel coll de la Trapa, no puntuable, i pujaran el coll de Josa (2a categoria), que anomenen <i>Alt de Josa del Cadí. </i>Després passaran per Josa de Cadí i per Tuixén (on hi ha l'esprint de les 100 edicions de Tour), on començaran a pujar, per Cornellana i Adraén, el coll de Laguén (també anomenat de la Trava), sorprenentment no puntuable quan en realitat és de 2a categoria. Un cop baixat aquest últim coll passaran per la Seu d'Urgell on faran l'esprint intermedi i després de passar per la recta de Montferrer i Castellbò començaran a pujar el port del Cantó (<a href="http://www.climbbybike.com/es/perfil.asp?perfil=Port-del-Canto&MountainID=4785">altimetria</a>), de categoria especial, llarg, de gairebé 25 km, al 4,2% de mitjana, rampes de fins al 12%, força vist últimament a la Volta i a la Vuelta, ja que cal passar-hi per força si es vol anar de l'Alt Urgell al Pallars Sobirà i viceversa (potser si mai asfaltessin el port de Cabús per Tor tindríem més varietat). Havent baixat aquest port es trobaran amb el segon esprint intermedi a Sort i uns quilòmetres més planers fins a Rialp abans de començar l'ascensió a l'últim port de categoria especial de la Volta, Port Ainé (<a href="http://www.altimetrias.net/aspbk/verPuerto.asp?id=375">altimetria</a>), de 18,9km al 6,5% de pendent mitjà i rampes de fins al 12%. Cal destacar que Port Ainé també és una estació d'esquí de FGC. Tema de si una empresa de ferrocarrils pública ha de tenir estacions d'esquí i les polítiques que FGC té en el seu servei públic a part, està molt bé que estacions d'esquí seves acullin dos finals d'etapa de tals dimensions de la Volta a Catalunya, a veure si en les properes edicions podem veure-ho a la Pleta del Prat o a Espot Esquí, també de FGC.</div>
<div style="text-align: justify;">
Possibles millores/alternatives: En aquest cas el recorregut esta prou ben mesurat ja que, així com es podrien pujar molts més ports més durs que cauen a prop del recorregut, cal tenir en compte que l'etapa és de 217km, la neu que pot haver-hi en alguns ports, i que els ciclistes ja portaran 3 dies de Volta al damunt i 3 més per fer. Per això passar pel coll de Pradell, el més dur de Catalunya, en comptes de l'Alt de Pedraforca, millor que no sigui en una etapa que ha d'acabar a Port Ainé havent pujat el port del Cantó. Ara, que no se n'oblidin que algun any sí que estaria bé que el pugessin. D'altra banda, podrien pujar a Castellar de n'Hug pel Castell de Mataplana anant a la Pobla de Lillet o pujar la collada Sobirana passat la Pobla de Lillet. Això faria augmentar una mica més la duresa però també la llargada, raó per la qual és millor no toca l'etapa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>5a etapa: Rialp-Lleida (156,5km)</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Rialp, municipi en què es troba Port Ainé, serà l'inici de la 5a etapa, que acabarà a Lleida, ciutat que després de 16 anys sense acollir la Volta i que va perdre la seva pròpia volta fa 5 anys torna a apostar per la Volta i no per la Vuelta.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta etapa, a part d'anomenar-se "5a etapa", tal com em temia quan van anunciar que aniria de Rialp a Lleida, gairebé també es podria dir "C-13", ja que es passaran bona part d'aquesta etapa en aquesta carretera, ampla i plena de túnels, així que baixaran cap a Sort, els túnels de Collegats, la Pobla de Segur, Tremp, on hi haurà el primer esprint intermedi, més túnels, aquest cop els de Terradets, aniran per la C-12 cap a Àger per pujar el primer i únic port de l'etapa, tot i haver sortit dels Pirineus, el port d'Àger (2a categoria) que no és de 2a ni de bon tros, pujant-lo des d'Àger. Aquest portet estarà a 80km de meta, per tant no tindrà cap importància per trencar la cursa. A continuació passarà per l'esprint de les 100 edicions del Tour a Balaguer i arribarà a Lleida després d'anar a fer un volt a l'estil París-Niça 2013 de llargues rectes planes i interminables per Castelló de Farfanya, Algerri, Alfarràs -on hi haurà el segon esprint intermedi -, Almenar, Alguaire (per promoure l'aeroport?), Rosselló i Torrefarrera. L'arribada serà davant del nou palau de congressos, totalment pla, per la qual cosa hi haurà esprint si no hi ha sorpreses.</div>
<div style="text-align: justify;">
Possibles millores/alternatives: D'acord que portin dues etapes acabant en ports de categoria especial però costa imaginar que una etapa que comença als Pirineus i acabi a Lleida, amb el que ha costat que aculli la Volta, només tingui un trist port de 2a que no ho és. D'alternatives n'hi ha, i segons la duresa que se li vulgui donar a l'etapa se'n poden agafar més o menys: començar l'etapa pujant, per Escàs, Caregue, Sorre i Altron i/o per Olp, Pujalt, Enviny, Llavrén i Montardit de Dalt, passar per l'estany de Montcortès i Senterada, començar el coll de Montllobar fins a Fígols de Tremp i cap a Castell de Mur o simplement en comptes de pujar el port d'Àger, pujar el coll d'Ares (on hi ha l'Observatori Astronòmic del Montsec) des de Sant Esteve de la Sarga, que és un portàs de 1a per descobrir. Una altra alternativa però que suma força quilòmetres més és passar per l'"Escala del Pas Nou", un port que hi ha entre Sant Cristòfol de la Vall, al terme de Gavet de la Conca, i Vilanova de Meià, que creua el Montsec per aquest congost. </div>
<div style="text-align: justify;">
I en el cas que no es vulgui afegir més muntanya, es pot passar per la LV-9123 (Gavet de la Conca), que paral·lela a la C-13, almenys és una mica més entretinguda. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>6a etapa: Almacelles-Valls (178,7km)</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Almacelles, gràcies al <a href="http://noticiesalmacelles.blogsome.com/2011/12/11/p220/">monument al centenari de la Volta a Catalunya</a> que va fer fa 2 anys, acollirà la sortida de la 6a etapa d'aquesta edició, que acabarà a Valls en homenatge a Xavi Tondo, ciclista vallenc que va morir també fa 2 anys.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'etapa començarà dirigint-se per la L-800 a Alcarràs, on hi haurà el primer esprint intermedi (tot just al km 38), després de passar per Sucs i Gimenells, i tot seguit anirà cap a Lleida per la N-II. Un cop havent deixat Lleida agafaran la N-240 per la qual recorreran més de 50km amples i pràcticament rectes fins a l'Espluga de Francolí, on hi haurà l'esprint de les 100 edicions del Tour. Allà trencaran a la dreta cap al monestir de Poblet, on iniciaran l'ascensió al coll de les Masies, que l'organització de la Volta anomena Alt de Prades i qualifica de 1a quan, una altra vegada, ni de bon tros ho és quan el seu coeficient és de 73, és de 2a! El port es corona a la cruïlla amb la carretera de Vilanova de Prades. Aleshores dalt de les muntanyes de Prades passaran per Prades i Capafonts i baixaran per Alcover, on agafaran la C-14 fins a prop de Montblanc per pujar, per la N-240, el coll de Lilla (2a categoria), que a 14,5km de l'arribada a Valls podrà trencar la carrera i evitar que acabi en esprint com la 2a, la 5a i probablement la 1a etapa.</div>
<div style="text-align: justify;">
Possibles millores/alternatives: Pel que fa a les dificultats muntanyoses de l'etapa només tocaria l'error de les categories (posar Masies com a 2a i Lilla, segurament com a 3a), ja que com a etapa de (poca) mitja muntanya amb un coll a poc per acabar ja n'hi ha prou. El que sí que podria ser diferent és, un cop més, aquest llarg tram de carretera ampla i recta entre Lleida i l'Espluga de Francolí es podria substituir per algun recorregut paral·lel com per exemple per Artesa i Puigverd de Lleida, Castelldans, Cervià de les Garrigues i l'Albi (<a href="http://goo.gl/g0eoW">mapa</a>) o fins i tot incorporar algun tram -totalment pla- <i>sterrato</i> com fan algunes curses a Itàlia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>7a etapa: El Vendrell-Barcelona (122,2km)</b></div>
<div style="text-align: justify;">
La sortida de la 7a i última etapa de la Volta a Catalunya serà al Vendrell, en una etapa curta sense gairebé cap dificultat fins que s'entra a la capital catalana.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'etapa només de començar va cap a la costa, a Calafell, i la seguirà vorejant fins a l'entrada a Barcelona, passant per Segur de Calafell, Cunit, Cubelles, Vilanova i la Geltrú -amb el primer esprint intermedi-, Sitges, l'Alt de Maladona (3a), Castelldefels -amb el segon esprint intermedi-, Gavà, Viladecans, Sant Boi de Llobregat i el Prat de Llobregat per acabar entrant a Barcelona per la Gran Via. A la plaça d'Espanya faran l'avinguda de la Reina Maria Cristina i tombaran a l'esquerra cap a l'avinguda de Rius i Taulet, on hi haurà l'arribada i s'iniciarà un circuit de 6,15km per Montjuïc a fer 8 vegades, que no és un circuit qualsevol: a l'avinguda de Rius i Taulet es gira a la dreta al carrer de la Guàrdia Urbana i s'enllaça amb el passeig de la Santa Madrona. Acabat aquest passeig es faran uns 130 metres de l'avinguda de l'Estadi en direcció a l'estadi abans de trencar a l'esquerra cap al carrer dels Vivers i dels Tres Pins que per mi són un dels grans descobriments d'aquesta edició de la Volta. Són tan sols 400 metres però molt costeruts, estrets i plens de vegetació. Si s'omplen de gent d'aquí sortiran algunes de les millors fotos d'aquesta l'edició de la Volta. Havent passat aquests 400 metres magnífics es segueix pujant, no tan durament, pels carrers del Dr. Font i Quer i de Can Valero, on hi ha el cim del port (3a categoria). Aleshores es baixarà pels passeigs del Migdia i Olímpic i les avingudes de l'Estadi i del Marquès de Comillas fins a l'avinguda de Rius i Taulet on hi haurà l'arribada.</div>
<div style="text-align: justify;">
Possibes millores/alternatives: Cap, amb les 8 pujades a Montjuïc no cal pas més muntanya, i el recorregut per la costa si no plou serà prou atractiu. En circumstàncies "normals" (fer l'arribada a Montjuïc a l'estil Tour o Vuelta) diria que Montjuïc ja cansa perquè hi ha molta més muntanya a Barcelona per descobrir en el ciclisme però el circuit que han fet és realment impressionant.</div>
Arnau Comajoan Carahttp://www.blogger.com/profile/03699790613364844367noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3788908861785794074.post-43062633444021183522013-02-16T13:50:00.002+01:002013-02-16T15:10:09.369+01:00Competències bàsiques... i tan bàsiques!<div style="text-align: justify;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-P4CnmO5gtYE/UR9-9dKQUHI/AAAAAAAAMPM/wV9hHZqy4HI/s1600/Compet%C3%A8ncies+b%C3%A0siques.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="89" src="http://2.bp.blogspot.com/-P4CnmO5gtYE/UR9-9dKQUHI/AAAAAAAAMPM/wV9hHZqy4HI/s320/Compet%C3%A8ncies+b%C3%A0siques.jpg" width="320" /></a>Realment cal ser molt incompetent per suspendre aquestes proves que hem fet durant aquesta setmana, l'avaluació de Competències bàsiques que es fa a 4t d'ESO des del curs passat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I és que, d'acord que s'avaluïn competències i no continguts, és a dir, la capacitat que tenim per resoldre problemes matemàtics i per comprendre textos en català, castellà, anglès i aranès a la Val d'Aran, a part de fer un escrit per avaluar la nostra capacitat redactora. La utilitat d'aquestes proves a part, he de dir que en alguns exercicis és bastant... humiliant? (segurament hi ha una paraula més precisa) que ens facin fer segons què que hauria de poder resoldre's en acabar la primària o com a molt el primer cicle d'ESO. De veritat que si ho fem tot bé serem <i>competents</i>? Segur que tindrem les competències que caldria tenir en acabar l'ESO? A quin nivell es deuen assolir les competències que ens avaluen a 4t d'ESO aquí, a Finlàndia (i a una multitud de països que tenim al davant)?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La majoria de casos d'aquest <i>excés de facilitat</i> són en les proves de matemàtiques i anglès:</div>
<div style="text-align: justify;">
On és la dificultat si per calcular l'àrea de la base d'un cilindre (per tant, l'àrea d'un cercle) si a part de dir-te el radi també et posen la fórmula (A=πr²)? No s'aprèn a 1r d'ESO això? A més, a la <a href="http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Consell%20superior%20d'avalua/Pdf%20i%20altres/prova%20avaluacio%20eso%202012/proves/Matem%C3%A0tiques_4tESO.pdf">prova de matemàtiques del curs passat</a>, no hi havia cap exercici on et donessin la fórmula. I clar, després hi haurà millors resultats i serà gràcies <a href="http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/524332-leso-falla-en-lexpressio-escrita-i-les-matematiques.html">a la 4a hora de matemàtiques que es fa aquest curs a 4t d'ESO</a> que el Departament d'Ensenyament de la Generalitat s'ha tret de la màniga com a <i>única solució</i> per millorar resultats. Estratègia bastant semblant a la de <a href="http://www.eldebat.cat/cast/viewer.php?IDN=66904">canviar el significat de <i>referéndum</i></a> a la pròxima edició del diccionari de la <a href="http://www.rae.es/">RAE</a>, no?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Pel que fa a la prova de llengua estrangera (anglès, tot i que no és l'única llengua estrangera de la qual ens hem avaluat, també hi havia la de castellà), un cop ha passat gairebé la meitat de l'hora exacta que tenim per fer la prova escoltant tres cops uns <i>listenings</i> (comprensió oral) de gent que parla tant lentament que costa d'entendre, et trobes amb un text en què hi ha unes quantes paraules... traduïdes al català!!! I no era pas cap vocabulari científic ni res que no es pogués arribar a deduir. Una d'elles era <i>provide</i> (proporcionar), per exemple. Finalment hi ha 2 exercicis d'expressió escrita on et demanen que expliquis un cap de setmana en un i que descriguis una persona a l'altre, això sí, demanant-te unes deu coses en cada un per expressar-les en... 45-50 paraules, el que són 5 o 6 línies! Com volen que amb 6 línies hi hagi una "redacció" amb connectors i altres elements que donin qualitat al text si cal resumir-ho tant?! (a la <a href="http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Consell%20superior%20d'avalua/Pdf%20i%20altres/prova%20avaluacio%20eso%202012/proves/Llengua%20anglesa_4tESO.pdf">prova d'anglès del curs passat</a> també passava)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com he dit abans les proves de català i castellà eren més correctes, crec. Això sí, un dels textos de la prova de català estava extret de la <a href="http://ca.wikipedia.org/">Viquipèdia</a> (havent adaptat el text). La Viquipèdia és molt útil i és un gran projecte (jo en sóc editor) però després que sempre ens diguin que a l'hora de buscar informació no ens limitem a consultar aquesta web... no és gaire coherent que ens en posin un <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Pujol_Garc%C3%ADa">fragment d'un article</a> havent-hi textos escrits en català com hi ha.</div>
Arnau Comajoan Carahttp://www.blogger.com/profile/03699790613364844367noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3788908861785794074.post-38302751480605973352013-02-10T00:45:00.001+01:002013-02-10T16:25:52.590+01:00Panoramio i la independència<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-4wPA1eoBh2E/URbdoKUTJmI/AAAAAAAAMOA/pozHpVwY9TA/s1600/Foto+pla%C3%A7a.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="220" src="http://3.bp.blogspot.com/-4wPA1eoBh2E/URbdoKUTJmI/AAAAAAAAMOA/pozHpVwY9TA/s320/Foto+pla%C3%A7a.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto del Panoramio de la plaça Major de Vic, al Google Earth</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Moltes vegades mirant el <a href="http://maps.google.cat/">Google Maps</a>, o el Google Earth, són útils les fotos que hi ha penjades dels llocs per part d'usuaris d'internet (no em refereixo a l'Street View sinó a fotos normals, com al cas de la imatge que acompanya aquest paràgraf). Però, com es poden penjar aquestes fotos? Les fotos que hi ha als mapes de Google són de <a href="http://www.panoramio.com/">Panoramio</a>, una pàgina web creada el 2005 per dos valencians on els usuaris registrats poden exhibir les seves fotos de llocs i de paisatges i <i>georreferenciar-les</i>, és a dir, situar-les en un mapa. Degut al gran èxit de la comunitat el 2007 Google va adquirir la pàgina, i d'aquí que les fotos de Panoramio es puguin veure al Google Maps, al Google Earth... Per tant, és una bona eina perquè molta gent pugui veure les nostres fotos de paisatges, edificis... on com a qualsevol foto poden haver-hi missatges "subliminals" o simplement hi pot aparèixer una estelada ben gran i aprofitar aquest mitjà de difusió de fotografies per <b>difondre moviments com l'independentisme català</b>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Carregar fotos a Panoramio és molt fàcil:</div>
<div style="text-align: justify;">
En primer lloc cal registrar-se a la pàgina (<a href="http://www.panoramio.com/">www.panoramio.com</a>), per la qual cosa cal un compte de Google, que es pot crear allà mateix (clicant a "Sign up") o es pot iniciar sessió amb Panoramio si ja se'n té un per al Gmail, per exemple.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-VX_jfBaY1NE/URbdnktYHbI/AAAAAAAAMN0/dfb53Hw5KXs/s1600/Carregar+foto+Panoramio.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="183" src="http://2.bp.blogspot.com/-VX_jfBaY1NE/URbdnktYHbI/AAAAAAAAMN0/dfb53Hw5KXs/s320/Carregar+foto+Panoramio.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Captura de pantalla del lloc on carregar fotos</td></tr>
</tbody></table>
Un cop s'ha entrat a Panoramio amb el compte, clicant al botó de "Pujar fotos" (que hauria de ser "Puja fotos", o més aviat "Carrega fotos") i, en la nova pàgina de càrrega de fotos, clicar al botó blau que torna a dir "Pujar fotos" que farà que s'obri una finestra nova on seleccionar les fotos del nostre ordinador que vulguem carregar a Panoramio. Mentre es carrega podem anar posant-li el títol (jo normalment poso el lloc de la foto i la data), la descripció (opcional), afegint-hi etiquetes per tal que sigui més fàcil de trobar si és que algú busca fotos d'un determinat lloc o tema a partir de les etiquetes (exemples d'etiquetes són: Catalunya, Països Catalans, Osona, Calldetenes, independència, estelada... sempre separades per comes) i <i>georreferenciant-les</i>, que no és altra cosa que situar-les sobre un mapa del Google Maps que s'obre quan es clica a "Posiciona aquesta foto" (sobretot, cal situar-les sobre el lloc des d'on les fotos han sigut fetes, no sobre el lloc on és el que surt a la foto). Òbviament posicionar les imatges és necessari perquè siguin escollides per aparèixer al Google Maps i al Google Earth, si no tan sols es podran consultar -públicament- a la pàgina de Panoramio. Per ser seleccionades per al Google Maps i Earth també han de complir alguns requisits com que han de ser fotos de llocs a l'exterior, han de ser realment fotos (no logotips, ni documents escanejats), han d'haver sigut fetes per l'usuari que les penja, han de ser d'un mínim de qualitat, i no poden ser sexualment explícites, racistes ni xenòfobes (entre d'altres requisits recollits <a href="http://www.panoramio.com/help/acceptance_policy#acceptance_ge">aquí</a>). I si la foto no és escollida (si ho és, sol sortir al cap d'un parell o tres de dies quan es visualitza la foto a Panoramio), es pot demanar una segona revisió.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta és la primera part, la més bàsica, de la càrrega i la publicació de fotos a Panoramio. A mesura que es va remenant més per la pàgina es poden fer més coses amb les fotos que has carregat i fer que les vegi més gent:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Una és presentar-la al concurs mensual, en el qual es poden presentar 5 fotos cada mes, i que durant el mes següent els altres usuaris poden votar. Les fotos més votades estan premiades amb càmeres de fotografiar i sortir a la pàgina d'inici i al bloc de Panoramio. </div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
L'altra manera de difondre i compartir les fotos és amb els grups. Són grups temàtics creats pels propis usuaris on es poden afegir les fotos que s'hagin carregat a Panoramio sobre el tema del grup (cada grup té les seves regles, n'hi ha que són més flexibles i n'hi ha que accepten fotos de coses molt concretes). Per exemple, en el grup "Priorat (Catalunya)" s'hi poden afegir fotos de paisatges, monuments, edificis... de la comarca del Priorat. Hi ha 3 maneres de poder afegir fotos en un grup. Una és crear un grup (tots els usuaris poden fer-ho) i afegir fotos teves al grup. També és possible que el propietari d'un grup (posem per exemple el grup del Priorat) vegi una foto teva del Priorat i et convidi a formar part del grup per afegir aquesta foto i totes les que vulguis afegir-hi un cop en siguis membre, sempre que compleixin les regles del grup. Finalment, i el que és més freqüent, si tens una foto del Priorat el que pots fer és anar a la pàgina del grup i fer una petició per ser membre del grup. Llavors només caldrà esperar que el propietari del grup aprovi la teva petició per entrar al grup i poder afegir-hi més fotos.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-cpEbYWSlZuk/URbdoO6ctmI/AAAAAAAAMN8/BqcReytMLOA/s1600/Grup+independ%C3%A8ncia+panoramio.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="208" src="http://3.bp.blogspot.com/-cpEbYWSlZuk/URbdoO6ctmI/AAAAAAAAMN8/BqcReytMLOA/s320/Grup+independ%C3%A8ncia+panoramio.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Captura de pantalla del grup "Independència ||*||"</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
I per què he posat "independència" al títol? Perquè acabo de crear un grup de fotos independentistes al Panoramio (és estrany que encara no n'hi hagués cap). El grup s'anomena "<b><a href="http://www.panoramio.com/group/169626">Independència ||*||</a></b>" i totes les fotos amb algun símbol independentista (estelades, d'esdeveniments independentistes com les manifestacions de l'11 de setembre...) hi tenen cabuda. Per tant, us convido a tots a registrar-vos a Panoramio, a carregar fotos independentistes i a afegir-les al grup "Independència ||*||", que pot fer molta difusió del moviment independentista català, ja que les fotos són públiques, no cal estar registrat per veure-les!!! <a href="http://www.tv3.cat/videos/351229/Els-fitxatges-de-Google">Aquí</a> es pot veure el vídeo que va fer l'<a href="http://www.tv3.cat/videos/351229/Els-fitxatges-de-Google">Espai Internet</a> del <a href="http://www.324.cat/">3/24</a> sobre Panoramio.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<object classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" height="218" id="EVP351229IE" width="320"><param name="movie" value="http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf"><param name="scale" value="noscale"><param name="align" value="tl"><param name="swliveconnect" value="true"><param name="menu" value="true"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowScriptAccess" value="always"><param name="wmode" value="transparent"><param name="FlashVars" value="subtitols=true&themepath=themes/evp_advanced.swf&mesi=true&videoid=351229&controlbar=true&refreshlock=true&comentaris=true&autostart=false&minimal=false&votacions=true&instancename=playerEVP_0_351229&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&backgroundColor=#ffffff&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true"><embed type="application/x-shockwave-flash" src="http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf" id="EVP351229" scale="noscale" name="EVP351229" salign="tl" swliveconnect="true" menu="true" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" wmode="transparent" flashvars="subtitols=true&themepath=themes/evp_advanced.swf&mesi=true&videoid=351229&controlbar=true&refreshlock=true&comentaris=true&autostart=false&minimal=false&votacions=true&instancename=playerEVP_0_351229&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&backgroundColor=#ffffff&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true" width="320" height="218"></embed></object><br />
<br />Arnau Comajoan Carahttp://www.blogger.com/profile/03699790613364844367noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3788908861785794074.post-1124354700402642202012-12-29T17:52:00.000+01:002013-02-08T23:00:34.494+01:00Comenius meeting in Güstrow<div style="text-align: justify;">
Tal com he anat piulant pel <a href="http://www.twitter.com/acomajoancara">Twitter</a>, aquest any el nostre curs (els de 4t d'ESO de l'<a href="http://agora.xtec.cat/iesjaumecallis/intranet/index.php">institut Jaume Callís</a> de <a href="http://www.vic.cat/">Vic</a>) participem en un projecte Comenius anomenat "Edumedia: How can it be efficient in European schools?" juntament amb una escola de Biella, al Piemont (Itàlia), una de Göteborg (Suècia), una de Dublín i una de <a href="http://www.guestrow.de/">Güstrow</a>, a l'estat alemany de <a href="http://www.mecklenburg-vorpommern.eu/">Mecklemburg-Pomerània Occidental</a>, situat a l'antiga Alemanya de l'Est, prop del mar Bàltic, a uns 200km de Berlín. Una de les parts del projecte és una trobada a cada un dels països participants en què treballem amb els alumnes dels altres països i ens "allotgem" a casa d'un dels alumnes del lloc on anem, de manera que 5 alumnes de l'institut Jaume Callís (juntament amb dues professores) vam anar la setmana passada a Güstrow, i tal com habitualment faig amb els viatges que faig, he escrit un dietari sobre el que hem fet cada dia. Aquest cop, però, ja que també calia fer-lo en anglès per explicar-ho a la resta d'alumnes de 4t d'ESO del Callís que no van poder venir-hi, publico també aquí la versió en anglès (sempre hi ha el <a href="http://translate.google.cat/translate?sl=en&tl=ca&js=n&prev=_t&hl=ca&ie=UTF-8&eotf=1&u=http%3A%2F%2Farnaucc.blogspot.com%2F2012%2F12%2Fcomenius-meeting-in-gustrow.html&act=url">traductor del Google</a> per qui vulgui llegir-ho macarrònicament traduït en català o en qualsevol de les altres 63 llengües, i <a href="https://picasaweb.google.com/111679995484931736911/ComeniusMeetingInGustrow"><b>aquí</b></a> es poden veure algunes fotos que vaig fer durant aquells dies):</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Sunday 16th December</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-o0T_nLIRqEY/UN8ebPUGtdI/AAAAAAAAMKY/7fnJ4aZEVBQ/s1600/CIMG9194.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://3.bp.blogspot.com/-o0T_nLIRqEY/UN8ebPUGtdI/AAAAAAAAMKY/7fnJ4aZEVBQ/s320/CIMG9194.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Berlin Hauptbahnhof</td></tr>
</tbody></table>
I got up at 5.45 in the morning and I had a bit of breakfast. With my parents I went to the Vic bus station where I met the other 4 students and the 2 teachers, Pepi and Marta, going to Güstrow. At half past six we left for Barcelona Airport with our cars (Pepi came with us). We had to go to the Terminal 2C because we flew with <a href="http://www.easyjet.com/">EasyJet</a>. We said goodbye to our parents and the first thing that we did was check in and drop our baggage. Next we ate something more and after that we passed the security control and we stayed in the duty free zone for some time. At 9.45 we had to go to gate 16 where we took a bus that took us to the plane. At 11.30 the plane started to fly to <a href="http://www.berlin-airport.de/DE/index2.php">Berlin-Schönefeld</a>, our destination. I don’t know exactly through what countries we passed over but we saw generally three things though the window: the sea (with the sun, something great), a lot of mountains, surely the Alps, and finally we flew over a sea of fog and snow-covered fields and villages. The plane landed punctually at 13.15 in the airport of Berlin-Schönfeld (it’s not the main airport of the capital city of Germany) and after retrieving our luggage and walking to the airport train station, we got a train, a real train: silent and punctual! We arrived at Berlin Hauptbahnhof (the main train station of Berlin) at 14.15 and we had lunch in a Pizza Hut (the station was at the same time something like a shopping centre). The two pieces of pizza were delicious but also so oily, and there weren’t any napkins! </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-Gl-yuxVZc2Q/UN8VBtjwqjI/AAAAAAAAMHs/K75hWK3OjW4/s1600/Arnau+Porta+Brandemburg.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="213" src="http://4.bp.blogspot.com/-Gl-yuxVZc2Q/UN8VBtjwqjI/AAAAAAAAMHs/K75hWK3OjW4/s320/Arnau+Porta+Brandemburg.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">A la Brandenburger Tor</td></tr>
</tbody></table>
When we had lunched we met the Swedish and the Italian students and teachers. With them we got a bus near the station where we met the Irish students and teachers who were already on the bus. Then we went on a guided two-hour tour around Berlin. I’m sure that Berlin is very interesting and beautiful, but the big surprise was that it wasn’t 5 o’clock yet when it got dark!!! So we did the tour in Berlin only with the light of the lamps on the street that weren’t very abundant. Firstly we visited East Berlin, which was quite ugly and only some Christmas markets, all of them with a big wheel, gave it a bit of life, and besides there were a lot of works everywhere. There we saw the Berlin wall with some famous pictures like the one in which there are two men kissing. Later we went to West Berlin, where there were some historical and monumental buildings, the most touristy zone. We get off the bus next to the Brandenburg Gate (the <i>Brandenburger Tor</i> in German) where we took some photos of us and we recorded a video with Christmas greetings in our languages. There we also met the Irish students. Then we got another time the bus, we finished the tour <span id="goog_174508073"></span><span id="goog_174508074"></span>seeing the German Parliament (<i>Bundestag</i>) and some buildings like embassies and a shopping centre called KaDeWe. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Near 17.30 with the same bus we started to go to Güstrow, about 200 km away from Berlin. We stopped for a half hour in a service station and after some hours in the darkness we arrived in Güstrow, where our host families were waiting for us, so I met there my host sister, Marleen, aged 16; her sister, and their father, who took us to their house, quite far from the centre of the town. In the house we ate a salad for dinner. After having dinner, talking with the family, emailing my -Catalan- family, consulting something in a laptop and watching what -all German- channels there were on the TV I had in "my" bedroom, I went to bed near 11 o’clock. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Monday 17th December</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-VAUzwXxw4kY/UN8WebUK_qI/AAAAAAAAMIg/i0iKRa-qOBE/s1600/CIMG9236.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-VAUzwXxw4kY/UN8WebUK_qI/AAAAAAAAMIg/i0iKRa-qOBE/s320/CIMG9236.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una part de l'històric edifici de 106 anys de l'escola de Güstrow</td></tr>
</tbody></table>
It was the busiest day. I got up at 7 o’clock and I had breakfast. All the days for breakfast I ate some bread with nutella, honey... and some cheese and a kind of small salami, besides of a cup of cold milk. Some minutes later the father took us (Marleen, her sister and me) to the school. We also picked up a student who lives in that neighborhood, in the south of Güstrow, who also goes to <a href="http://www.brinckman.de/">John Brinckman Gymnasium</a> (the Güstrow school that’s doing the Comenius project). We arrived at 7.45 at school (a quarter before!) because our host sisters had to be ready for the German lesson that at 8.45 they were going to give us. While they were preparing the lesson we (the visiting students) waited in the classroom, a very comfortable one: chairs were quite cushioned and there was fitted carpet on the floor. The classroom was nicely decorated and the blackboard was expansible, a “pull-down” blackboard, which was very functional although it wasn’t electronic. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
So at 8.45 German students taught us some expressions in German and they represented some scenes, for example a conversation in a restaurant. There was no teacher and students gave us the lesson perfectly. At 9.30 we had a break so we could visit some parts of the school like the playground, a room in which you can sit and talk... I bought the student’s magazine too. At 9.50 we had to go to the school hall (although at 9.45 people started to go there although the break was until 9.50!) where the German students gave us a great and formal welcome, with a performance of the school choir. The Principal gave us a speech, a teacher from each country also made a little speech and finally the students from each country presented to the others our school, our area, our educational system, etc... When we finished all these things some German students showed us, the visiting students, the school. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
At 11.45, after the second break, the students participating in the Comenius project divided us in three groups: the Brave New World group, the Phrasebook group and the Questionnaire group. I was in the BNW group in classroom 108. We made some groups (“international teams”). My group was composed by four German girls and me. First, the Irish students presented us a summary of the first two chapters of the novel, and during the most of the time in the international things discussed about the future: what we see and what we want, and we wrote it on a DIN-A3 sheet. In my group we thought that in the future there will be more differences between rich and poor people, under a dictatorship (not necessarily a political dictatorship), and in which the technologic progress quits the personal lifestyle and social contact of people and where traditions and old jobs like agriculture are extinct. Obviously in the world that we want there is more democracy, not only the democracy that we have nowadays that assures a no political dictatorship but allows other kind of dictatorships like economic ones, a world in which traditions are saved and where the strict respect of the human rights prevail over money. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Then each international team presented its ideas and finally all the BNW group discussed about ideas for future work such as rewriting the novel with useful links, making a computer game or a quiz about BNW, explaining what the difficult words in the novel mean, acting important scenes, filming short movies with items or situations from today in the future, reading and recording, making a cover design, making a trailer, highlighting difficult passages... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-ZTx3IjDWvsY/UN8XySchPWI/AAAAAAAAMJU/DMv5flSUL2k/s1600/CIMG9257.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-ZTx3IjDWvsY/UN8XySchPWI/AAAAAAAAMJU/DMv5flSUL2k/s320/CIMG9257.JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista des de l'entrada de l'Schloss</td></tr>
</tbody></table>
At 1.15 the class ended and the Catalan students met our host sisters and the 10 of us went to have lunch in a kind of attic that one of the host sisters has in the centre of the town. There she cooked for us a serving of spaghetti. When we had had lunch we went to the school where we met the other visiting students and three German students gave us a guided tour through the most important places of Güstrow: the castle (<i>Schlos</i>s), the centre of the town, the churches... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
When the tour of Güstrow finished (it lasted about an hour and a half) we went to the school to prepare the hall for the dinner: we arranged desks and chairs, we decorated the tables with candles, laid tables... At 6 (yes, at 6!!!) the dinner started. The food was cooked by the German students: pasta (all with a kind of yoghurt sauce), long German sausages with ketchup, salad, and several things as dessert like very good cupcakes that Marleen made. Luckily she bought also still water for Catalan students (there and in a lot of countries in Europe people drink usually sparkling water and I didn’t drink still water since Sunday morning!). After having dinner we danced a bit of Irish dance that Aisling, an Irish student, taught us. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Later we left the school and the same people who had lunch at that attic went back to the attic where we ate a grape fondue. Finally Marleen’s father took her and me to the house where after consulting some things in the laptop I went to bed, nearly at midnight. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Tuesday 18th December</b></div>
<div style="text-align: justify;">
It was the funniest day. We got up at 8 o’clock and after I had had a shower, Marleen and I had breakfast. Next Marleen’s father took us to the Güstrow train station where we met the rest of students and at 10.14 we took a silent and punctual double-decker train to <a href="http://rathaus.rostock.de/">Rostock</a> Hauptbahnhof. As it wasn’t dark we could observe the Mecklenburg-Vorpommern landscape: snowed fields and forests. In about a half hour (Rostock, the capital city of the district with the same name, is about 40km to the north of Güstrow) we arrived to Rostock and in the same station we got the line 6 of the Rostock tramway. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSIkCFtZr2JSle4ZswVeojRwpXEz9ssLswkcgExHCw1-DG1zPYNFniS9AVix6vPVOTsNRaE4beWUZeT-czPCF_EBYJgdCoT-cfZ0YJAOIPrX96uWp5aktlVbdoMZK9z67v38qgYgPlgPA/s1600/CIMG9294.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSIkCFtZr2JSle4ZswVeojRwpXEz9ssLswkcgExHCw1-DG1zPYNFniS9AVix6vPVOTsNRaE4beWUZeT-czPCF_EBYJgdCoT-cfZ0YJAOIPrX96uWp5aktlVbdoMZK9z67v38qgYgPlgPA/s320/CIMG9294.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Arribant al Darwineum</td></tr>
</tbody></table>
We got off the tramway at the <a href="http://www.zoo-rostock.de/">Zoo</a> stop, and obviously we went to the Zoo. It was in a “white-brown” park, because of the snow and the big trees. We didn’t visit the entire zoo, only the <a href="http://www.darwineum-zoo-rostock.de/">Darwineum</a>, a new area that has been opened recently about the evolution of the life in the Earth (what Darwin investigated). It was very interesting because apart from explanations there were animals, too (which is obvious, we were in a zoo): jellyfish, millipedes, big snails, sea-horses, squirrels, gorillas, chameleons, frogs, snakes... but the one I liked the most was a sort of fish with legs. After visiting it we stayed in the Darwineum bar for a time where we ate something that was supposed to be a brunch or the first course of the lunch. I ate a glass (about 0,5l) of yoghurt with 5 toppings like white chocolate, cherries... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKHWzpzEM5fUh1WM3Xt0AwkYv9TNI07ZqmItgwHOTTmCGb4YFbhQOuLJu__mtFjyTW0BJZhsNk83iJzI9DysN5bSpjs9MvrYpH9us0xM-3fnBynrleJz3TVPu_4Gg042kSvCj2ulu3mD8/s1600/CIMG9352.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKHWzpzEM5fUh1WM3Xt0AwkYv9TNI07ZqmItgwHOTTmCGb4YFbhQOuLJu__mtFjyTW0BJZhsNk83iJzI9DysN5bSpjs9MvrYpH9us0xM-3fnBynrleJz3TVPu_4Gg042kSvCj2ulu3mD8/s320/CIMG9352.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una de les parades del Weihnachtsmarkt de Rostock</td></tr>
</tbody></table>
Then we got the tramway another time to the centre of Rostock where we did a guided tour through the city centre. Rostock is a very nice city, besides there was the Christmas market, one of the biggest in the world. The guide showed us the most important and nice places of Rostock: the wall, one of the 7 towers, the university, the churches... Something special of these churches is that they are gothic but not from the gothic period, but neogothic, build with bricks, something not very usual in Catalonia. After that we had all the afternoon for us to visit the Christmas market, eat something, buy souvenirs, etc... With our host sisters the Catalan and the Italian students went to a McDonald’s to have lunch (before it I thought that they had already had enough with what we had eaten in the Darwineum bar). Then we saw the Christmas market, where there were some strange stalls, for example some in which they had only big sausages, or other ones where they had a kind of cakes with the shape of a heart and a message inside them (<i>Ich liebe Dich</i>, <i>Du bist sooo lieb zu mir</i>, <i>Ich hab Dich lieb</i>...). In a sort of book and souvenirs shop there was an impressive amount of calendars about many themes (ecological messages, old locomotives, tractors, works of painters like Gustav Klimt and Caspar David Friedrich, photos of a little pig, cartoons, food...). In this shop I bought a cup with a draw of the most famous places of Rostock, a curious mini-atlas of 50 islands lost in the oceans and some local newspapers (the Güstrow edition of the <i>Schweriner Volkszeitung</i>, the Rostock edition of the <i>Ostsee Zeitung</i> and of the <i>Norddeutsche Neueste Nachrichten</i>), an openly socialist newspaper that aroused my curiosity (<i>Neues Deutschland</i>). All of them are so big, extralarge newspapers. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
We visited a shopping center too and at more or less 7 o’clock the Catalan students and our host sisters come back to Güstrow, by tramway and train (in which we were almost alone). The most of the visiting students had gone back to Güstrow at 6 o’clock but we had permission for return later. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
When we arrived in Güstrow Marleen’s father was waiting for us and we went to a video shop where we rented a film that we, all the family, saw on the big TV that they have in the dining room. The film -<i>Ted</i>- was good and interesting because I had to understand it in English and think about the German subtitles. We also had dinner -a slice of pizza- there and I gave them some gifts I brought from Catalonia: a shitter (the Catalan figure of a caganer on the Nativity scene) and an estelada, the independentist flag of the Catalan Countries (with the red star, of course!). When the film had ended it was already a bit late so we went to bed because Wednesday was going to be another busy day... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Wednesday 19th December</b></div>
<div style="text-align: justify;">
It was the last complete day in Germany. Like on Monday, we had to wake up early, at 7 o’clock, and after having breakfast Marleen's father took us to the school. Until 1.15 we did a lot of things of the Comenius project. During the first period of classes (until 9.30) we worked with the international teams of the previous Monday about one of the ideas that we had Monday to work in the future. Our group chose the idea of filming short movies with items from today in the future, so we thought about what four or five scenes could we film to materialize our idea. An example is reproducing what could be a classroom during a lesson in the future: without the physical bodies of the teacher and the students, but with the presence of computers through which the students and the teacher could see the classroom from their house or from everywhere. It’s to compare the differences between the present and a possible future, inspired by a sort of dystopia like in BNW where we move in two concepts: the technologic progress and the social “involution” (both concepts are related). After the first break, at 9.50, the other members of my international team (German students) had to take a physics test, so I attended the computers room where there was the Questionnaire group, and where Rickard, one of the Swedish teachers, was giving a presentation about Twinspace, the virtual platform of the Comenius project: how it functions, etc... During the 10 minutes between the presentation finished and the second break I made a PowerPoint about our mini-project about recording short movies that was going to be part of the final presentation of the Comenius meeting in Güstrow later. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-Y-aD_ZqKSWw/UN8dkYbebRI/AAAAAAAAMKM/2xbOwaaGalE/s1600/CIMG9379.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-Y-aD_ZqKSWw/UN8dkYbebRI/AAAAAAAAMKM/2xbOwaaGalE/s320/CIMG9379.JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En algunes classes anàvem amb transparències: <br />
pot semblar <i>cutre</i> però allà es gasten els diners<br />
en coses més útils que en pissarres digitals</td></tr>
</tbody></table>
Then, at 11.45, all the visiti studngents and the German students in the school choir went to the school hall to rehearse for the concert of that evening. The song that the visiting students sang is “Santa Nit” (Silent Night in English), so we sang the song to rehearse it: first the students choir sang it in German, then the 7 Swedish people (5 students+2 teachers) sang it in Swedish, then the Irish people in Gaelic, then us in Catalan, then the Italian people in Italian and finally all together in English. Next we went another time in the three groups, so I showed the PowerPoint that I made to the other members of the international team, and some German students explained to the other students in the BNW group the Pavlovian conditioning (about a dog, a bone and a bell, how to make that the dog produce the same reaction to the bell as to the bone) and the Neo-Pavlovian conditioning in BNW with babies, flowers, books, noise and electric shocks, and with another transparency (here we find transparencies a bit antiquated but it was equally functional) the concepts of utopia and dystopia. After the explanation of these concepts and what we have worked on, I thought this: <i>Without an utopia, you can improve, but to a dystopia. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A few minutes later the class finished and all the people in the three groups went to the computers room to do the final presentation of the Comenius meeting in Güstrow. Just before this presentation Lea, one of the German students in my international team who was making a video about the Comenius project, asked me to go to a room and say “I’m Arnau and I come from Catalonia”, one time in English and another in Catalan. It took only a minute so quickly we two went to the final presentation. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
It was very nice to see all (not little) the work we did during those days in Germany: BNW international teams presented each one its project, the Phrasebook group showed us the dictionary that they made with several expressions in English, Catalan, Swedish, Irish, Italian and Spanish and people of the Questionnaire group showed us the results of the survey that all the students participating in this Comenius project (not only the ones who were in Güstrow) answered and they told us the reasons for each result. We applauded at each speech and it was curious that German people, apart from doing it with the hands, they also knocked the tables. Some minutes from 1.15 had passed when the presentation finished so we left the school. Then our plan (of our host sisters and the Catalan students) was going to have lunch in a Chinese restaurant where there is a buffet, so you can eat as much as you want, but when I had the idea of what I was going to eat we learnt that the restaurant had closed, so we went to a classical restaurant, “Rosalina”, where I ate “Penne in Pesto”. At the beginning there were not many people in the restaurant, but later all the teachers came, too! </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
After we had lunch Marleen and I went to Marleen’s house and we two stayed at house with her sister for a few hours and we talked about whether they had ever been to Catalonia or Mallorca (there was a postcard there), and about other things.. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
At half past 5 Marleen, her sister and me went with their mother to a supermarket (<i>Famila</i>), the supermarket of the neighbourhood, where we bought some drinks for the party we were going to have that night. Then, at 6 o’clock we went to the school to rehearse for the concert at 7 o’clock. However, only the German students of the choir rehearsed, so we waited for the concert until 7 o’clock. In the corridor there were some stalls with food, but I thought they would still be there after the concert.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-BtfvOi-QPPY/UN8XoALpzyI/AAAAAAAAMJI/ZffICNfCrjs/s1600/CIMG9403.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://3.bp.blogspot.com/-BtfvOi-QPPY/UN8XoALpzyI/AAAAAAAAMJI/ZffICNfCrjs/s320/CIMG9403.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El concert de Nadal de l'escola de Güstrow</td></tr>
</tbody></table>
At 7 o’clock the concert started. I have no words for this incredible concert, I can’t imagine a concert like that in our school (I don’t know, maybe the next year when students come to Catalonia there is a concert like that), it lasted about two hours and a half and all the school choir (it was a big number of students) sang very well. Generally sang songs not very about Christmas (at least the melody, I don’t know if there were Christmas lyrics), but indeed, after about 35 songs and piano and flute performances we all sang “Silent Night” in each language. There was a lot of audience in the hall (parents, grandparents, friends...) and they applauded a lot. A curious moment was while the choir was singing “Jingle bells”, the spectators jingled their keys. An Irish student sang a song and a Swedish student played the piano too. The concert finished at 21.35 and the stalls with food on the corridor weren’t there... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Next, the Catalan, Italian and Swedish students went with our host sisters (or brothers) to the Südstadtklub of Güstrow (and also the German students that didn’t host anyone but participated in the Comenius project), something like a party room that you can rent, and it was in the south of Güstrow, near “my” house. So there we had the party, with music, some chips as “dinner” and all these things. Marleen had the key of the room so we two had to wait the other people (later other German guys not participating in the Comenius project came to the party), so we danced a lot, spoke with many people in the party, etc... and we walked back to the house quite late, in the dark (street illumination is not something very common and abundant in Germany, even the traffic lights are off at night)... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Thursday 20th December</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-fV7ub_HlXk4/UN8Xc5mdh-I/AAAAAAAAMJA/dgLqE--_UXE/s1600/CIMG9416.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-fV7ub_HlXk4/UN8Xc5mdh-I/AAAAAAAAMJA/dgLqE--_UXE/s320/CIMG9416.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Prop de l'Schloss de Güstrow, just abans de marxar</td></tr>
</tbody></table>
It was the last day. I got up at 8 o’clock because at 9 all the visiting students had to be in front of the teachers’ hotel with all our baggage and leave Güstrow. With the sensation that it had happened so fast, I said thanks and goodbye to my host family after having breakfast and having made my suitcases (not something easy...). The bus stop was near the palace, so all the Comenius students took us another photo and at 9.15 we left Güstrow on quite small bus that took the Swedish and Italian students and teachers to Berlin-Tegel Airport and then took us to the Berlin-Schönefeld Airport. This time we could see the landscape between Güstrow and Berlin but it was not very interesting, all were snow-covered fields and some forests.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
As in the departure the first thing we did at the airport was check in and drop our luggage, we did a long queue but when finally was our turn it was too early (it was about 13 o’clock and our flight was at 16.55...), so with our luggage we went to a restaurant of the airport (<i>Cindy’s</i>) to have lunch. I ate a coffee burger perhaps because it was the strangest burger I’d seen in my life, perhaps because I was so sleepy. The hamburger was delicious but I didn’t notice the coffee and it didn’t have effect... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
We stayed in the table of the restaurant letting time go by, talking, drawing on our notebooks... Then, after a long time, we checked in and passed the security control. In the duty free zone we had to wait for some time, we sat on the floor because that airport wasn’t very modern, there weren’t almost any benches or chairs, there weren’t any escalators... Finally, really late, the number of the gate in which the passengers to Barcelona had to go appeared on the screen and we boarded. At 17.10 (so it was already dark) the plane took off. In the plane we talked about the impressions of the meeting in Güstrow and started to write what you are reading. Finally at 19.30 the plane landed in Barcelona Airport, after seeing all the Catalan coast and Barcelona so illuminated. We retrieved our luggage and I returned to Vic with Sergi’s family. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I enjoyed the Comenius meeting in Güstrow very much! (click <b><a href="https://picasaweb.google.com/111679995484931736911/ComeniusMeetingInGustrow">here</a></b> to see more photos)</div>
Arnau Comajoan Carahttp://www.blogger.com/profile/03699790613364844367noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3788908861785794074.post-29031495643176827472012-11-24T11:24:00.000+01:002012-11-24T11:24:36.139+01:00La cursa dels partits a Twitter abans del 25N<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
Com vaig fer amb els partits de les eleccions basques, he anat anotant cada dia els seguidors a <a href="http://www.twitter.com/">Twitter</a> que té cada dia cada una de les candidatures que es presenten a les<a href="http://www.parlament2012.cat/"> eleccions de demà al Parlament de Catalunya</a>. Com també vaig dir sobre el recompte dels partits bascos, evidentment aquestes dades no són extrapolables als resultats electorals, ja que ni tothom té Twitter, ni té per què seguir cap partit, perquè algú pot seguir més d'un partit o seguir-ne sense votar-lo com jo ja sigui perquè no pot votar a causa de l'edat o del lloc on viu o perquè en votarà un altre. Aquí el gràfic, del 5 d'octubre (dia que començava la campanya electoral a Euskadi) fins ahir:<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-pOr0jiKedgQ/ULCf8j2m9CI/AAAAAAAAL3Y/rcS3FOPGZA4/s1600/Twitter+partits+catalans+bloc+23N.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="241" src="http://1.bp.blogspot.com/-pOr0jiKedgQ/ULCf8j2m9CI/AAAAAAAAL3Y/rcS3FOPGZA4/s400/Twitter+partits+catalans+bloc+23N.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">(cliqueu a sobre del gràfic per ampliar-lo)</td></tr>
</tbody></table>
No calen gaires comentaris per veure quines formacions han crescut més i quines pràcticament no s'han mogut. <a href="http://www.ciu.cat/">CiU</a> (<a href="http://www.twitter.com/ciu">@ciu</a>) ha estat líder des del començament, superant els 20.000 seguidors els últims dies de campanya, mentre que <a href="http://www.esquerra.cat/">ERC</a> (<a href="http://www.twitter.com/Esquerra_ERC">@Esquerra_ERC</a>) està còmodament en segona posició. La tercera durant gairebé tot el període de temps que he fet el seguiment ha estat per a <a href="http://www.solidaritatcatalana.cat/">SI</a> (<a href="http://www.twitter.com/solidaritatcat">@solidaritatcat</a>), que curiosament va experimentar el creixement més fort ahir, dos dies després que la CUP l'avancés. Precisament la <a href="http://www.unitatpopular.cat/">Candidatura d'Unitat Popular</a> (<a href="http://www.twitter.com/cupnacional">@cupnacional</a>) és qui més seguidors (7.593) ha guanyat des del 2 d'octubre, passant de 8.105 a 15.698 ahir, avançant el PSC-PSOE tres dies després que comencés la campanya electoral i SI durant dos dies. El començament de l'ascens per la CUP va començar el dia de l'assemblea de Molins de Rei del 13 d'octubre, quan van tenir uns segons a <a href="http://www.tv3.cat/">TV3</a>, i també es va accelerar força diumenge passat quan l'acte central va tornar a sortir pel telenotícies.<br />
<br />
En 4a posició hi ha el <a href="http://www.socialistes.cat/">PSC-PSOE</a> (<a href="http://www.twitter.com/socialistes_cat">@socialistes_cat</a>), que amb prou feines ha guanyat 1.300 <i>followers</i>, i ja per sota dels 10.000 trobem <a href="http://www.mejorunidos.cat/">Ciutadans</a> (<a href="http://www.twitter.com/Ciutadans_Cs">@Ciutadans_Cs</a>), amb 9.684; <a href="http://www.reagrupament.cat/">Reagrupament</a> (<a href="http://www.twitter.com/reagrupament">@reagrupament</a>), amb 8.685; i una mica més avall <a href="http://www.iniciativa.cat/">ICV-EUiA</a> (<a href="http://www.twitter.com/icveuia">@icveuia</a>) i el <a href="http://www.ppcatalunya.com/">PP</a> (<a href="http://www.twitter.com/PPCatalunya">@PPCatalunya</a>) que han estat tots els dies entre 6.000 i 8.000 seguidors. Inicialment el PP en tenia més però ICV-EUiA l'ha avançat. Reagrupament el 2 d'octubre també en tenia menys que aquests dos partits i els ha avançat als dos. Uns nou-cents seguidors per sota del PP hi ha els <a href="http://www.pirata.cat/">Pirates de Catalunya</a> (<a href="http://www.twitter.com/partitpirata">@partitpirata</a>), amb 6.097, que és el darrer dels partits que supera amb escreix els 1.000 seguidors.<br />
<br />
Més per sota hi ha <a href="http://www.democraciacatalana.cat/">Democràcia Catalana</a> (<a href="http://www.twitter.com/DCatalana">@DCatalana</a>), el partit de Joan Laporta, que s'ha mogut entre els 1.026 i els 1.098 seguidors, i per sota del miler la <a href="http://www.pxcatalunya.com/">Plataforma per Catalunya</a> (<a href="http://www.twitter.com/plataforma_cat">@plataforma_cat</a>), <a href="http://www.esconsenblanc.org/">Escons en Blanc</a> (<a href="http://www.twitter.com/esconsenblanc">@esconsenblanc</a>), el <a href="http://www.ir-pre.es/">Partit Republicà d'Esquerra-Izquierda Republicana</a> (<a href="http://www.twitter.com/PRE_Republicans">@PRE_Republicans</a>), el <a href="http://www.familiaivida.org/">Partit Família i Vida</a> (<a href="http://www.twitter.com/FamiliaiVidaCat">@FamiliaiVidaCat</a>), <a href="http://desdebaix.wordpress.com/">Des de baix</a> (<a href="http://www.twitter.com/desdebaix">@desdebaix</a>), i per sota del centenar el <a href="http://comunistes-catalans.blogspot.com/">Partit Comunista del Poble de Catalunya</a> (<a href="http://www.twitter.com/PCPC_info">@PCPC_info</a>), el Partit per Catalunya (<a href="http://www.twitter.com/PxCat">@PxCat</a>) i <a href="http://democraticaweb.wordpress.com/">DemocraticaWEB</a> (<a href="http://www.twitter.com/democraticaWEB">@democraticaWEB</a>).<br />
<br />
Com es pot veure he inclòs al recompte partits que no es presenten però que tampoc se sabia si e presentarien el 2 d'octubre quan vaig començar a fer-lo, i en canvi no hi ha partits que o tenen cap compte de Twitter de l'àmbit català (per exemple, el<a href="http://www.pacma.es/"> PACMA</a>, la <a href="http://www.uce.es/">Unificación Comunista de España</a> i <a href="http://www.upyd.es/">UPyD</a> tenen només l'estatal) o que directament no tenen compte de Twitter com <a href="http://socialistesirepublicans.blogspot.com/">Socialistes i Republicans</a> o com <a href="http://www.viademocratica.org/">Via Democrática</a>, que fa servir com a compte del partit el del seu cap de llista, l'escindit de la PxC Pablo Barranco.<br />
<br />
Finalment també és interessant veure quins vídeos electorals han tingut més visualitzacions a Youtube,<a href="http://www.llibertat.cat/2012/11/l-espot-electoral-de-la-cup-ae-ha-estat-el-mes-vist-de-la-campanya-20070?utm_source=twitterfeed&utm_medium=twitter"> com recull Llibertat.cat</a>. És interessant el <a href="http://www.youtube.com/watch?v=iv1LLyZ3Rpk">discurs que va fer Diego Cañamero</a> a l'acte central de la CUP i que vaig penjar al Youtube, que ja s'ha vist més de 8.000 cops. Deixo aquí la meva porra (que evidentment voldria que fos diferent i dubto que l'encerti): CiU 65-PP 16-ERC 16-PSC 16-ICV 11-C's 6-CUP 5.Arnau Comajoan Carahttp://www.blogger.com/profile/03699790613364844367noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3788908861785794074.post-85741519158677804972012-10-20T14:02:00.000+02:002012-10-20T14:02:11.213+02:00EH Bildu acaba la campanya electoral líder a Twitter<div style="text-align: justify;">
Durant els 15 dies de la campanya electoral de les eleccions a la CA Basca del 21 d'octubre he fet el seguiment dels <i>followers</i> que té cada candidatura a <a href="http://www.twitter.com/">Twitter</a>. Com es pot veure al gràfic d'aquí sota, la coalició independentista de l'esquerra abertzale acaba clarament en primer lloc, amb 5.426 seguidors en el moment d'acabar-se la campanya, la nit del divendres 19. En segon lloc, molt lluny d'<a href="http://ehbildu.net/">EH Bildu</a> (<a href="https://twitter.com/ehbildu">@ehbildu</a>), ha quedat el <a href="http://www.ppvasco.com/">PP</a> (<a href="https://twitter.com/ppvasco">@ppvasco</a>), amb 2.054 seguidors i tota la resta estan per sota dels 2.000: <a href="http://www.ezker-anitza.org/">Ezker Anitza-IU </a>(<a href="https://twitter.com/IUEzker">@IUEzker</a>) amb 1.634, molt igualats el <a href="http://www.socialistasvascos.com/">PSE EE-PSOE</a> (<a href="https://twitter.com/socialistavasco">@socialistavasco</a>) i <a href="http://equoeuskadi.proyectoequo.org/">EQUO Berdeak</a> (<a href="https://twitter.com/EquoEuskadi">@EquoEuskadi</a>) amb 1.378 i 1.367 respectivament, més avall el <a href="http://www.eaj-pnv.eu/">PNV</a> (<a href="https://twitter.com/eajpnv_eu">@eajpnv_eu</a>) amb 1.090 i soprenentment, al capdavall del gràfic, <a href="http://www.ezkerbatua-berdeak.org/">EzkerBatua-Berdeak</a> (<a href="https://twitter.com/ezkerbatuaberde">@ezkerbatuaberde</a>), amb només 129 <i>followers</i>. No he pogut incloure altres partits com el PACMA o UPyD ja que no tenen un compte de Twitter específic del País Basc.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-p23rnBM4q_s/UIKOBlcPgiI/AAAAAAAALwY/_5krmvx57j8/s1600/Partits+bascos+19+octubre.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="218" src="http://4.bp.blogspot.com/-p23rnBM4q_s/UIKOBlcPgiI/AAAAAAAALwY/_5krmvx57j8/s400/Partits+bascos+19+octubre.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Evidentment aquestes dades no són extrapolables als resultats electorals, ja que ni tothom té Twitter, ni té per què seguir cap partit, perquè algú pot seguir més d'un partit o seguir-ne sense votar-lo com jo ja sigui perquè en votarà un altre o perquè no pot votar a causa de l'edat o del lloc on viu.</div>
<br />
<b>Gora Euskal Herria Askatuta!</b><br />
<b><br /></b>
<div style="text-align: justify;">
Pel que fa a Catalunya, estic fent el mateix seguiment amb els partits catalans i de tant en tant vaig posant l'evolució del gràfic al meu Twitter (<a href="https://twitter.com/acomajoancara">@acomajoancara</a>), on destaca el gran creixement de la <a href="http://www.cup.cat/">CUP</a> (<a href="https://twitter.com/cupnacional">@cupnacional</a>) a partir del dia de l'assemblea en què van decidir presentar-se. El "dia de reflexió" abans de les eleccions catalanes faré una entrada com aquesta on es podrà veure el gràfic sencer.</div>
Arnau Comajoan Carahttp://www.blogger.com/profile/03699790613364844367noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3788908861785794074.post-3811202686238614682012-10-13T11:48:00.001+02:002012-10-13T11:48:21.867+02:00El 12 d'octubre, #resacelebrar!<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-DbvImON_bL0/UHkw6XxawOI/AAAAAAAALvQ/QmP82FxVeBY/s1600/CIMG2215.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-DbvImON_bL0/UHkw6XxawOI/AAAAAAAALvQ/QmP82FxVeBY/s320/CIMG2215.JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Des de dimecres tenim l'estelada <br />
penjada a l'institut</td></tr>
</tbody></table>
Ahir, 12 d'octubre, el "Día de la Hispanidad", els alumnes de l'<a href="http://agora.xtec.cat/iesjaumecallis/intranet/">Institut Jaume Callís</a> de <a href="http://www.vic.cat/">Vic</a> <b>vam anar a l'institut perquè no teníem RES A CELEBRAR</b>.<br />
<br />
Comunicat dels alumnes:<br />
<i>Els alumnes de l’Institut Jaume Callís de Vic volem mostrar el nostre rebuig a la celebració de la ‘Hispanidad’, que es commemora aquest divendres dia 12 d’octubre, una celebració que no té cap arrelament al nostre país i que no és més que un símbol propi de l’espanyolisme. </i><br />
<i><br /></i>
<i>Un any més Espanya celebra la seva arribada al continent americà i la posterior colonització. Aquest fet comportà el genocidi de la població indígena a mans espanyoles i la imposició d’una cultura, una llengua i una religió per sobre les autòctones. </i><br />
<i><br /></i>
<i>És per això que rebutgem fer festa durant aquest dia, i volem reivindicar la voluntat de no celebrar aquesta commemoració. </i><br />
<i><br /></i>
<i>Tenim clar d’on venim, d’on som i què volem ser! </i><br />
<i><br /></i>
<i>El 12 d’octubre, RES A CELEBRAR! </i><br />
<i><br /></i>
<i>Durant aquest dia durem a terme una sèrie d'activitats, com la projecció del documental del conflicte entre Catalunya i Espanya </i>[a sota]<i>, torneig de futbol, bitlles catalanes i diversos tallers. </i><br />
<i><br /></i>
<i>Qui perd els orígens, perd la identitat. </i><br />
<div style="text-align: left;">
<i><i>Alumnes de l’INSTITUT JAUME CALLÍS de Vic i <a href="http://www.facebook.com/arran.osona">Arran Osona</a>.</i></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><i></i><iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/hmMLp8whaHE" width="560"></iframe></i></div>
Arnau Comajoan Carahttp://www.blogger.com/profile/03699790613364844367noreply@blogger.com0