diumenge, 30 gener de 2011

Dia a Puigcerdà

Ara fa ja dues setmanes, amb motiu de celebrar el meu aniversari vaig anar, amb la meva mare i en Marçal, a Puigcerdà, així, per visitar la vila.

Vam marxar a les 8 i 20 minuts, en un tren que era una unitat 447, com és molt típic dels trens de la línia de l'Hospitalet de Llobregat a La Tor de Querol, i encara estava pintat dels colors de Cercanías (vermell). Vàrem tenir sort que ja venia amb retard perquè no es podien comprar els bitllets a les màquines expenedores, ja que de Vic cap amunt no és ben bé servei de Rodalies, i per tant vam haver de comprar-lo a l'oficina, on hi havia una cua immensa. Quan el tren passava per la Molina vam poder veure el tren Blanc, pintat dels colors de Rodalies de Catalunya i, a més, del programa de Tv3 "Temps de Neu".

Vam arribar a Puigcerdà uns escassos minuts després de les 10, ja que el retard que portava el tren es va anar acumulant, i només baixar ens vam ben abrigar ja que feia molt fred. L'edifici de l'estació, força gran ja que aquesta havia de ser important, pel fet de ser la primera fora de França, però per culpa del famós ample ibèric, tot i haver-hi vies d'ample europeu en mig de les males herbes, no va ser tan important com estava previst.

A continuació vam travessar un petit passeig que en va dur des de l'estació ferroviària fins a l'estació inferior de l'ascensor inclinat de Puigcerdà, un dels pocs que hi ha a Catalunya. Jo només havia estat al de Ciutat Meridiana. Un cop a dalt ens esperava un altre ascensor, vertical, per pujar fins a la plaça de l'Ajuntament, però vam pensar que no calia i hi vam anar per unes escales a on hi havia un safareig amb l'aigua fredíssima. A aquesta plaça hi havia un plànol on vam poder-hi localitzar l'oficina de turisme, però estava tancada perquè al personal se li va acabar el contracte. Des de la mateixa plaça de l'Ajuntament, es veien, igual que des de l'estació, unes vistes molt maques de tota la plana de la Cerdanya i les muntanyes properes, algunes amb una mica de neu.

Així doncs, vam dirigir-nos, pel carrer d'Alfons I, un dels més comercials i bonics, cap al Museu Cerdà, el museu comarcal de la Cerdanya, passant per l'església de Sant Domènec. No sé si pel mateix motiu que l'oficina de turisme, perquè havien treballat molt durant els dies de Nadal, o vés a saber per què, el Museu Cerdà també estava tancat. Ens vam haver de conformar mirant la paret exterior del Convent de les Carmelites descalces al qual estava ubicat del museu.

Amb un pam de nas per segona vegada, vam pensar que podíem anar a l'estany, on estàvem quasi segurs que no estava tancat. Encara podia haver-hi una reixa. L'aigua del llac, ja no estava fredíssima com la del safareig sinó que estava directament congelada, i venien ganes de ficar-se a sobre el gel i córrer. En un plafó vam llegir que un any van fer-hi un partit d'hoquei gel. L'estany era sens dubte el lloc més bonic i acollidor de la vila. També estava bé per fer-hi fotos, ja que la multitud de coloms i els cignes es posaven per sobre el gel i amb el reflex del sol sobre aquest les fotos quedaven bastant bé (aquestes fotos són a l'enllaç "Més fotos" del final del post). Els coloms també volaven en gran grup cap al seu colomar situat en una illa, a la qual no es podia entrar si no eres un ocell, era la casa dels cignes, blancs i negres; ànecs... de tot el llac. Just al costat d'aquesta illa hi havia un ànec que feia gràcia perquè no parava de rascar-se i de fer soroll i esquitxos.

Quan va haver passat una estona vam marxar del recinte del llac i vam començar a voltar per la zona oest del centre, on hi havia més restaurants, per triar i remenar, ja que s'aproximava l'hora de dinar. Per aquella zona, a la plaça dels Herois i de Santa Maria, gegants, hi havia el que quedava de l'antiga església parroquial de Santa Maria, el campanar, que va ser enderrocada durant la Guerra Civil. Esperàrem una mica més per anar a dinar i vam donar un volt pels carrers del centre, on vam veure la plaça de Cabrinetty, coneguda pel seu desnivell però en obres, la petita capella de Nostra Senyora de Gràcia i una botiga de joguines curioses, que anaven amb corda, baldufes, jocs antics...

Després sí que vam anar a dinar, al restaurant anomenat "El 9 Món", pel que ens va fer gràcia el nom, i on hi vaig menjar una sopa de gírgoles molt bona.

Havent dinat vam acabar de voltar pels carrers del centre històric, volent anar a una capella, la de la Verge de la Guia i de Sant Cristòfol, per veure algun edifici singular, però era una mica estranya, la capella, tota barrada amb pals de fusta, com d'estil nòrdic. Al costat hi havia una font coberta amb un poema.

Aleshores ens van sobrar les dues hores no gastades pel museu, ja que el tren sortia a les 5 -i tres minuts- i, com que no sabíem a on més anar, vam tornar al lloc que ens agradava més, a l'estany, però aquest cop entrant per darrere pel parc de Schierbeck, on hi havia una plaça força assolellada però també enfangada, i per tant vam anar a asseure'ns a un banc prop de l'estany on no ho estava tant. Anant-hi al recinte de l'estany i del parc de Schierbeck, vam passar per la font del Cúcuru, una mica feréstega.

Essent cap a quarts de 5 vam ja tornar cap a l'estació de tren, i aquest cop, en tren de les 5 i tres minuts, va ser pintat amb la nova decoració de Rodalies de Catalunya, taronja. Si el tren del matí anava amb retard, aquest, a la segona estació que parava, Puigcerdà -venia de la Tor de Querol- ja tardava 5 minuts més de l'horari establert.

Finalment, vam arribar a Vic, amb un quart d'hora de retard.

FOTOS:
1a: L'ascensor inclinat des de l'estació superior.
2a: L'estany, glaçat, amb el colomar i cignes.
3a: Jo davant el campanar de l'antiga església parroquial de Santa Maria.
4a: L'estació de tren de Puigcerdà.


dijous, 20 gener de 2011

Pessebres a Mataró i a Calldetenes

El dia després de Reis, el dia 7, vam anar a visitar uns amics a Mataró, i vam anar a una exposició de pessebres gegant que es feia en motiu de la 41a Trobada de Pessebristes de Catalunya. Allà hi havia tot de pessebres distribuïts en 4 plantes (la baixa més tres pisos més), amb una explicació sobre diversos pessebristes catalans. El pessebre més gros que hi havia era un de Montserrat, que des del 3r pis es podia des de dalt. Un dels tipus de les figures dels pessebres, especialment de vegetació, que em va cridar més l'atenció són les figures que feia Bertran Vergés tallant perfectament llauna fins a obtenir fulles minúscules per a arbres com una olivera o una palmera. D'altra banda, també hi havia molts pessebres ambientats a la ciutat de Mataró i alguns d'ells tenien alguna característica curiosa, com el pas d'un tren pel mig del pessebre. Havent acabat aquesta exposició especial vam visitar la de l'edifici de l'antiga presó de Mataró, on hi havia un pessebre monumental que, seguint una explicació del naixement de Jesús, anava canviant d'escena.

Dos dies després, com cada any, vam anar a la Mostra de Pessebres de Calldetenes que es fa cada any per Nadal al Casal Parroquial. Aquest any, a diferència de l'anterior, només hi havia un pis amb pessebres exposats, cosa que no va voler dir que fossin menys interessants, ja que n'hi havia de molts tipus.

En primer lloc hi havia els que estaven ambientats en un lloc real. N'hi havia tres que eren de Vic, un a l'edifici del Molí d'en Saborit (Pere Rovira), un al Pont de Queralt (Jordi Roca), al pont del Remei (Josep Arumí) fet d'escuradents. De la resta de la comarca un del jaciment iber de l'Esquerda de Roda de Ter (Mireia i Joan Boixadé), un de la casa de Ca la Teta (Josep Espelt i Montse Raurell), de l'església de Calldetenes amb altres cases (Joan Segalés), i dels monestirs de St. Tomàs de Riudeperes (Joan Segalés) i de St. Miquel de Cuixà (Joan Segalés), aquests quatre últims, de mida considerable. De fora de Catalunya n'hi havia un d'ambientat a Lanzarote (Josep Maria Serra) i un a Egipte (Eudald Serra). Cal destacar, a més, pessebres originals com un de plastilina (Jan, Ia i Ona Pratdesaba Bigas), un de l'Anunciació (Josep Riera) amb les figures molt destacades ja que el fons de les cases és grisós, un del naixement (Oriol Bigas) i un en una cartolina daurada que han fet els del grup de Catequesi.

diumenge, 16 gener de 2011

Cavalcada de Reis de Barcelona

Aquest any hem volgut anar més enllà de veure la Cavalcada de Reis de Vic o de Calldetenes i hi hem anat a Barcelona.

Vam marxar a mitja tarda de Calldetenes amb la idea d'arribar a Barcelona sense haver de fer grans cues ni tot el que per la ràdio deien que hi hauria amb el trànsit. Com ja des de fa un temps vam anar al barri de la Pau per aparcar però ni allà hi vam veure ni un sol forat per deixar-hi el cotxe -i mira que n'hi ha allà, d'aparcament- però ens vam haver de passar com mitja hora per trobar un lloc. És clar que per allà també hi havia la Cavalcada de Reis de Sant Martí, unes de les altres cavalcades dels barris de Barcelona.

A continuació vam agafar la línia 2 del metro i vam arribar a Universitat, al carrer de Pelai, a on ens havien recomanat mirar la Cavalcada ja que el carrer era ample, ben decorat amb els llums de Nadal... Encara faltava pel voltant d'una hora per l'hora prevista del pas de les carrosses per aquell carrer de manera que ens vam esperar entrant a alguna botiga i agafant-nos un bon lloc, i sobretot, durant l'espera, mirar que no ens el prenguéssin. Vam encertar en col·locar-nos a una cruïlla, al mig de l'asfalt, i no en una vorera, ja que així la gent del darrere -per sort no vam arribar a tenir la "gent del davant nostre"- no es veia tan obligada a arrapar-se a tu.

Les carrosses havien d'arribar a carrer de Pelai entre dos i tres quarts de vuit, però no van arribar fins ben bé les 8. A part dels guàrdies urbans que parlaven en castellà, ja es van encarregar que la gent deixés suficient pas pel carrer a les carrosses els cavalls també de la policia i, per recollir els excrements, un exèrcit d'escombretes de l'Ajuntament de Barcelona.

Llavors ja van venir totes les carrosses i grups de patges que disparaven caramels, un autobús turístic de la Televisió Espanyola, una de La Vanguardia i d'El Mundo Deportivo, unes noies vestides de verd amb xanques i uns tricicles estranys, una carrossa amb una estrella de Nadal feta amb llums de Nadal que anava rodant, tota una colla de patges que recollien pipes, després uns patges i una carrossa que recollien cartes, un camionet que també bombardejava "tazos" de la marca "Cheetos", uns homes amb xanques disfressats d'ocells, amb paper, uns patges més que portaven unes flors gegants i el rei blanc. Entre el rei blanc i el ros va passar una carrossa blanca tota plena de rellotges i amb el Mag Lari al davant, una de Coca-Cola feta amb ampolles de vidre i llaunes d'aquesta marca, que també canonejaven caramels, com sinó, amb gust de cola, i llavors, tota una colla que anaven disfressats o portaven una mena de titelles gegants d'uns micos, més gent amb flors gegants i la carrossa del rei ros. Tot seguit van passar la de la fàbrica de joguines, més flors liles, carrosses i comparses africanes ballant i tocant instruments, així com figures gegants d'un elefant i camells per l'arribada del rei negre i, després de la seva carrossa, un trenet vermell amb carbó i la patge Carbonera. Finalment, per tancar la cavalcada, un camió-carrossa dels bombers.

Acabada la cavalcada, vam marxar cap al Fresc Co que ja teníem pensat anar del carrer del Carme ja que tots els restaurants del voltant dels carrers de la cavalcada eren plens a vessar.

Havent sopat, vàrem tornar per les Rambles fins a Universitat, on anant-hi ja vèiem a les botigues canviant els preus per les rebaixes del dia 7.